Macroeconomia
Economia 19/09/2023

Espanya, líder en creixement entre les grans economies aquest 2023

El Banc d'Espanya manté la previsió de creixement en un 2,3% aquest 2023, però adverteix d'un "debilitament" i rebaixa el PIB del 2024

4 min
Des dels seus orígens, Turisme de Barcelona ha anat evolucionant assumint nous reptes, per donar a conèixer la ciutat i oferir serveis als visitants

Madrid / ParísL'economia espanyola va ser de les que més van caure l'any 2020, el primer any de pandèmia, i el motiu principal era el pes que hostaleria i turisme tenien sobre el PIB. Tres anys després, i amb la pandèmia fora de joc, és justament al revés. El producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) està mostrant molt més dinamisme a Espanya que en altres països de la zona euro, com és el cas d'Alemanya. "La fortalesa de l'activitat a Espanya estaria relacionada, en part, al pes que tenen els serveis vinculats a l'hostaleria i el turisme", resumeix el Banc d'Espanya en un nou informe publicat aquest dimarts.

Aquest escenari és el que ha portat l'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos a mantenir per a aquest 2023 una previsió de creixement de l'economia d'un 2,3%, mentre que de cara al 2024 el rebaixa a un 1,8% (0,4 dècimes percentuals menys que les últimes previsions del mes de juny). El 2025 el creixement del PIB seria gairebé pla, d'un 2%, ha anticipat aquest dimarts l'ens.

Les previsions del Banc d'Espanya han coincidit amb les de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que revisa a l'alça el creixement que havia previst inicialment: un 2,3% del PIB, coincidint amb l'organisme supervisor. En aquest cas, són dues dècimes més que en la seva l'última previsió. És una xifra que està per sobre fins i tot de les previsions del govern espanyol i de la Comissió Europea. De fet, la previsió de creixement de l'activitat econòmica espanyola que fa l'OCDE és la més elevada dels països desenvolupats.

No hi ha cap de les economies mundials dels països rics que creixi aquest any per sobre del PIB espanyol, segons les projeccions de l'OCDE. Només s'hi acosten els Estats Units (2,2%). L'organisme que agrupa les economies més desenvolupades ja va advertir en el seu informe de finals d'agost, que recollia les dades del segon trimestre de l'any, una desacceleració de l'activitat econòmica mundial, que aquest any creixerà només un 3%, llastrada per la zona euro. Amb aquestes dades a la mà, l'OCDE retoca ara les previsions per a aquest any i per al 2024 i certifica el fre del creixement econòmic global, però especialment de les grans economies de l'eurozona. "Després d'un inici de 2023 més fort del que s'esperava, ajudat per uns preus de l'energia més baixos i la reobertura de la Xina, s'espera que el creixement mundial es moderi", apunta l'organisme.

Les noves previsions revisen a la baixa el creixement de dues de les grans economies europees, Alemanya i Itàlia, grans responsables de la desacceleració de la zona euro prevista per a aquest any. Per a la locomotora comunitària, l'OCDE havia previst inicialment un creixement nul del PIB (0%) per al 2023, però després dels mals resultats dels dos primers trimestres calcula ara un retrocés del PIB (-0,2%), que es recuperaria lleugerament el 2024 (0,9%). Per a aquest any, l'OCDE preveu per a Itàlia un augment de l'activitat econòmica molt minso, del 0,8%, quatre dècimes menys del que havia projectat fa uns mesos. L'altra gran economia de l'euro, França, creixerà aquest any un 1%.

"El sector que pitjor s'ha comportat [davant la crisi energètica i de preus] són les manufactures, que a l'economia espanyola pesen menys que a l'Alemanya. A més, fins i tot la indústria electrointensiva s'ha comportat millor a Espanya que a Alemanya o al conjunt de la Unió Europea", destaquen al Banc d'Espanya. Des de l'ens recorden que Espanya té una menor exposició a la Xina, tot i que adverteixen d'un impacte "indirecte". "Depenem d'Alemanya, que sí que està exposada a la Xina", recorden des de l'organisme.

Desacceleració a final d'any

Malgrat la bona nota que treu Espanya, la situació dels seus veïns no li serà aliena i s'espera una desacceleració (que ja s'ha començat a constatar) durant els dos últims trimestres de l'any (de juliol a desembre). De fet, el Banc d'Espanya creu que l'impuls del primer semestre generarà un "efecte d'arrossegament" i compensarà el debilitament que s'espera durant l'última part de l'any.

En concret, el Banc d'Espanya situa el creixement del PIB del tercer trimestre (juliol, agost i setembre) en un 0,3% (una dècima menys que el segon trimestre). Un debilitament en l'afiliació a la Seguretat Social, menys inversió de les empreses manufactureres i un debilitament en la facturació expliquen aquesta desacceleració, segons constata el Banc d'Espanya. També un alentiment de l'activitat global, com assenyala l'OCDE, sobretot de països com la Xina i el conjunt de l'àrea euro, i l'enduriment de la política monetària del Banc Central Europeu. Precisament, malgrat que de cara al 2024 s'espera que l'activitat econòmica recuperi "vigor", serà aleshores quan hi haurà una translació total de la pujada dels tipus d'interès.

Repunt dels preus del petroli

La inflació segueix aquest any la tendència a la baixa a moltes de les grans economies mundials, i baixarà encara més el 2024, però l'OCDE adverteix que seguirà per sobre de la majoria d'objectius dels bancs centrals, que se situen vora el 2%. L'organització internacional situa per a Espanya una inflació general del 3,5% aquest 2023, per sota de la de l'eurozona (5,5%), i d'un 3,4% el 2024.

Es tracta de xifres molt més optimistes que les del Banc d'Espanya, que, si bé constata un descens progressiu de la inflació, revisa a l'alça les previsions: per a aquest 2023 se situarà al 3,6% (0,4 dècimes percentuals més que al juny), i escala fins al 4,3% el 2024 (0,7 dècimes més).

El motiu de la revisió d'enguany és l'increment dels preus del petroli registrat aquest estiu. De cara al 2024, el mercat de futurs mostra també un encariment de l'energia i s'hi afegeix l'impacte que pugui tenir la prevista retirada de les mesures que fins ara estan contenint la inflació, com és la rebaixa de l'IVA d'alguns aliments. En concret, el Banc d'Espanya preveu que 1,5 punts percentuals de la inflació mitjana del 2024 siguin per la retirada de les mesures.

De fet, l'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos situa a mitjans del 2024 el pic inflacionista, vora cotes del 5%, per l'energia i l'efecte base, però remarca que "els aliments i la inflació subjacent mantindran la seva senda gradual de desacceleració".

stats