Deià té el doble de places turístiques que població

PalmaLa pressió turística de diversos pobles de la serra de Tramuntana s’està enfilant de manera abrupta en els darrers anys. Sense anar més lluny, Deià ha arribat a assolir el doble de places turístiques que no població de dret. Concretament, aquest poble de la Serra té 630 habitants, segons les dades de l’Ibescat del 2020, per 1.144 places turístiques referenciades en el registre del Govern de les Illes Balears. “I aquestes són les legals”, ha explicat el batle de Deià, Lluís Apesteguia, referenciant que el problema va més enllà de les dades sobre el paper. El boom massiu del lloguer turístic va arribar amb les plataformes digitals, com Airbnb, i amb les diferents regularitzacions, que han fet que hi hagués un efecte crida abans que es formalitzassin, segons ha explicat Apesteguia. Altres pobles com Banyalbufar, Estellencs i Fornalutx també es troben en una situació que s’encamina cap al mateix destí, atès que les places turístiques ja han superat la població de dret.

La transformació de Deià ha estat molt ràpida i amb canvis dràstics. Aquest augment de les places turístiques ha transcorregut al mateix temps que el poble ha perdut densitat d’habitants. De fet, en els darrers deu anys ha perdut un 10% de la seva població, tenint en compte que la de l’illa ha crescut. Aquestes dades també venen acompanyades d’un augment del preu del sòl i del lloguer que obliguen que, si no es té una casa en propietat, sigui pràcticament impossible viure al poble. D’aquesta manera, molta gent es veu obligada a cercar lloguers i sòls més assequibles en altres indrets de l’illa. Aquesta problemàtica no existeix només a Deià, sinó que és present en moltes zones tensionades de Mallorca. Per entendre-ho millor, el preu mitjà del metre quadrat a Mallorca és de 3.169 euros i ha pujat un 2,7% respecte del juny de l’any passat. A més, té una tendència creixent des de l’abril del 2014, quan es trobava a 1.917 euros el metre quadrat. En el cas de Deià encara és més marcat. El preu del sòl es troba a 4.990 euros el metre quadrat, tenint en compte que hi ha hagut una baixada important en comparació amb l’any passat, ja que el juny del 2020 estava en 6.023 euros. Així i tot, ja mostra indicis que es torna a enfilar, segons les dades del portal web Idealista.

Un problema que ja s’ha notat és que les places turístiques comencen a estar sota el poder de persones jurídiques o fons d’inversió, segons va explicar el batle de Deià. Els darrers anys se n’ha observat un augment. Així i tot, el Consistori intenta lluitar contra aquestes pràctiques. Allò que s’està fent és augmentar les taxes a les cases de lloguer turístic, majors a les dels habitatges destinats a la pràctica habitual. A més a més, es bonifiquen les cases que surtin del lloguer turístic per tornar a l’habitual. Malgrat aquesta voluntat, també s’ha admès que molt difícilment s’alliberen places turístiques, i n’és un exemple que el 2020, l’any més agressiu de la pandèmia de coronavirus, no se’n va alliberar cap.

La pressió turística, en auge

Des del 2010 fins al 2017 la regularització d’establiments turístics es va multiplicar per 13, cosa que va fer créixer la pressió turística de moltes poblacions de la Serra molt ràpidament. En el conjunt de la serra de Tramuntana, el 2010, la pressió turística suposava un 18%, però els darrers anys ha arribat al 40%. Aquest procés es va aguditzar el 2014 amb una onada de regularitzacions per canvis de lleis de lloguer turístic, segons ha reflectit el Consell de Mallorca en una anàlisi feta durant deu anys a la zona.

Aquesta pressió turística sobretot s’ha accentuat en una llista de pobles que han vist que les places turístiques pujaven com l’escuma. Deià, com s’explicava, és dels més damnificats, perquè ha incrementat la seva pressió un 114%, fet que la col·loca en un 176,77%. La següent població que té més pressió és Banyalbufar, amb una pujada del 85% que situa la xifra total en un 124%. D’altra banda, a Estellencs ha augmentat un 68,8%, la qual cosa enfila la taxa fins al 105,8%. Fornalutx també és un dels pobles amb risc, ja que ha pujat un 72,33% i arriba al 98,64%. Finalment, una dada que sorprèn és la d’Escorca, que va passar del 0% el 2012 al 63% del 2017.