Economia 03/02/2022

Així t'afecta la nova reforma laboral

La cambra dona llum verda al text en una votació polèmica

ARA
3 min
La manifestació contra la reforma laboral a Barcelona

BarcelonaEl govern espanyol ha aconseguit validar aquest dijous al Congrés de Diputats la nova reforma laboral. El text, que ja va aprovar al desembre el consell de ministres, ha rebut la llum verda de la cambra després d'una votació polèmica i sense el suport de socis habituals del govern de coalició com Esquerra, el PNB i EH Bildu.

Els republicans van pressionar perquè el text incorporés alguns punts que havien quedat finalment fora de la negociació, com ara que el conveni col·lectiu autonòmic pesi més que el sectorial o que la Generalitat pugui decidir si un expedient de regulació d'ocupació (ERO) s'aprova o no. A més, ERC també va criticar que no es revisés el cost dels acomiadaments, un dels aspectes que consideraven més lesius de la reforma laboral del PP.

Convenis sectorials vs. d'empresa

Amb la nova reforma prevaldrà el conveni del sector per sobre del conveni d’empresa. Ara bé, aquest últim encara podrà regular l’elecció entre abonar o compensar les hores extres, l’horari i la distribució del temps de treball, l’adaptació de la classificació professional i les mesures de conciliació familiar, però no la durada de la jornada ni el salari base, que quedaran fixats pel conveni sectorial. A més, s'aplicarà el conveni del sector de l’activitat realitzada quan es tracti de feines externalitzades a empreses contractistes o subcontractistes (per exemple, en el cas de les cambreres de pis).

Ultraactivitat

Es recupera la ultraactivitat “plena” sense límits temporals recollida a l’article 86 de l’Estatut dels Treballadors. Això vol dir que els convenis col·lectius es prorrogaran fins que es puguin substituir per un de nou, negociat de forma col·lectiva. La reforma del PP del 2012 limitava la ultraactivitat a un any. Passat aquest temps, si sindicats i empresa no es posaven d'acord, el conveni dequeia. 

Temporalitat limitada

Aquest és un dels punts de la nova reforma que van quedar més aigualits, després de l'estira-i-arronsa amb la patronal. En un principi el ministeri de Treball proposava, per exemple, limitar al 15% els contractes temporals. Finalment, en el text fruit de l'acord entre els agents socials es va acordar simplificar els tipus de contractes per generalitzar els indefinits –és a dir, que aquests siguin els "preferents"– i vincular els temporals a la causalitat, així com fer-los més simples. Així doncs, els contractes eventuals es permetran per "circumstància de producció" o bé per "substitució de la persona treballadora".

A més, es redissenya el contracte fix per obra de la construcció. De forma ordinària seran considerats indefinits i, un cop acabada l'obra, l'empresa tindrà l'obligació d'intentar formar i recol·locar el treballador en altres obres. En cas que això no sigui possible, es produirà una extinció del contracte.

Penalització de la fi dels contractes

Amb la reforma també s'endureix la penalització dels contractes de curta durada, així com dels fixos discontinus, que afectarà més sectors. En el primer dels casos s'introdueix una penalització per cada baixa d'un contracte temporal. Fins ara aquesta penalització o desincentiu era "lineal"; en canvi, ara, com més curt sigui el contracte, més alta serà la penalització. Com a norma general, els contractes de menys de 30 dies tindran una cotització a la Seguretat Social addicional de 26 euros quan es donin de baixa.

Tres mesos per adaptar els contractes

A partir del desembre, quan es va publicar el text de la reforma al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), les empreses tenen tres mesos per adaptar els actuals contractes temporals dels seus treballadors a les noves modalitats. Un cop passi aquest termini, les que no s'hagin adaptat a la normativa i que, per tant, tinguin contractes fraudulents es podrien enfrontar a les noves multes que preveu la reforma: fins a 10.000 euros per cada treballador en situació irregular.

ERTOs estructurals

S'incorporarà un nou mecanisme per a ERTOs estructurals, que té per objectiu evitar els acomiadaments massius. Es podrà activar en dos casos: per una qüestió "cíclica", amb una durada màxima d'un any –les empreses s'hi podrien acollir davant d'un escenari macroeconòmic desfavorable–, o bé per un motiu "sectorial" –es podrien aplicar a un determinat sector quan aquest percebi canvis estructurals que obliguin a una requalificació i a una "transició professional" de la plantilla–. També durarien un any, però es podrien prorrogar durant sis mesos i fins a dues vegades (12 mesos); és a dir, dos anys en total.

D'altra banda, s'incorporaran a la legislació ordinària els ERTO per limitació o impediment que s'han utilitzat durant la pandèmia amb l'objectiu de potenciar-los en detriment dels acomiadaments col·lectius.

Infraccions

El govern espanyol i els agents socials també van acordar reforçar les plantilles d’Inspecció de Treball i incrementar les sancions fins als 10.000 euros per l’ús fraudulent dels contractes, malgrat que el cost va quedar per sota de les xifres a les quals aspiraven els sindicats. En aquest cas, ja no se sancionarà l'empresa un sol cop, sinó que hi haurà tantes multes com situacions fraudulentes es puguin identificar.

stats