Josep Permanyer : “El Sabadell aquí és català i a Madrid és madrileny”

Barcelona“Història viva del Banc Sabadell”. Així parlen a l’entitat de Josep Permanyer (Sabadell, 1944), que acaba de deixar el càrrec de conseller després de tota una vida. “Aquí ho he après tot i marxo realitzat”, diu. Els seus records viatgen a una època no tan remota: la de la banca pretecnològica.

Com era el banc fa mig segle?

Hi vaig entrar el 1958, tenia 14 anys. El banc eren entitats de servei manual, de càlcul manual. Començava a haver-hi calculadores de maneta. Es feien comptes corrents, llibretes d’estalvis, i el que hi havia de finançament era el descompte comercial, lletres, xecs i crèdit a nivell d’empreses. El finançament a particulars no existia, parlar d’una hipoteca era una cosa totalment impensable.

Era estrany entrar-hi amb 14 anys?

Era normal. Jo anava a l’escola i a Sabadell hi havia, quan la gent acabava als 14 anys, el sector tèxtil. Era la sortida de la canalla de l’època. El banc tenia 100 empleats. A Sabadell hi havia la Caixa d’Estalvis de Sabadell [avui al BBVA] i el Banc de Sabadell. La caixa era més per als assalariats i el banc més per a temes d’empresa i de botiguers.

Què ha après?

Vaig estar molt temps portant comptes corrents i vaig tenir la sort de passar a fer substitucions de vacances i de conèixer tots els llocs de l’època. L’any 64 el banc es va informatitzar. Tenia 25 oficines i vam comprar el primer ordinador, i després es va fer una selecció de personal per informatitzar el banc. Va ser una època molt bonica.

Ara tothom parla de tecnologia. ¿És una bombolla o una aposta ferma?

És una aposta ferma. En això el sistema espanyol porta avantatge respecte a l’europeu i el mundial.

Preferents, desnonaments, rescats, targetes black, falta de crèdit, sortides a borsa amb informació falsa... La banca té mala imatge.

És una reacció contra el sistema, però no és raonable. Són criticables totes les coses que no són ètiques. Però s’han generalitzat a tot el sector les coses que han fet uns quants. El temps posa a tothom al seu lloc.

Tothom es fa creus que els bancs no veiessin a temps la crisi.

S’intuïa que podria arribar, però no es pensava que tingués les conseqüències que ha tingut. Potser no es va mesurar el que podia venir... Quan hi ha una situació de bombolla és difícil anar a contracorrent. Tots els bancs creixien amb grans percentatges, les caixes creixien, i no et podies limitar a dir “ara deixem de donar crèdits a immobiliàries i deixem de finançar hipoteques”.

Va ser l’únic pecat del Sabadell?

El pecat va ser tenir un percentatge massa elevat en el sector immobiliari. És l’únic error.

Les caixes s’han quedat pel camí.

Tenien un paper important. Es van equivocar anant fora del seu àmbit geogràfic: si no ho haguessin fet possiblement encara subsistirien.

¿Veu cap risc en tots aquests bancs que ara fan tant de retail?

No, si els criteris de risc són bons.

No fa gaire el president del Sabadell, Josep Oliu, ha llançat un avís.

Ha dit que al sector torna a haver-hi afany de finançar, i es queixava que s’ha de fer amb el preu just.

Hi ha banquers preocupats per la dificultat de guanyar diners.

Cal donar servei i millorar l’eficiència. El benefici no només ve del que es cobra del client, sinó també pel que et costa mantenir aquest client.

El Sabadell és expert en fusions. Són bones, per als consumidors?

Sí: les entitats més grans poden ser més eficients i tenir més serveis.

Però el que paguen els clients també pot pujar.

Queden bastants competidors i crec que les entitats seran més eficients.

Després d’arribar al Regne Unit, ¿el Sabadell té marge per créixer més?

Pot seguir creixent si hi ha oportunitats i també de manera orgànica.

A la banca hi ha el clixé que els presidents manen i ordenen. ¿Oliu té aquest perfil?

A tot arreu hi ha d’haver una persona que tingui més capacitat d’il·lusionar, de manar i de fer. És positiu tenir algú amb aquesta actitud, i el nostre és un president executiu.

L’ha sorprès la caiguda de Rato?

Sorprèn pels càrrecs que ha tingut.

¿El Sabadell està fent esforços per aparèixer com una entitat poc catalana?

No fem cap esforç per no sentir-nos identificats amb el que som. El Sabadell aquí és català, a Madrid és madrileny i en un altre lloc és el que és; part de l’essència del Sabadell és la seva capacitat d’adaptació.