L'encariment del diner: premi per als estalviadors i problemes per als endeutats
La decisió del BCE beneficiarà la banca i colpejarà el consum
BarcelonaLes pujades de tipus anunciades pel Banc Central Europeu des de l'estiu i confirmades aquest djous afectaran de manera desigual els diferents actors econòmics. Aquesta és una aproximació als seus efectes.
Problemes per als més endeutats
Una de les conseqüències més immediates d'aquest encariment és que les persones, famílies i administracions més endeutades veuran pujar la factura que paguen pels seus préstecs. Es deslliuraran d'aquest augment de costos les famílies i empreses que hagin optat per signar préstecs a tipus fix, que per definició ignoren les pujades de l'Euríbor i d'altres tipus de referència. Això sí, la previsió que els tipus pugin a curt termini ja ha fet pujar l'Euríbor en els últims mesos, la qual cosa ja ha encarit totes les hipoteques que s'han estat signant els últims mesos.
Premi per als estalviadors
Els estalviadors han vist durant la darrera dècada com la banca els donava menys rendibilitat pels diners que tenien guardats, fins al punt que sovint els costaven diners els dipòsits. Amb el canvi de tendència que s'anuncia per a l'estiu, els seus estalvis haurien de tenir més valor perquè en principi la banca els començarà a remunerar per tenir dipòsits.
La banca, la gran beneficiada
Després d'anys de tipus mínims, el sector financer és el gran guanyador de qualsevol pujada de tipus. La matèria primera que venen els bancs és el diner i la pujada de tipus el revaloritza de manera automàtica. Aquesta mateixa setmana la consultora S&P Global Rating apuntava que una pujada de tipus del 2% pot augmentar de mitjana el marge d'interessos un 18% respecte als nivells de l'any passat. Les pujades del preu del diner anunciades pel BCE expliquen també per què la majoria de bancs han pujat a borsa en els últims temps.
Impacte econòmic global
Si el BCE ha pres la decisió d'apujar tipus és com a mesura per mirar de frenar la inflació. La teoria que vol fer bona l'organisme és la següent: si els préstecs són més cars, les famílies consumiran menys i les empreses invertiran menys. És així com el BCE (i abans la Fed o el Banc d'Anglaterra) vol posar fre a l'escalada inflacionària que es va iniciar l'any passat amb els colls d'ampolla de la represa econòmica postcovid i que s'ha aguditzat amb la guerra a Ucraïna.
Si bé és cert que si el consum baixa el ritme de l'economia també ho fa, i per tant es corre el risc d'entrar en una recessió o caiguda del creixement. El conjunt de l'activitat pot treure una bona notícia d'aquesta situació: si la inflació baixa als nivells considerats sans (al voltant del 2%), les famílies i les empreses deixen de perdre poder adquisitiu.
Atenció a les exportacions
Una pujada de tipus sol venir acompanyada d'un reforç de la moneda. Això lògicament dificulta les exportacions, perquè els béns de la zona euro seran més cars.
Els bons, més atractius
Una altra conseqüència de l'encariment del preu del finançament és que els bons que emeten empreses i estats passen a oferir una major rendibilitat, fent d'aquest instrument financer una alternativa millor per als inversors.
