L'FMI carrega contra els subsidis generalitzats al petroli
L'organisme reclama mesures més enllà de l'impost mínim de societats global per tapar els forats fiscals
Brussel·lesSubvencionar de manera general el preu del petroli com a resposta a l'increment de preus no és una bona solució, segons el Fons Monetari Internacional (FMI). En l'última edició del seu informe sobre fiscalitat, l'organisme avisa que aquesta mena de subsidis —que s'apliquen àmpliament a Europa i també a Espanya— tenen més inconvenients que avantatges perquè són costosos per a les arques públiques, produeixen un "sobreconsum" i acaben beneficiant les llars amb ingressos "desproporcionadament" més alts.
Bàsicament, per a l'FMI subvencionar el preu del petroli encarirà la factura fiscal per als països que apliquen aquesta mesura. Per exemple, en el cas d'Espanya, aquesta institució internacional preveu que el 2027 encara es mantingui en un dèficit del 3,9% del seu PIB i en més del 114% del deute públic. El que reclama són mesures més específiques, que protegeixin les persones i les llars més vulnerables. Aquesta proposta va dirigida sobretot als països que tenen menys espai fiscal, és a dir, que van més justos perquè deuen més del que tenen, com és el cas d'Espanya. "Els subsidis generalitzats són costosos, limiten la productivitat, redueixen els incentius als productors i provoquen sobreconsum. A més, en el cas de l'energia, beneficien de manera desproporcionada les llars amb més recursos", rebla l'informe de l'organisme.
En el fons, l'FMI aposta per permetre la transmissió dels preus internacionals als preus finals, per evitar problemes de distribució i subministrament global. Per mitigar l'impacte que això pugui tenir a les llars, proposa un enfocament gradual i "xarxes de protecció social" adequades per a la ciutadania més vulnerable. Per als governs amb les butxaques més saludables, l'FMI proposa una transferència directa de diners a les llars que més ho necessitin. Una de les preocupacions principals d'aquesta institució és l'alta factura fiscal que les administracions hauran de pagar més endavant en un context en què ja s'espera la pujada de tipus d'interès.
Millorar els tributs globals
Davant aquest context, hi ha consens en la comunitat internacional que cal millorar la fiscalitat global; és a dir, els impostos que paguen (o més ben dit, no paguen) les empreses internacionals o particulars amb activitat global. L'FMI celebra l'acord de l'OCDE per a un impost mínim de societats del 15%, però considera que es pot fer més, per exemple establint un registre de la propietat internacional o vigilant exactament on es paguen i on s'han de pagar els tributs corresponents.
D'altra banda, creu que reclamar una porció dels impostos que una empresa digital paga al país on té activitat (no on només on té la seu) és una manera més efectiva de gravar el sector digital que no pas aplicar la taxa Google de manera unilateral. En conclusió, el que l'FMI demana és coordinació i cooperació entre els governs d'arreu del món per tapar els forats pels quals s'escapen milers de milions d'euros i ajudar així les arques públiques a recuperar l'esforç fet durant la pandèmia i ara per la guerra a Ucraïna.
