34 instal·lacions de bateries de liti amenacen el territori

PalmaLes Illes Balears afronten en els darrers mesos una nova amenaça que pot afegir una allau d’instal·lacions industrials, ferro i formigó al ja malmès sòl rústic. Als xalets que van urbanitzant a poc a poc foravila i als parcs solars que l’han anat desfigurant en els darrers anys, ara s’hi afegeix un concepte més: els camps de bateries de liti que diferents promotors, principalment fons d’inversió i empreses del sector energètic, impulsen arreu. Segons les dades confirmades a l’ARA Balears pel Govern, ja se n’estan tramitant 34 projectes, 18 dels quals es projecten específicament dins sòl rústic, mentre que la resta ho fa en sòl industrial o urbà.

Els parcs de bateries industrials, coneguts com a BESS (Battery Energy Storage Systems), estan formats per grans conjunts de contenidors que alberguen bateries, inversors i transformadors. Emmagatzemen energia, generalment generada per fonts renovables com el sol o el vent, en hores de baixa demanda, i l’alliberen quan la demanda augmenta o la generació és insuficient, i ajuden així a estabilitzar la xarxa. L’escala d’aquestes instal·lacions és molt variable, des de magatzems petits per a comunitats fins a grans parcs amb capacitats de diversos megawatts, com és el cas d’alguns dels projectes previstos per a les Balears.

El fet que aquestes iniciatives “clarament industrials”, segons la portaveu territorial del GOB, Margalida Ramis, es facin en sòl rústic “és un nou disbarat, un nou episodi del despropòsit amb què converteixen la terra fèrtil de les Illes. Esperam que el Govern vegi que això no és el que necessita el territori, no hi ha cap motiu tècnic per autoritzar aquests projectes que res tenen a veure amb la sostenibilitat, sinó que són un nou model d’especulació amb el territori, disfressats de verds”, lamenta.

De moment, el Govern ha autoritzat dos projectes, concretament al polígon de Ca na Lloreta, a Alcúdia. El director general d’Energia, Diego Viu, recorda que “sempre s’avalua si compleixen els requisits de seguretat industrial i els paràmetres elèctrics necessaris. Si la documentació és conforme, s’inicia el període d’informació pública”, afirma. Aquest procés inclou “informes a totes les entitats competents, com Recursos Hídrics, Patrimoni o Emergències”. En definitiva, el Govern vol deixar clar que no es podrà posar un parc de bateries de liti a qualsevol lloc, sinó només allà on es donin les circumstàncies adequades.

Desembarcament a Andratx

Aquest negoci s’ha manifestat amb intensitat a Andratx on, segons denuncia la plataforma Renovables sí però així no, han aparegut simultàniament vint projectes agrupats en 9 blocs amb 68 contenidors de bateries, 14 inversors i 34 transformadors, ubicats en sòl rústic proper a la depuradora i la dessaladora, la qual cosa suposa “una desproporció total, sense cap tipus de planificació energètica”, denuncia la portaveu de l’entitat, Margalida Rosselló. “Senzillament responen a interessos de grups promotors, fons d’inversió que igual que va passar amb les plaques solars, volen fer negoci amb el sòl fèrtil, el que ha de servir per fer paisatge i aliments”, afegeix. Per a aquesta històrica activista i exconsellera de Medi Ambient, “una vegada més la realitat va per davant dels governants, com ja va passar amb els parcs solars. És urgent una planificació sectorial que deixi clar com i què es pot fer i instal·lar en cada cas, perquè l’energia es pot generar i acumular a zones ja urbanitzades, i això no és el que s’està plantejant”.

A Pollença, el projecte ‘Jilguero ST1’ preveu 10 MW i 40 MWh en sòl rústic. Altres exemples són ‘Macrina’ a Son Morro, a Palma, amb 20 MW en sòl industrial; el projecte de Marratxí al sector de Can Rubiol; ‘Laurea BESS III Energy’ a Santa Maria amb capacitat de gestió de 7.300 MWh anuals en sòl rústic agrari; ‘Agrupació Hestia 2 i EOS’ a Alcúdia amb 44.720 kWh en parcel·la agrícola al camí d’Alcanada; i ‘BESS Son Canals’, a Palma, situat al carrer de Son Falcó, pròxim a la subestació de Son Molines.

Segons la plataforma Renovables sí però així no, molts d’aquests projectes arriben sense una explicació clara del seu funcionament, sense identificar la font de l’energia emmagatzemada i sense evidenciar-ne la contribució al sistema elèctric. En diversos casos, l’única dada tècnica que es proporciona és la connexió prevista a una subestació, la qual cosa genera sospites que alguns projectes responguin a interessos privats amb finalitat especulativa més que a un servei públic real. Els veïns afectats de Pollença, a més del mateix ajuntament, han manifestat la seva preocupació perquè aquestes instal·lacions transformen sòl rústic i agrícola en infraestructures industrials, amb impactes sobre el paisatge i els ecosistemes i amb risc potencial d’incendis o contaminació química, fet que genera tensió social i qüestiona la coherència del model de transició energètica.

Dos tipus de projectes

Els projectes de bateries de liti poden estar o no vinculats a un parc solar. En el primer cas, algunes veus crítiques, com un tècnic instal·lador que demana l’anonimat, afirmen que “sovint volen aprofitar l’excedent que fa un parc solar, però la meva pregunta és per què no es va incloure aquesta informació en el projecte del parc solar. Si li havia de sobrar energia, és un risc empresarial dels promotors. Ara ens haurem de menjar polígons de bateries perquè els propietaris del parc guanyin més doblers”, assegura. “És com si a un hotel ara li deixam ampliar dues plantes perquè no ‘perdi’ oportunitats de negoci a l’estiu quan tothom vol venir”, conclou.

En el segon cas, es tracta d’instal·lacions que no estan vinculades a cap parc solar, i en aquest cas la portaveu del GOB, Margalida Ramis, considera que “cal veure quin n’és l’objectiu. Perquè si tu fas una instal·lació i no saps d’on et vindrà l’energia ni si està preparada la xarxa per dur-la i després tornar-la a enviar, quin sentit té tramitar això?”, es demana. “És urgent una planificació o ens quedarà el territori fet un polígon global”, denuncia.

El director general d’Energia respon que “és cert que els parcs solars trien on es posen, i que en principi és l’Administració la que s’encarrega d’autoritzar-los si hi ha capacitat de transport d’aquesta energia. I sí, pot passar que a la tardor, amb menys demanda, a llocs on baixa molt la població respecte de l’estiu, pugui passar que sobra energia. Però això és a risc i ventura dels empresaris dels parcs que si fan més energia de la que es demanda, la perden”, afirma, si bé admet que “les bateries poden ajudar” a compensar aquesta situació. Respecte que hagi de ser de nou el sòl rústic el damnificat per a la meitat dels projectes d’aquestes noves instal·lacions, Viu és conscient que “el sòl rústic és per a altres usos, si bé també hem de tenir en compte que estam parlant d’uns centenars de metres quadrats respecte del total disponible”, afirma.

Si la ubicació és planificada i no improvisada –asseguren experts i ecologistes–, “facilita l’acceptació social i l’eficàcia del sistema i si, en canvi, es fan en sòl rústic o agrícola, amb riscos potencials per al paisatge, la biodiversitat i l’ús del sòl agrari, generen controvèrsia i preocupació ciutadana”. Aquesta diferència posa en evidència la necessitat d’una planificació territorial coherent i de criteris clars sobre on es poden ubicar aquestes infraestructures de manera segura i responsable.

La plataforma Renovables sí, però així no insisteix que cal una moratòria temporal per a tots aquells projectes que no acreditin connexió real amb energies renovables o funció tècnica per al sistema elèctric, a més d’una planificació energètica i territorial específica que determini on i com es poden ubicar aquestes instal·lacions. Reclamen també transparència en la justificació tècnica i priorització de models d’autoconsum, hibridació i sobirania energètica davant inversions especulatives. “Tot el procés de transició cap a les renovables s’ha de fer amb participació i control democràtic o es generarà un impacte profund sobre el territori, que es convertirà en zona sacrificable per a interessos privats”, diu Rosselló.

A les Balears, la qüestió és com equilibrar la necessitat d’emmagatzematge amb la protecció del paisatge, la biodiversitat i la seguretat ciutadana, i assegurar que la transició energètica es faci amb el territori i no a costa del territori. L’acceptació social i la implicació de veïns i entitats locals esdevenen així imprescindibles per garantir que els projectes aportin beneficis reals i no només rendibilitat privada, i així evitar repetir els errors que ja s’han denunciat a Pollença i a Andratx.