Energia
Economia 04/09/2022

Europa es prepara per capgirar un mercat elèctric que ja no funciona

La Comissió s'inclina per evitar el model espanyol del topall al gas

3 min
Parc eòlic a Castella i Lleó

BarcelonaFa menys d'un any, la comissària europea d'Energia, Kadri Simson, defensava que el model actual de mercat elèctric era "la millor opció" per als usuaris i les empreses europees. La guerra a Ucraïna, però, ha capgirat totalment la situació. Els preus majoristes de l'electricitat s'han disparat a tot Europa i en alguns estats, com França i Alemanya, els futurs per al 2023 han marcat preus que superen els 1.000 euros el MWh.

Aquesta setmana pot ser clau per canviar un model que, segons ha reconegut la presidenta de la Comssió, Ursula von del Leyen, ja no funciona. "Els mercats s'han trencat", ha arribat a reconèixer la presidenta de l'executiu de Brussel·les. El full de ruta que ha marcat passa per desacoblar el gas del mercat elèctric i accelerar en el desenvolupament de les renovables. La urgència de la reforma cada vegada és més gran després que Gazprom hagi tancat sine die l'aixeta del gasoducte Nord Stream 1, que porta el gas de Rússia a Alemanya.

 "Cada kilowatt d'electricitat que Europa genera d'energia solar, eòlica, hidràulica, biomassa, geotèrmica o d'hidrogen verd ens fa menys dependents del gas rus", va sentenciar aquesta setmana Von der Leyen, quan va anunciar una intervenció d'urgència en els mercats elèctrics europeus per frenar els preus "desorbitats" de la llum. El debat es farà divendres, en una reunió dels ministres d'Energia de la Unió Europea.

Però ¿com es pot modificar el mercat per no dependre de l'alt preu del gas? Els tècnics de la Comissió hi estan treballant. Primer s'ha d'entendre com funcionen els mercats majoristes de l'electricitat a Europa. Se'n diu sistema marginalista, i estableix que primer entrin al mercat aquelles tecnologies que no es poden aturar, com la nuclear, i després les més barates, com la hidràulica, l'eòlica i la fotovoltaica. Les últimes tecnologies en entrar són les més cares, el gas i, en alguns estats encara, el carbó. El cas és que amb aquest sistema les tecnologies més cares marquen el preu de tota l'electricitat, de manera que, per exemple, un MWh generat en una central hidràulica o en un aerogenerador, amb un cost mínim, es paga a preu de gas. Aquest fenomen provoca el que s'ha denominat beneficis caiguts del cel per a les elèctriques, uns sobreingressos perquè cobren a preu de gas electricitat generada amb tecnologies més barates.

En el mercat majorista d'Espanya i Portugal s'ha intentat acabar amb aquesta dependència del preu de l'electricitat del gas amb la denominada excepció ibèrica, un sistema pel qual es posa un topall al preu del gas que s'utilitza per generar electricitat (48,8 euros MWh de mitjana durant 12 mesos). Però aquest sistema no el veu amb bons ulls Brussel·les per dues raons: la primera és que s'ha de compensar les elèctriques per la diferència de preu entre el topall i el preu real que han pagat pel gas en el mercat. La segona raó, i així s'ha comprovat a Espanya aquests dos últims mesos, és que incentiva l'ús del gas per generar electricitat, un model que va en contra, precisament, de la política europea d'acabar amb els combustibles fòssils per arribar al 2050 amb un model d'emissions zero a l'atmosfera.

Topall a les tecnologies barates

El model amb què estan treballant els tècnics de Brussel·les, i així es pot veure en un esborrany de document inicial que s'ha filtrat aquesta setmana, és tot el contrari. En lloc de topar el preu del gas com es fa al mercat elèctric, la proposta és posar un límit al preu de l'electricitat generada amb les denominades tecnologies inframarginalistes, és a dir, aquelles que ofereixen un preu inferior al que acaba marcant el mercat, com la nuclear o les renovables.

Aquest sistema permetria disposar almenys d'una part de l'electricitat a preus molt més assequibles que els actuals i, a més, s'evitarien els beneficis caiguts del cel. Això sí, el topall hauria de permetre una retribució suficient a les renovables perquè s'asseguressin uns ingressos suficients per cobrir les despeses d'operació, el cost financer i un marge de benefici adequat.

A banda de la modificació del mercat, els ministres d'Energia tindran una segona carpeta sobre la taula: com reduir el consum energètic davant l'arribada d'un hivern amb tensions tant en el subministrament com en els preus. L'esborrany amb què treballa la Comissió apunta la possibilitat de marcar objectius de reducció del consum als estats i poder desplaçar la demanda per exemple amb mecanismes com la interrompibilitat (una mena de prima a les empreses electrointensives disposades a aturar el seu consum en determinats moments, quan la demanda elèctrica és molt alta).

Espanya consumeix menys, però gasta més gas que mai

L'excepció ibèrica ha aconseguit que el preu en el mercat majorista d'Espanya i Portugal hagi sigut inferior als preus dels altres mercats europeus des que va entrar en vigor el 15 de juny. Un 15% d'estalvi, quantificava aquesta setmana el president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez. Però ha tingut un efecte clar: un augment de les exportacions d'electricitat a França i un augment del consum de gas a Espanya per generar electricitat. També és cert que la generació hidràulica ha caigut a mínims a causa de la sequera.

Segons les dades provisionals de Red Eléctrica, a l'agost la demanda elèctrica va caure un 2,3% en comparació amb el mateix mes de l'any anterior. Però un 33% de l'electricitat generada va ser amb cicles combinats de gas, quan l'agost dels dos anys precedents va ser el 16,5% (2021) i el 24,9% (2020). Un augment de l'ús del gas malgrat que la generació amb eòlica i fotovoltaica va augmentar, un 8,5% i un 33,3%, respectivament. Però la generació hidràulica va caure a mínims, amb un descens del 44,9% en comparació a l'any passat per la manca de pluges. De fet, la hidràulica només va aportar un 4,1% de la generació (1.036 GWh), la producció més baixa amb aquesta tecnologia des de l'any 1992.

stats