Brussel·les permet subvencionar les empreses afectades per l'encariment de la llum

La Comissió Europea deixa en mans dels governs mesures per abaratir la factura, com un topall al preu del gas

3 min
Sánchez amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Brussel·lesCom ja va passar amb la pandèmia del coronavirus, la mesura més immediata que ha pogut adoptar la Comissió Europea per alleugerir l'impacte de l'encariment de la factura de la llum és una flexibilització del control als ajuts d'estat –és a dir, a les subvencions públiques– per permetre que els governs donin liquiditat directament a les empreses que s'han vist afectades per un encariment de fins al 65% del preu majorista del gas i del 30% del de l'electricitat. Així, la Comissió ha activat un marc temporal d'ajuts que preveu subvencions de fins a 400.000 euros per empresa, a més de compensacions directes, per l'augment dels costos de producció en sectors determinats. Aquesta mesura, però, no resol el problema d'arrel, que és l'encariment de la factura. En aquest front, Brussel·les ha posat aquest dimecres sobre la taula un menú de solucions perquè els vint-i-set líders de la Unió Europea en debatin divendres en cimera.

La Comissió Europea és conscient que no hi ha consens entre els líders davant propostes com les que ha abanderat el president espanyol, Pedro Sánchez, que demana desvincular el preu del gas del recompte del preu majorista de l'electricitat i una reforma profunda del mercat elèctric europeu. Sánchez ha fet una gira per diversos països europeus, però només ha trobat el suport de França, Itàlia, Grècia, Romania, Bèlgica i Portugal, de manera que topa amb una ferma oposició del nord europeu, en particular d'Alemanya. Per això, l'executiu que lidera Ursula von der Leyen ha optat per recollir totes les sensibilitats en un document base que serveix per "alimentar" el debat dels líders, en paraules d'una font europea.

Un menú perquè els líders es barallin

El menú valora totes les propostes considerades "excepcionals i de curt termini" que han anat sorgint vingudes des de diferents punts d'Europa des que va començar l'escalada de preus. D'una banda, les mesures que considera de compensació fiscal, on se situen la reducció d'impostos per als consumidors i les empreses, les subvencions que es puguin concedir d'acord amb el marc temporal aprovat aquest dimecres, o fixar un topall per al preu de l'electricitat, que, com que no reflectiria la realitat del mercat, obligaria les administracions a compensar les empreses energètiques. Aquí també s'hi valora la possibilitat de crear un sol comprador del mercat majorista que després vengui la llum a un preu més barat. De l'altra, hi ha el que l'executiu brussel·lès considera "mesures regulatòries", en què es parla d'imposar un preu fix als generadors d'electricitat.

En tots aquests casos, però, Brussel·les recorda els principals aspectes negatius, com ara els costos fiscals i per tant pressupostaris que implica qualsevol subvenció o compensació de l'augment de preus, o també les potencials complicacions en el subministrament si es fixa un preu establert que no reflecteix la realitat del mercat i eleva la demanda per sobre de l'oferta real. D'aquesta manera, el que fa la Comissió és recollir tant les sensibilitats dels països aliats d'Espanya com dels aliats d'Alemanya, que no avisen constantment dels riscos. I sobre això pivotarà un debat a la cimera que es preveu llarg i complex i que molt possiblement acabi decebent les expectatives que ha generat el govern de Pedro Sánchez. "El debat serà viu i interessant", confessa una font diplomàtica que anticipa la dificultat d'un acord que aposti per alguna d'aquestes mesures. Les sensibilitats són diverses i el debat serà "llarg", afegeix. Una font europea fins i tot no excloïa que els vint-i-set no siguin capços d'arribar a cap acord.

Les mesures adoptades fins ara

Així doncs, què ha fet fins ara la Comissió Europea? Com a mesura més recent i directa, ha activat aquest esquema extraordinari d'ajuts que, a més dels 400.000 euros per empresa en subvencions, permetrà als governs compensar parcialment les companyies que consumeixin molta electricitat amb ajuts addicionals de fins a 2 milions d'euros i de fins a 50 milions si són de sectors com la producció d'alumini o metall que a més hagin registrat pèrdues. També ha recordat als governs que poden retallar l'IVA als combustibles, gravar els beneficis caiguts del cel de les elèctriques o reduir les factures dels més vulnerables. Alguns governs com Itàlia o Bèlgica ja han pres mesures en aquest sentit.

La Comissió també s'ha centrat molt en garantir el subministrament de gas i ha proposat una nova llei perquè les 160 infraestructures de reserves de gas que hi ha a la UE hagin d'estar forçosament plenes al 80% cada octubre. Es consideraran infraestructures crítiques i es permetrà expropiar o expulsar del mercat aquells propietaris de les reserves que suposin un risc per garantir aquest mínim. El missatge apunta directament a la russa Gazprom, que és propietària de moltes de les reserves de gas d'Alemanya i que, segons Brussel·les, va rebaixar-les per sota de la resta de competidors a principis d'aquest hivern. Brussel·les també ha fet seva una de les propostes espanyoles que implica una compra conjunta de gas inspirada en les vacunes.

500 milions d'euros d'ajuts per a l'agricultura

La Comissió Europea també ha formalitzat aquest dimecres la proposta per ajudar el sector agrícola amb 500 milions d'euros. Brussel·les assegura que a la UE no perilla la disponibilitat d'aliments, però reconeix que és importadora neta de productes com ara el pinso proteic, cosa que, juntament amb l'augment dels preus dels fertilitzants i els combustibles, complica la vida als pagesos. Per això flexibilitzarà algunes de les restriccions dels sectors i activarà ajuts per valor de 500 milions d'euros. També es concediran 330 milions d'euros per ajudar el sector agrícola ucraïnès.

stats