Grans fortunes, plàstic i IRPF: els canvis fiscals d'aquest 2023

Els tributs temporals a la banca, les energètiques i les grans fortunes ajudaran a omplir les arques públiques

5 min

La ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, en una imatge d'arxiu recent. Gustavo Valiente Herrero / Europa Press

MADRIDEl bon ritme de recaptació tributària d'aquest 2022 es preveu que continuï el 2023. El govern espanyol ha plantejat dos escenaris: un de partida en què confia recaptar fins a 344.627 milions d'euros a través de diferents impostos, i un segon escenari, més optimista, en què la recaptació tributària s'enfila fins als 354.283 milions d'euros. La diferència entre una xifra i l'altra dependrà de l'evolució de l'economia, però sobretot de la necessitat del govern espanyol de continuar aprovant mesures extraordinàries per afrontar la crisi energètica i de preus. De fet, aquest 1 de gener entra en vigor el tercer paquet anticrisi amb mesures com la rebaixa de l'IVA d'alguns aliments.

En tot cas, el 2023 arriba amb alguns canvis fiscals que han d'impactar positivament a aquesta recaptació. Si bé és cert que la gran reforma tributària que necessita Espanya, i que han aconsellat els experts, s'ha paralitzat per la guerra a Ucraïna, empreses, grans fortunes i treballadors patiran alguns canvis fiscals.

Impost a les grans fortunes

Està en vigor des del 29 de desembre i, per tant, ja té efectes en la recaptació del 2023. Té una vigència de dos anys, tot i que s'ha deixat la porta oberta a estudiar-ne la permanència. Afectarà aquelles rendes superiors als 3 milions d'euros, però estan exempts els primers 700.000 euros de patrimoni, a banda de 300.000 euros per l'habitatge habitual, entre altres conceptes com els deutes.

Està dissenyat com l'impost de patrimoni (IP). Per evitar la doble imposició (el de patrimoni ja es paga a les comunitats autònomes), en aquells llocs on ja existeix l'IP, els contribuents el podran deduir i només tributaran per la part de patrimoni que no hagi estat gravada per la comunitat autònoma.

A aquelles rendes d'entre 3 i 5 milions d'euros se'ls aplicarà un gravamen de l'1,7%; a les d'entre 5 i 10 milions d'euros, un 2,1%, i a les fortunes de més de 10 milions d'euros, un 3,5%. Hisenda estima un impacte positiu a favor seu de 1.500 milions d'euros en dos anys.

Impost a les energètiques

També va entrar en vigor el 29 de desembre i estarà operatiu, com a mínim, durant dos anys. És l'impost que més canvis ha patit durant la seva tramitació parlamentària. Hisenda confiava a recaptar fins a 4.000 milions d'euros en dos anys, però finalment en perdrà 600 milions, una xifra que el Banc d'Espanya ha esmenat: fruit dels canvis, retalla a la meitat la recaptació (2.000 milions d'euros). Després d'una esmena del PNB han quedat fora de l'impost la facturació de les energètiques fora d'Espanya o els ingressos per l'impost als hidrocarburs. Tampoc afectarà aquelles empreses en què l'activitat estigui regulada: PVPC d'electricitat, TUR de gas, GLP envasat i GLP per canalització.

L'impost gravarà l'1,2% dels ingressos bruts dels grups energètics amb una facturació a Espanya superior als 1.000 milions d'euros (agafant com a referència l'any 2019). Algunes empreses ja han advertit que el recorreran.

Impost a la banca

Aquest impost –també en vigor els pròxims dos anys– ha rebut els dards del sector, però també del Banc Central Europeu, que ha advertit de la possibilitat que les entitats el repercuteixin sobre els clients. Malgrat que en un moment es va plantejar que també afectaria les filials d'entitats estrangeres a Espanya, el límit a partir del qual comença a impactar l'impost fa difícil que aquestes filials acabin pagant.

Tindrà un tipus impositiu d'un 4,8% i s'aplicarà sobre les comissions i els interessos nets cobrats als clients. Es cobrarà quan tots dos conceptes sumin 800 milions d'euros. Hisenda espera recaptar fins a 3.000 milions en dos anys.

Impost de societats

Es rebaixa el tipus nominal de l'impost de societats del 25% al 23% per a les petites empreses. Es tracta d'empreses amb una xifra de negoci inferior al milió d'euros (beneficiarà unes 407.384 companyies).

En canvi, es limita en un 50% de manera temporal (només aquest 2023) la possibilitat de compensar les pèrdues de les filials estrangeres en el cas dels grans grups consolidats. Afectarà unes 3.609 empreses.

Espanya haurà de transposar abans que acabi el 2023 la directiva europea que fixa un tipus mínim del 15% a aquelles multinacionals amb una facturació superior als 750 milions d'euros anuals.

Nou tribut al plàstic no reutilitzat

Pel que fa a la fiscalitat verda, l'1 de gener entra en vigor l'impost sobre els plàstics no reutilitzables, un tribut que gravarà tots aquells envasos de plàstic que no es poden reciclar: envasos d'aliments, de sabó, etc. L'objectiu és eliminar l'ús d'aquest tipus d'envàs. En concret, s'ha aprovat un tipus impositiu de 0,45 euros per quilo de plàstic d'un sol ús (en queda exempt el plàstic reciclat).

A més, també entra en vigor el cànon estatal mínim de residus: un impost als residus com el que tenia Catalunya, que perd part de les competències que tenia. Si bé s'ha acordat cedir la gestió, la recaptació la farà l'Estat. Hi haurà diferents tipus impositius.

Canvis en l'IRPF

Durant aquest 2023 també s'ha elevat fins als sous de 21.000 euros bruts anuals la reducció per rendiments de treball (fins ara el límit eren 18.000 euros). Aquest canvi provoca que quedin exempts d'IRPF (la part estatal) els contribuents amb un sou brut anual de fins a 15.000 euros (fins ara el límit era 14.000 euros).

Rendes altes de capital

Durant el 2023, s'augmenta un punt, fins al 27%, el gravamen a les rendes de capital entre 200.000 euros i 300.000 euros. Per a rendes de capital superiors a 300.000 euros el tipus impositiu s'eleva dos punts, fins al 28%, de nou en la part estatal de l'IRPF. La mesura afectarà 17.814 contribuents.

Més cotitzacions

Les cotitzacions augmentaran 0,6 punts durant deu anys. L'augment es comença a aplicar a partir del 2023 i fins al 2032. L'empresa assumirà 0,5 punts percentuals, mentre que el treballador n'assumiria 0,1, que es traduirien en una reducció del sou net. En concret, un treballador que cobri uns 2.000 euros bruts al mes veurà descomptats uns 2 euros del seu sou, mentre que les empreses pagaran uns 10 euros més al mes. A més, els pressupostos de l'Estat incorporen un augment d'un 8,6% de la base màxima de cotització. Això es tradueix en augmentar les aportacions a la Seguretat Social dels treballadors amb salaris més alts (uns 54.000 euros bruts anuals).

Autònoms

Entra en vigor la reforma que obliga els autònoms a cotitzar pels seus ingressos reals. Fins al 2025 hi haurà 15 trams (evolucionaran progressivament). El 2023 la quota més baixa serà de 230 euros i la més alta de 500 euros al mes.

També s'ha aprovat un augment de la reducció general sobre el rendiment net (el que guanyen) per mòduls: del 5% al 10%. I s'eleva del 5% al 7% la reducció de les despeses deduïbles de difícil justificació en aquells autònoms que tributen per estimació directa simplificada (només per a activitats amb un import net de la xifra de negoci que no superi els 600.000 euros).

Canvis en l'IVA

Higiene femenina

Entra en vigor la rebaixa de l'IVA de productes d'higiene femenina (compreses, tampons o copes mensurals, entre d'altres), que passa del 10% al 4%. També es redueix l'IVA dels mètodes anticonceptius no medicinals i dels preservatius.

Aliments

S'ha aprovat una rebaixa temporal (fins al 30 de juny del 2023) de l'IVA d'alguns productes bàsics: del 4% al 0% de l'IVA dels productes de primera necessitat (ous, formatges i verdures, entre d'altres) i una rebaixa del 10% al 5% en el cas de l'oli (gira-sol i oliva) i la pasta.