TECNOLOGIA
Economia 27/02/2020

“Ningú veia raonable cancel·lar el Mobile, però ara sembla la millor decisió”

Entrevista a Carlos Grau, conseller delegat de la Mobile World Capital

Paula Clemente
3 min
Carlos Grau: “Ningú veia raonable cancel·lar el Mobile, però ara sembla la millor decisió”

BarcelonaAcaba un mes de febrer dels més estranys que es recorden: hi ha una epidèmia, es cancel·la el congrés que ho resisteix tot i els emprenedors s’autoorganitzen per no perdre l’oportunitat que és el Mobile World Congress. Carlos Grau, conseller delegat de la Mobile World Capital -una fundació implicada tant en el congrés com en l’ecosistema innovador català- atén l’ARA per valorar tot el que ha passat.

Històrica, la cancel·lació del Mobile. Com va anar, entre bastidors?

La gent especula molt, però el que hi havia era una monitorització diària de l’evolució de les dades de l’Organització Mundial de la Salut, de l’extensió del virus i de quina posició prenien els principals actors del congrés. En el moment que van caure algunes operadores, es va acabar. Ara la gent considera que, veient com està anant la situació, es va prendre la millor decisió... però aquell dia ningú la veia raonable, ho veien com una sobreactuació.

Com ho van viure des de la Mobile World Capital?

A nosaltres ens va semblar una decisió respectable i dura, perquè al final els que n’han patit més les conseqüències econòmiques són ells. Hi ha gent en aquell equip treballant tot l’any per aquest esdeveniment. Des del minut 1 van reaccionar bé, aprofitant esforços per al 2021 i demanant-nos a tots que treballéssim perquè la de l’any vinent sigui la millor edició de la història.

Quina era la seva opinió, llavors? Donaven suport a la cancel·lació?

No teníem cap posicionament. Aquí el que s’ha mirat sempre és de respectar les indicacions de l’OMS i consegüentment les del ministeri de Salut, Generalitat, Ajuntament... Les autoritats sanitàries estaven hiperpreparades. Ens donaven una enorme confiança. Les decisions van ser alienes a tots i no van ser previsibles. La GSMA, les administracions i la Fira estaven molt afectats, va ser una decisió de molt coratge amb implicacions de tota mena. I mentrestant va sortir aquesta iniciativa de l’ecosistema emprenedor.

Com se’n va assabentar?

El mateix dijous a la tarda després de la roda de premsa vam muntar una reunió de treball a la Barcelona Tech City amb alguns dels membres de la junta, de la Generalitat, de CaixaBank i nosaltres. Unes 24-48 hores després es va tenir la complicitat de la Cambra de Comerç i es va acabar fent a la Llotja, però al principi no teníem ni ubicació. Ràpidament va haver-hi una mobilització molt forta via xarxes socials de l’ecosistema i d’aquí va sortir el tema de l’Spirit.

El fet que hagi sortit tan bé el Tech Spirit ¿no demostra que potser no cal la gran infraestructura perquè passin coses?

Ho hem fet de manera extraordinària i puntual: el 4YFN i el Mobile World Congress són molt potents i insubstituïbles, i representen molt per a l’ecosistema. Són els esdeveniments, a nivell tecnològic, més importants del món. A més, des de fora us podeu imaginar molta màgia, però la realitat és que hi ha hagut molta complicitat en tot. No hem reunit 110.000 congressistes, però n’haurem arreplegat 5.000 a la Llotja, 5.000 amb activitats paral·leles i 5.000 més amb activitats no planificades muntades en cafeteries i hotels.

Aquest és un sector un pèl endogàmic. Si hi ha faltat el públic internacional, ¿no ha quedat en una reunió amb els de sempre?

Ha sigut un moment d’ajudar entre tots a fer que les coses passin, però també de cedir lideratge a tercers. El Tech City no deixa de ser una associació sense ànim de lucre que gestiona espais en edificis, però amb aquest projecte han agafat empenta, visibilitat i lideratge. La Cambra, dins del congrés, no té un paper tan rellevant i s’ha bolcat en el projecte. I, no et pensis, els inversors internacionals han continuat venint. Aquella setmana vaig rebre trucades i correus de l’ecosistema grec i francès, de Los Angeles...

Els hotels segueixen dient que han patit, per això.

És que són 110.000 persones, eh... La meva impressió és que el que hem perdut són furgonetes de presidents i consellers delegats amunt i avall, i ocupació en hotels de luxe, però la resta d’hostaleria, que és molt important, ha estat bastant activa i ells tampoc s’ho esperaven.

Tot això deixa alguna lliçó?

El primer aprenentatge és la importància de treballar amb models d’aliança i cohesió: s’ha demostrat una cohesió molt forta i això justifica per què som la capital mundial del mòbil i per què ens hem de creure que ho som.

stats