“La botiga ja quasi no dona beneficis però no tanc perquè l’estim”
Fina Olives és la quarta generació que dona vida a Can Candu, un comerç de roba a Alaior que ja suma 140 anys i que es resisteix a morir
CiutadellaFina Olives encara aguanta. Té 68 anys i ja és la quarta generació que manté amb vida la botiga de Can Candu, un dels negocis emblemàtics més antics de Menorca, juntament amb Ca na Genera (Ferreries) i Ca n’Hernando (Ciutadella), que, quasi 140 anys després, sobreviu als embats del comerç electrònic. Té el seu home malalt a casa, però cada matí, i cada capvespre, Fina s’apropa al nombre 38 del cèntric carrer del Ramal d’Alaior per vendre llençols, tovalloles i roba interior a una clientela tan fidel com gran. “I no només d’Alaior. Aquí ve també gent del Mercadal i del Migjorn Gran a comprar”, comenta. I això que, es queixa, els darrers canvis circulatoris impulsats per l’Ajuntament han reduït el trànsit rodat al centre i ja és més difícil que clients de fora puguin arribar i estacionar el cotxe ben a prop de la botiga. “Si troben els carrers tancats no m’ho posen gens fàcil, perquè només amb la gent d’Alaior que ve a peu em va justet”.
“En realitat –admet– hauria de tancar perquè el que trec només serveix per cobrir les despeses i els beneficis ja són ben escassos”. Però si no ho deixa, diu Fina, “és perquè l’estim. Pensa que nosaltres, tots els germans, vam néixer en aquesta botiga. La va posar en marxa el pare de la meva àvia, la va seguir l’àvia, després, mon pare i des de fa 25 anys me n’encarrec jo. Tenc dues netes de 16 i 9 anys i, sobretot aquesta darrera, sembla que sí que voldria continuar endavant amb la botiga, però encara és massa jove i no sé què en farà. Mentrestant, vaig aguantant, però és cert que s’està posant la cosa lletja”.
Ara bé, la propietària de Can Candu no tem la competència. La botiga de més amunt del carrer, Dalia, “és més de moda i per a la joventut. No venem el mateix producte. El que tenc jo és més clàssic”. I tampoc el comerç electrònic és un enemic. “La compra per internet no m’afecta gaire perquè la gent gran no s’hi ha acostumat i prefereix venir els fosquets amb els seus fills i provar-se la roba directament. Estan fets més a l’antiga”.
A més, haver superat els 65 anys li ha permès abaratir considerablement la quota que paga com a autònoma, dels més de 300 euros mensuals que li cobraven fins ara a només 27. “Tot d’una no m’ho creia”, afirma. Tant que “vaig haver d’anar a la Seguretat Social a comprovar-ho”.
Reorientar el negoci
Can Candu, que deu el nom al besavi fundador del negoci, Alejandro, va néixer, però, com un establiment d’alimentació. Fina recorda que cada matí acompanyava el seu pare a recórrer els llocs del terme en cotxe per anar a cercar la llet fresca del dia. “N’arribàvem a vendre més de 200 litres cada dia”, apunta. Però quan son pare es va anar fent gran, “ja es feia molt feixuc mantenir una botiga de queviures”. A més, “hi van posar un diskont” (supermercat) tot just al costat i ja no van poder fer front a la competència. Així que la família va decidir reorientar el negoci cap al tèxtil, els productes de la llar i la confecció, “que té un horari molt més còmode i bo de dur”. Quan el pare de Fina va complir els 85 anys li va vendre el negoci, que ella ha mantingut inalterable. Fins i tot l’aparador i el mobiliari de l’interior són els mateixos que en els inicis.
Però si el negoci ha estat obert tants anys és, sobretot, gràcies als seus clients, que en els anys més durs de la postguerra “pagaven quan podien”, el que ajudà moltes famílies del poble a sobreviure econòmicament en una època de tanta penúria. La família de Fina és molt estimada a Alaior i això fa que, sobretot els capvespres, la visitin algunes veïnes només a xerrar i a comentar les novetats del poble. “Però són molt respectuoses, eh! Si algú entra a comprar, surten un moment i deixen que el client pugui mirar amb calma”.
És clar que, darrerament, la cosa se li ha complicat a casa. “Avui no obriré”, comenta Fina, que haurà de passar-se el capvespre al metge amb el seu marit, convençuda que “igualment ningú no se’n queixarà. A Alaior em coneixen prou i saben que poden venir perfectament demà a mig matí i m’hi trobaran”.
A final d’any ja va tancar a Alaior una sabateria i esparteria tradicional, Can Sabater Pagès, que durant més de 70 anys havia estat el manteniment de tres generacions. Amb la mort de sa mare, Marga Riudavets va decidir clausurar el negoci, un dels dos únics al poble on encara es venia calçat.
El seu avi, conegut com Es sabater pagès, havia obert la botiga en deixar de treballar al camp i anar a fer de sabater al poble. Fins i tot arribà a fundar la marca Riudavets, de calçat tradicional que, com la botiga, ja ha passat a la història.
De fet, el sector del calçat és un dels més afectats a Menorca per la manca de relleu generacional. L’economista Alfons Riera, que ha investigat la supervivència dels comerços històrics de les Balears, així ho confirma. Darrere dels forn i pastisseries, els petits fabricants de sabates, les ferreteries i les botigues de confecció són les que més han tancat durant el darrer quart de segle.
Tant és així que la patronal del calçat ha demanat amb insistència a l’Administració que es posin en marxa iniciatives de formació que animin el jovent a dedicar-s’hi. La petició, reiterada, ha obtingut ressò i, per segon any, l’institut Josep Maria Quadrado de Ciutadella impartirà enguany el curs de grau bàsic de Formació Professional en tèxtil i calçat. De moment ja hi ha cinc alumnes matriculats a primer i altres sis a segon.
