Brussel·les preveu que els preus continuin escalant un 3,6% a Espanya aquest any
Tot i això, la Comissió Europea es manté ferma i creu que l'IPC baixarà dràsticament el 2023
Brussel·lesL'escalada de preus no es moderarà aquest any, sinó tot el contrari. La Comissió Europea calcula que l'índex de preus al consum (IPC) pujarà fins al 3,6% a Espanya aquest any, encara més de l'augment del 3,0% amb què va tancar el 2021, segons les previsions presentades aquest dijous per l'executiu comunitari. L'augment va en la línia de la mitjana dels països de la zona euro, i està empès principalment pels preus de l'energia, tot i que ja s'està notant també en productes essencials com l'alimentació, que s'encareix perquè els costos de producció també van a l'alça.
Brussel·les admet "preocupació" i que l'augment de preus s'està allargant més del que preveia inicialment, però al mateix temps continua convençuda que es tracta d'un fenomen transitori, vinculat a causes temporals, i que remetrà amb força el 2023. De fet, els tècnics econòmics de la Comissió preveuen que l'IPC caigui dràsticament l'any que ve i que arribi a taxes de l'1,1% a Espanya i de l'1,7% al conjunt de la zona euro. Això vol dir que l'executiu brussel·lenc preveu que l'any que ve la inflació torni a baixar fins i tot per sota de l'objectiu del 2% anual que es marca el Banc Central Europeu (BCE), que sempre ha defensat que l'escalada actual és transitòria: la institució monetària es mostra encara força reticent a apujar els tipus per fer-hi front, tot i que la seva presidenta, Christine Lagarde, va obrir la porta a fer-ho aquest any la setmana passada.
L'òmicron alenteix el creixement
Tot plegat en un context de creixement econòmic més lent del previst. L'impacte de la variant òmicron ha frenat el ritme d'expansió econòmica des de finals de l'any passat i també a principis d'aquest, tot i que Brussel·les també mostra confiança que les bases de la recuperació són ja prou sòlides perquè es vagi recuperant el ritme a finals d'any. D'aquí que el departament que encapçala el comissari Paolo Gentiloni hagi retallat només tres dècimes el creixement previst per al PIB de l'eurozona aquest 2022. Si el novembre passat visualitzava una expansió del 4,3%, ara preveu que sigui del 4%. En el cas d'Espanya, el PIB creixeria per sobre del conjunt dels països que tenen l'euro, un 5,6%. De cara al 2023, Brussel·les pronostica una moderació del creixement econòmic de l'eurozona de fins al 2,7%, mentre que a l'Estat el ritme serà del 4,4%.
Ara bé, Espanya continua a la cua d'Europa si ens fixem en la recuperació del PIB prèvia a la pandèmia. Si bé el conjunt d'Europa el va recuperar el tercer trimestre del 2021, Espanya no ho farà fins a finals del 2022 o principis del 2023 malgrat ser una de les economies europees amb un augment del PIB més pronunciat els pròxims anys. L'Estat va ser un dels més impactats per la pandèmia, per la seva dependència dels serveis i del turisme i per això té més feina a l'hora de recuperar el PIB perdut. Les previsions de la Comissió contrasten a més amb les del govern espanyol, que encara calcula que el PIB de l'Estat avançarà un 7% el 2022, molt per sobre del 5,6% que calcula Brussel·les.
"La pandèmia continua condicionant el creixement, amb molts països de la UE sota pressió per una combinació d'una tensió creixent sobre els sistemes sanitaris i l'escassetat de personal a causa de malalties, quarantenes preventives o tasques assistencials. També es preveu que els colls d'ampolla logístics i de subministrament, inclosa l'escassetat de semiconductors i algunes matèries primeres metàl·liques, segueixin afectant la producció, almenys durant la primera meitat de l'any", diu l'informe de Brussel·les, que al mateix temps manté que hi ha bons indicadors a tenir en compte: "Un mercat de treball en millora contínua, un alt estalvi de les famílies, unes condicions de finançament encara favorables i el desplegament total del mecanisme de recuperació i resiliència (RRF) mantindran una fase expansiva prolongada i robusta".
