La justícia indagarà la relliscada d'Interior

MadridEls vuit detinguts en l'última operació contra ETA no seran els únics que hauran de donar explicacions a l'Audiència Nacional. La fiscalia d'aquest tribunal va sol·licitar ahir al ministeri de l'Interior un informe sobre la revelació de l'operatiu de dimecres contra el grup de mediadors dels presos d'ETA, anunciat pel departament de Jorge Fernández Díaz abans que hagués començat. La relliscada va permetre que els arrestats poguessin desfer-se de documentació i això va provocar la indignació de la Guàrdia Civil i del jutge Eloy Velasco. Els agents creuen que l'error ha causat un "terrible dany" a l'operació.

L'errada es pot cobrar aviat la primera víctima: el director de l'oficina de comunicació del ministeri, Alberto Gimeno, home de confiança de Fernández Díaz, va presentar ahir la dimissió, a l'espera de ser confirmada pel ministre. Fonts d'Interior van explicar a l'ARA que tot va venir d'un "error d'interpretació d'un missatge intern" del ministeri, en què el departament de comunicació va interpretar que ja es podia difondre l'operació, tot i que en realitat no havia començat.

Pel moment en què es va produir l'error, els agents van arribar a sospitar que Interior pretenia que l'operació irrompés en els telenotícies del migdia. A les 15.06 h, els mitjans de comunicació van rebre una nota que oferia dades fonamentals de l'operatiu, com si ja hagués conclòs. La informació fins i tot es va difondre amb un tuit des del compte d'Interior.

Fonts del ministeri atribuïen ahir la revelació a "un error humà", i així constarà en l'informe reclamat per la fiscalia. Els agents, per la seva banda, van avançar tot el possible l'operatiu, però quan van irrompre al despatx d'advocats del carrer Elkano de Bilbao es van trobar que havien desaparegut els ordinadors.

Fonts de la fiscalia van confirmar que les diligències es tancaran si Interior argumenta suficientment l'"error humà" atribuït al departament de comunicació. De fet, Fernández Díaz ja va ser investigat pel jutge Javier Gómez Bermúdez per haver ofert cinc dades secretes en una roda de premsa sobre el segrest i la mort de Publio Cordón a mans dels Grapo. El jutge va tancar llavors el cas en considerar que el ministre desconeixia el secret judicial.

El PNB reclama explicacions

Al marge de les indagacions judicials, també el PNB va exigir ahir a Fernández Díaz que doni explicacions al Congrés, no per la pífia en l'anunci prematur del cop policial sinó pels objectius de l'operació. Els nacionalistes bascos van registrar ahir la petició de compareixença, firmada conjuntament amb CiU.

Intencionat o no, el succés carrega d'arguments els crítics amb la política del govern contra ETA. Els experts en la lluita antiterrorista reconeixen que el comunicat del Col·lectiu de Presos Polítics Bascos (EPPK) de fa onze dies traspassa unes línies vermelles infranquejables per a l'organització terrorista en quaranta anys d'història, especialment pel seu respecte a la legalitat penitenciària de l'Estat. Tot i això, Fernández Díaz va reaccionar menyspreant el gir dels presos i advertint que no serviria perquè arribessin beneficis penitenciaris. Quan una setantena d'exreclusos es van sumar al comunicat de l'EPPK en un acte a Durango, ell tampoc va acollir-ho en positiu.

Interior sosté que els presos no han anat més enllà en la seva petició de perdó a causa del control que exercien sobre ells els vuit detinguts en l'operació de dimecres, amb Arantza Zulueta al capdavant. L'advocada, segons aquesta versió, encapçalava el sector més dur de l'organització i està immersa en un procés a l'Audiència Nacional per haver excercit de "comissària política" al col·lectiu. Amb tot, el comunicat de l'EPPK -al qual ella es va sumar en l'acte de Durango- recull pronunciaments a què Zulueta sempre s'havia oposat.

La mobilització a Bilbao, en perill

L'operació de dimecres és fruit de la documentació confiscada per la Guàrdia Civil a Herrira -organització de suport als presos- el 30 de setembre. Ahir la fiscalia va sol·licitar la prohibició de la manifestació de demà a Bilbao pels drets dels presos, en considerar que darrere hi ha l'entitat suspesa d'activitats. La marxa es preveu multitudinària i va més enllà de l'esquerra abertzale. La seva prohibició podria enterbolir encara més el procés obert fa 25 mesos amb l'anunci d'ETA de deixar per sempre les armes.

García Albiol ja va anticipar una batuda de la Guàrdia Urbana a Badalona

L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ja va protagonitzar un cas similar a la relliscada del ministeri d'Interior, tot i que a una escala menor. Va ser el 17 de setembre del 2011 quan el dirigent del PP va anticipar, des del seu compte a Twitter, una acció de la Guàrdia Urbana. "En breus minuts batuda de la G.U. [guàrdia urbana] en zona conflictiva. Prostitució i drogues. Posant ordre a Badalona!!!!", avançava la piulada.

Una informació que va motivar bromes de la xarxa, fins al punt que el nom de la ciutat es va convertir en trending topic. Seguidament, García Albiol encara hi va insistir, tot i que sense revelar noves dades sobre l'acció policial: "Fins ara aquesta setmana, vuit locals precintats per greus incompliments sanitaris i de disciplina. Posant ordre a Badalona". Sigui com sigui, la batuda es va fer igualment i l'alcalde va informar del resultat a través de Twitter: es va frenar un botellón de 300 persones i es van imposar dues sancions per drogues i deu més per civisme.

Diferent va ser el desenvolupament del cas Faisà, quan el 2006 un dels presumptes membres d'ETA que havia de ser detingut va rebre una alerta de la batuda policial contra la xarxa d'extorsió.