Banca
Economia 13/10/2022

El BCE rectificarà per eliminar els beneficis caiguts del cel a la banca

La sobtada pujada de tipus els permet guanyar milers de milions amb diners que el BCE els va prestar gratis pel covid

3 min
La presidenta del BCE, Christine Lagarde, arribant a la seva última roda de premsa, celebrada al setembre a Frankfurt.

BarcelonaEls beneficis caiguts del cel de la banca podrien tenir els dies comptats. El Banc Central Europeu prepara una rectificació que evitarà que les entitats financeres de tot el continent guanyin milers de milions amb els diners que el BCE els va entregar en els pitjors moments de la pandèmia per evitar que l’economia s’esfondrés.

La forta –i fins no fa tants mesos imprevista– pujada de tipus d’interès ha provocat que, de sobte, als bancs els surti molt a compte guardar els més de 2 bilions d’euros que van rebre del BCE. Si ubiquen aquests diners en un dipòsit del mateix BCE, ara resulta que el banc central els en pagarà sucoses retribucions. Alguns analistes xifren en 24.000 milions els beneficis caiguts del cel que podrien obtenir els bancs amb aquesta jugada, mentre que d’altres eleven la xifra fins als 80.000 milions, en funció de fins on acabin pujant els tipus d’interès.

Això estava sent cada cop més difícil de gestionar tant políticament com per al BCE. Ni als governs ni als bancs centrals els agradava veure que la banca podia fer un negoci multimilionari gràcies a la pandèmia. És per això que, segons ha avançat l’agència Reuters, el BCE estudia fórmules per acabar o, com a mínim, limitar aquests guanys extraordinaris.

Això serà previsiblement benvingut per l’opinió pública, però és qüestionat pels que creuen que un canvi de la norma a mig camí penalitza la reputació del BCE. De fet, aquestes mateixes veus culpen el banc d’haver badat a l’hora de dissenyar el programa amb el qual es van regalar diners a la banca (denominat TLTRO en l’argot del sector) des del 2019 i sobretot durant la pandèmia, ja que no va preveure la possibilitat d'haver d'incrementar els tipus, com ha fet aquest any. “Canviar les normes de manera retroactiva són males notícies per a la credibilitat del BCE”, lamenta Frederik Ducrozet, cap de recerca macroeconòmica al banc Pictet.

De fet, el gran temor de la rectificació que es faci des de Frankfurt, on té la seu l’eurobanc, és que provoqui l’inici d’una batalla legal i que els bancs vagin als tribunals a reclamar que no se’ls apliqui retroactivament una norma que els beneficiava. Ni el BCE ni el Banc d’Espanya han volgut fer valoracions al ser consultats per aquest diari.

“El disseny final farà mal als bancs, i aquesta és realment la nostra intenció”, van assegurar les fonts citades per Reuters, segons les quals els canvis normatius arribaran aviat perquè el BCE ja està tancant un acord intern sobre com fer-ho. De fet, la mateixa informació sosté que l’anunci es podria aprovar a la reunió que el banc central celebrarà a Frankfurt el pròxim 27 d’octubre.

La qüestió és que els bancs de tota l’eurozona tenen més de 2 bilions que van agafar gratis (i en alguns casos fins i tot amb interessos negatius: és a dir, que van cobrar per agafar-los). Quan els bancs van rebre aquests diners, tenir un dipòsit al BCE estava penalitzat amb un 0,5%. És a dir, que els bancs que guardaven els seus diners a Frankfurt perdien diners. D’aquesta manera, els bancs no tenien cap incentiu per deixar els diners a un dipòsit i, en canvi, tenien més interès en prestar els diners a les empreses i els clients.

El problema és que aquests 2 bilions no es tornen fins a l’any vinent o, fins i tot, fins al 2024. I com que la inflació ha desbordat totes les previsions, els bancs centrals han hagut d’apujar els tipus d’interès. També els dels dipòsits: si abans es penalitzava amb un -0,5%, el banc central ara els premia amb un +0,75%. Això vol dir que, abans de tornar els diners, els bancs poden deixar-los en un dipòsit al BCE i, pel camí, guanyar una fortuna. 

Una opció és prohibir això directament, una altra és reduir l’interès que hi guanyen els bancs (però no eliminar-lo) i una tercera via seria garantir uns guanys determinats però, a partir de determinat nivell, rebaixar l’interès significativament. La resposta, previsiblement, la sabrem aviat.

stats