Els estrangers varen comprar un de cada quatre habitatges que es varen vendre a les Balears el 2023
Només segueixen les Illes el País Valencià i les Canàries, on aquest tipus d'operacions se situen en un 20%
PalmaQuasi una de cada quatre operacions de compravenda d'habitatges a les Balears durant el 2023 va tenir com una de les parts implicades un estranger no resident a l'Arxipèlag. Així es desprèn de l'informe anual de l'any passat sobre el mercat de l'habitatge a l'Estat, fet pel Banc d'Espanya, i que ha recollit Europa Press. El document constata que les Illes són la regió on la compravenda per part d'estrangers no residents té més pes, seguides del País Valencià i les Canàries, on representa un 20% de les operacions.
L'informe també destaca el creixement acumulat de les rendes mitjanes per metre quadrat del lloguer d'habitatges, entre el 2015 i el 2022, a les capitals de província, i Palma se situa en tercera posició amb una pujada de més del 40%, només per darrere Màlaga i València, que arriba al 50%. Una altra de les dades que es reflecteixen és la proporció d'habitatge turístic sobre el total de l'habitatge de lloguer al centre de les zones urbanes i a la seva perifèria en diferents ciutats. En el cas de Palma, al centre, aquesta tipologia de domicili no arriba al 10%, però a l'extraradi sobrepassa el 20%.
Quant a l'esforç inicial que han de fer els possibles compradors per adquirir una casa, les Balears destaquen com la comunitat on més anys de renda bruta haurien de dedicar els possibles compradors a comprar un immoble, ja que es troba al voltant dels 12 anys al centre de les àrees urbanes i fora d'aquestes àrees, mentre que a la perifèria s'aproxima als 14 anys.
Així mateix, l'informe xifra el percentatge de la renda neta que ha de destinar una llar balear al lloguer, i en el cas del centre i la perifèria de les àrees urbanes de les Illes, sobrepassa el 40%, i únicament els residents fora de les àrees urbanes baixen aquesta quantitat fins a situar-la per davall del 40%. En aquest sentit, el percentatge de llars que dediquen més d'un 40% dels seus ingressos al lloguer és de més del 50% al centre i la perifèria de les grans ciutats, mentre que fora d'elles la xifra es rebaixa fins a poc menys de la meitat.
Pel que fa al pes dels habitatges de lloguer sobre el total dels existents, les Balears se situen com la comunitat que més cases té en aquest tipus de règim, un 30,9%, per davant de les Canàries, amb un 28,5%, i Catalunya, amb un 24,9%.
Manquen 600.000 habitatges i n'hi ha quatre milions de buits
Una altra de les dades que ha destacat el document és que a Espanya es necessiten 600.000 habitatges fins al 2025 per suplir el dèficit d'immobles a l'Estat, tot i que hi ha quasi quatre milions d'habitatges buits o desocupats.
