Economia 09/07/2022

Gabriel Escarrer: “Tenim un bon conseller de Turisme i el Govern ha comprès la importància del sector”

President d’Exceltur i CEO de Melià Hotels

7 min
Gabriel Escarrer, president d’Exceltur i CEO de Melià Hotels.

PalmaEntre viatge i viatge en plena temporada turística, el president d’Exceltur i CEO de Melià Hotels, Gabriel Escarrer, atén per escrit l’ARA Balears per repassar la trajectòria d’una de les empreses més internacionals de les Illes, de la qual sosté que “el cervell i el cor sempre seran a Mallorca”. Escarrer reafirma que la llei turística aprovada en el Parlament “és un gran encert”, avala la moratòria i el fet que s’obri la porta al decreixement, i considera que el Govern “ha comprès” la importància del sector. “Tenim un bon conseller de Turisme”, destaca.

El primer trimestre d’enguany, Melià ha quadruplicat els ingressos del mateix període del 2021. Quina previsió es té de la temporada turística?

— La dada és impactant, perquè mostra una progressió molt positiva, però no hem d’oblidar que els ingressos del primer trimestre del 2021 varen ser anormalment baixos, a causa de l’impacte de les diverses variants del covid, que varen fer gairebé impossible viatjar, i per això quadruplicar-los tampoc era gaire difícil. Un cop dit això, el 2022 va començar amb un fort impacte per la darrera onada del virus, òmicron, però a partir del març ha estat registrant un fort creixement. Avui les nostres previsions per a la temporada estival (de maig a octubre) són molt positives i preveim igualar o superar lleugerament els resultats obtinguts en el mateix període del 2019.

Melià pretén incorporar 45 hotels nous arreu del món. On és el límit de l’empresa?

— Des del març del 2021 hem signat 45 hotels nous, hem duplicat el ritme de signatures previ a la pandèmia, ja que la nostra companyia solia incorporar entre 20 i 25 hotels anualment a la seva cartera. Actualment, tenim més de 50 hotels signats i pendents d’obrir en els propers dos o tres anys, però esperam continuar incrementant aquesta xifra. En qualsevol cas, la nostra aspiració no és convertir-nos en gegants com les grans cadenes americanes, sinó mantenir una mida mitjana que afavoreixi la presència a les principals destinacions i les economies d’escala, sense perdre el nostre caràcter d’empresa familiar.

Melià és una de les empreses més internacionals. El cervell de Melià sempre estarà a Mallorca?

— Absolutament, el cervell i també el cor. La nostra seu central corporativa es troba a Mallorca, que forma part del nostre ADN, i no pensam canviar-la. Tot i que de vegades sembla difícil estar en un índex com l’Íbex i no estar radicada a Madrid o Barcelona, la seu principal i la gran “massa crítica” d’aquesta companyia és i serà a Mallorca. Us he de dir que, quan ens visiten grans inversors, queden sempre encantats de veure que la nostra seu es troba en una destinació de tant prestigi i un dels bressols del turisme a escala internacional.

El mercat illenc interessa realment a grans companyies com la vostra o us hi manteniu per una qüestió de marca?

— El mercat domèstic en general, tant el de les Illes com el de la resta d’Espanya, sempre ha estat molt important per al sector turístic de les Balears, especialment després de l’impacte del covid, que ha impulsat moltíssim aquest mercat i l’ha convertit en el principal emissor de turistes durant els dos darrers anys. Creim que és un mercat de gran qualitat i interès que, això no obstant, s’ha de complementar amb el turisme internacional, que afortunadament torna a viatjar.

El fundador de l’imperi Melià està rebent reconeixements dins l’Estat i fora. Se li ha fet justícia?

— La veritat és que el meu pare, que té uns mèrits indubtables, ha rebut reconeixements al llarg de la seva vida, però és cert que en aquests moments, després de gairebé set dècades a la indústria, està rebent una “allau” de premis i reconeixements a tota la tasca de la seva vida, i això és molt d’agrair perquè, juntament amb la publicació del seu llibre de memòries l’any passat, ajuda a difondre el que ell anomena el seu “llegat”.

De vegades no s’ha entès que Gabriel Escarrer pare es fotografiàs, per exemple, amb Fidel Castro a Cuba i amb José María Aznar a Espanya. S’ha de saber fer negoci o una cosa és la ideologia i l’altra el negoci?

— El meu pare, que va ser un precursor de la internacionalització de les empreses turístiques espanyoles, sempre ha defensat el turisme com una indústria que agermana països, promou la pau i l’entesa, i genera benestar social. I aquest principi l’ha portat a entendre’s amb mandataris de perfils molt diversos, sempre cercant el desenvolupament del turisme i sense que la política tingués influència, encara que sempre respectant un marc de seguretat jurídica i tenint en compte els valors del Grup Melià.

La llei turística inclou una mesura perquè, quan acabi la moratòria, s’hagin d’oferir dues places per comercialitzar-ne una en l’intercanvi de “les places adquirides onerosament”, majoritàriament les de després del 2017. És una mesura efectiva?

— No conec la norma amb tant de detall, però sí que us puc dir que, tant amb les mesures de sostenibilitat com amb la moratòria i la incentivació a la reducció de places, la llei va en la direcció adequada: evolucionar i transformar el model turístic balear cap a un que prioritzi la qualitat sobre la quantitat, així com la sostenibilitat i la circularitat.

S’ha de posar un límit al nombre de places turístiques?

— No crec que la solució sigui fixar un límit, però sí unes directrius i unes línies estratègiques que estimulin que ens anem adaptant a les tendències i noves exigències. I el mateix mercat ens anirà donant la raó, perquè avui els turistes prioritzen que el seu viatge no generi un impacte negatiu (ni socialment ni mediambientalment). Per això hem valorat positivament que el Govern hagi col·laborat amb el sector privat en la definició d’aquesta llei, acceptant establir, juntament amb les noves mesures, uns terminis raonables i flexibles per a la transició, i unes ajudes per a aquesta, ja que en molts casos la transició requereix importants inversions que les empreses, després de dos anys de pandèmia, no podrien emprendre per si mateixes. Un cop més, es comprova que la via correcta per a un desenvolupament sostenible en tots els sentits és la col·laboració publicoprivada.

El sector del lloguer vacacional critica que són els més afectats per la llei turística, i el PP, El Pi i Ciutadans hi posen el focus. Es perjudica aquest sector?

— Sempre he dit que el model de lloguer vacacional és necessari i ha arribat per quedar, però no pot estar al marge de les obligacions que la resta d’allotjaments reglats tenim, i xerr d’un ventall molt ampli de regulacions que hem de complir els hotelers, i de més transparència. Cap subsector d’activitat no pot quedar al marge de la nova llei, és clar, perquè la sostenibilitat del model turístic depèn de tots els actors, i no seria just, ni eficaç, que les regulacions s’aplicassin, un cop més, exclusivament als hotels.

Se n’ha parlat molt, de la fotografia que hi va haver al Parlament entre la FEHM, El Pi i els partits del Govern. Quina valoració en feis?

— No en tenc opinió, però supòs que és lògic que la Federació mantingui relacions institucionals correctes i cordials amb tots els partits i institucions.

Vós us hauríeu fotografiat al costat de Podem i MÉS per Mallorca?

— No m’he pronunciat mai sobre política ni m’he prodigat mai en entorns polítics, ni m’interessa fer-ho.

A Fitur vàreu considerar “un gran encert” el plantejament de la llei turística a falta de conèixer-ne “la lletra petita”. Després d’aprovar-se, la continuau considerant un gran encert?

— Bàsicament, sí, per tres raons: perquè la direcció és la correcta (avançar cap a un model que faci prevaler la qualitat davant de la quantitat), perquè considera en la seva aplicació tots els subsectors i perquè s’ha dialogat i escoltat el sector privat per establir els terminis de transició i donar suport a les empreses mitjançant ajuts financers per tal d’emprendre les inversions necessàries.

Creis que el Govern és turismofòbic?

— Crec que tenim un bon conseller de Turisme –Iago Negueruela– i que el Govern ha comprès la importància del turisme, tot i que al començament d’aquesta legislatura en coalició hi hagués algunes opinions poc partidàries del sector. Crec que, en aquest sentit, la pandèmia ha representat un bany important de realitat, i els responsables polítics que abans podien ser turismofòbics han comprès la importància que té el turisme per a la riquesa i l’ocupació de tota la nostra societat.

Es presenta una temporada turística de rècord, com ha anunciat la presidenta del Govern en algunes ocasions?

— Des de la màxima prudència, tot indica que és així, ja que hi ha una forta demanda turística, que no s’ha vist continguda ni tan sols per les incerteses creades per la guerra d’Ucraïna o les tensions inflacionistes actuals. Les nostres dades, tant les reserves en llibres com les previsions basades en les cerques a internet, apunten efectivament que tindrem una temporada rècord, amb ocupacions similars a les del 2019, però amb tarifes mitjanes força superiors. Així i tot, lamentablement, moltes empreses amb dificultats financeres després de la pandèmia continuaran necessitant suport i ajudes. Per aquest motiu, continuam reclamant que el Govern aprovi un Pla Estratègic de Reconstrucció i Transformació (PERTE), amb suport dels Fons Europeus per al sector.

Què suposa per a les Balears la posada en marxa de la línia Nova York-Palma?

— És sens dubte una grandíssima notícia, i més després de saber que, a causa de l’alta demanda, l’aerolínia United Airlines ha decidit incrementar les connexions setmanals. El turista nord-americà no només és interessant pel seu poder adquisitiu, sinó per l’enorme potencial d’aquest mercat i l’impuls que ens pot proporcionar en matèria reputacional al continent americà. En aquest sentit, i si m’ho permeteu, crec que la rellevància mundial de Rafel Nadal s’ha “extrapolat” d’alguna manera a Mallorca, fet que ha generat interès per conèixer la nostra illa a molts llocs del món. Jo esper que sapiguem respondre-hi “enamorant” i fidelitzant aquest mercat incipient i immens.

stats