Finances
Economia 31/03/2022

Espanya redueix el dèficit públic del 2021 al 6,7% del PIB, un 28% menys que el 2020

La xifra és millor que la prevista pel mateix govern espanyol, que havia estimat un dèficit d'un 8,4%

4 min
La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, en roda de premsa aquest dijous.

MADRIDEspanya va acabar l'any 2021 amb un dèficit públic del 6,76% del PIB, segons ha anunciat aquest dijous la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. És a dir, en només dotze mesos el saldo fiscal ha millorat en 31.500 milions d'euros, un descens del 28%, en comparació amb l'any 2020. La xifra continua sent superior al 2,9% amb què es va tancar el 2019, però molt millor que la registrada l'any 2020, quan el dèficit públic es va enfilar fins al 10,97%, si es té en compte la introducció de la Sareb als comptes públics, o un 10,08% si no es té en compte el cost de l'anomenat banc dolent als comptes públics. Així, el dèficit públic millora en més de tres punts percentuals.

Evolució del dèficit públic espanyol des del 1850
Dades en percentatge del PIB

1850

1860

1870

1880

1890

1900

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

2020

2%

0

-2%

-4%

-6%

2021

-6,7

-8%

-10%

2020

2010

-11,2

-11

-12%

2000

2020

1900

1880

1890

1860

1980

2010

1960

1990

1850

1940

1950

1930

1920

1870

1970

1910

1850

1860

1870

1880

1890

1900

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

2020

2%

0

-2%

-4%

-6%

-8%

2021

-6,7

-10%

2010

-11,2

2020

-12%

-11

2000

2020

1900

1880

1890

1860

1980

2010

1960

1990

1850

1940

1950

1930

1920

1870

1970

1910

1860

1880

1900

1920

1940

1960

1980

2000

2020

2%

0

-2%

-4%

-6%

-8%

2021

-6,7

-10%

-12%

2000

2020

1900

1880

1860

1980

1960

1940

1920

1860

1940

1980

2020

1880

1900

1920

1960

2000

2%

0

-2%

-4%

-6%

-8%

2021

-6,7

-10%

-12%

2000

2020

1900

1880

1860

1980

1960

1940

1920

Cal tenir en compte, però, que durant el primer any de pandèmia el dèficit públic es va disparar pels estímuls desplegats per fer front a la crisi sanitària sense precedents del covid-19 . Ara, el dèficit es va allunyant dels registres assolits durant les dues últimes crisis importants –l'any 2010, fruit de la crisi financera, es va arribar a un dèficit de l'11,2%– i la derivada de la pandèmia. Alhora, però, s'allunya de les previsions del mateix govern espanyol, que havia estimat que el 2021 tancaria amb un dèficit del 8,4%. Això es tradueix en una millora del saldo fiscal de fins a 19.500 milions d'euros sobre el total estimat als comptes públics, així com al pla pressupostari enviat a Brussel·les l'octubre passat.

Cal tenir en compte que les xifres es coneixen en un moment en què les regles fiscals estan suspeses des de l'any 2020 tant a Espanya –ho va avalar el Congrés de Diputats – com a Europa. De fet, el govern espanyol vol que aquesta sigui la tendència per a l'any 2023 i que les regles fiscals no es reactivin. Montero ha insistit aquest dimarts que, tot i que és "aviat" per saber què decidirà la Comissió Europea –ha de prendre una decisió al maig–, "en un context de guerra [a Ucraïna] ens inclinem cap a la suspensió de les regles fiscals o una redefinició d'aquestes", ha dit.

El fet que les normes fiscals estiguin suspeses vol dir que no hi ha objectius de dèficit, deute i despesa. En el primer dels casos, Europa obliga els Estats a no superar un dèficit del 3% del PIB. La suspensió de les normes es va avalar a nivell comunitari perquè els governs no haguessin de contenir els estímuls públics i poguessin fer front així a les conseqüències econòmiques de la pandèmia.

Ara bé, el ministeri d'Hisenda s'ha mantingut fidel a la "prudència", i per aquest motiu es van aprovar unes "taxes de referència" del dèficit per a les administracions públiques, tant per al 2021 com per al 2022. És a dir, una mena d'objectius. Si es tenen en compte aquestes taxes d'Hisenda, es pot dir que les administracions han fet els deures. Del dèficit registrat el 2021, l'Estat és qui assumeix gran part del pastís i tanca l'any amb un dèficit públic del 5,99% sobre el PIB (el 89% del dèficit total); mentre que les comunitats autònomes registren un dèficit del 0,3%; els ajuntaments un superàvit del 0,27%, i, finalment, la Seguretat Social va tancar el 2021 amb un dèficit de l'1,02%. En tots els casos, les xifres són millors que les previstes. Aquest fet, però, no genera sorpresa si es té en compte que, als ulls de Brussel·les, l'Estat aplica una política fiscal "contractiva". És a dir, el govern espanyol no només utilitza les arques públiques per desplegar inversions o ajudes, sinó també per mantenir a ratlla el dèficit i el deute.

Més recaptació

Amb tot, el dèficit públic millora fruit de la recaptació. Segons ha informat Montero, l'Agència Tributària va recaptar 223.385 milions d'euros, un 15,1% més que el 2020 . Ara bé, la ministra ha assegurat que aquest augment dels ingressos no està motivat per la pujada de la inflació, en especial els últims mesos de l'any 2021 , sinó per la millora de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), que creix un 7,5% en comparació amb el 2020, així com "pel bon comportament de l'impost de societats", que incrementa fins al 67,9%. El motiu? La comparativa amb el primer any de la crisi. Aleshores, els confinaments més estrictes van paralitzar l'activitat econòmica i van abocar molts treballadors a expedients de regulació temporal d'ocupació.

Aquesta millora en els ingressos ha permès a l'Estat gastar més en comparació amb l'any 2020. En concret, la despesa pública creix un 9,2% el 2021 (307.328 milions d'euros). També ha crescut les transferències a les comunitats autònomes, fins als 172.121 milions d'euros (uns 10.000 milions més en comparació amb l'any 2020). Ara bé, si es compara amb els ingressos, la recaptació és més elevada en proporció a la despesa, per la política "contractiva" explicada abans.

Pel que fa al deute públic, el 2021 va tancar amb un deute del 118,4% del PIB, 1,6 punts menys que l'últim trimestre del 2020, segons ha publicat el Banc d'Espanya aquest dijous. En termes interanuals, però, el deute ha crescut un 6,1%.

Fer front al pla de xoc

Montero ha destacat que la suspensió de les regles fiscals, de bracet de la millora del dèficit i els ingressos, permetrà a l'Estat desplegar sense problemes el pla de xoc per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna i, en particular, a l'escalada dels preus energètics. "Per això el pla inclou rebaixes fiscals significatives i bonificacions dels combustibles", ha recordat Montero, que ha dit que les mesures fiscals per reduir la factura de la llum ja s'han traduït en un estalvi de fins a 7.000 milions per a les famílies.

"L'evolució és favorable", ha destacat Montero en roda de premsa. De fet, la xifra de dèficit finalment registrada és millor fins i tot que la prevista per alguns organismes, com l'Airef, que apuntava un dèficit públic del conjunt de les administracions del 7,9% per a aquest 2021. Pel que fa a la previsió del dèficit d'aquest any, Montero ha sostingut que l'executiu va pel bon camí de "complir l'objectiu del 5%, sempre amb prudència", ja que la guerra pot fer trontollar els plans de Sánchez per a aquest 2022. Sigui com sigui, el govern espanyol no preveu assolir els objectius de dèficit que marca Brussel·les, en cas que tornin, fins a l'any 2024.

stats