El deute grec: el gran absent en la negociació

BarcelonaEncara no hi ha fumata blanca, però Grècia i els seus creditors s’han allunyat de l’abisme i han acostat posicions per arribar a un acord que doni oxigen financer a Atenes i eviti una fallida que semblava imminent. La borsa d’Atenes va rebre la nova proposta del primer ministre grec, Alexis Tsipras, amb la pujada més important des que Syriza va guanyar les eleccions, tot i que el pacte no es pot donar per fet. Els socis europeus volien totes les cartes sobre la taula i Tsipras les hi ha posades, deixant pel camí bona part del que per al seu partit eren línies vermelles infranquejables. Un acord d’última hora pot arribar a salvar la crisi, però no donarà sortida al problema de fons: l’enorme deute de Grècia i la recuperació de la seva economia.

Quant de temps queda per arribar a un acord?

En els gairebé cinc anys de crisi grega hi ha hagut moltes dates marcades en vermell al calendari, i els ultimàtums sempre s’han evidenciat polítics. Encara queden dies d’estira-i-arronsa fins a la data clau, el 30 de juny, quan Grècia ha de pagar 1.600 milions al Fons Monetari Internacional i expira la pròrroga del rescat d’Atenes.

S’allunya el fantasma del ‘corralito’?

Els bancs grecs han patit en els últims sis mesos una hemorràgia de dipòsits, que només s’ha pogut pal·liar amb les injeccions de liquiditat amb comptagotes del Banc Central Europeu, a través dels fons d’emergència ELA. En les últimes setmanes la fuga de capitals s’ha accelerat davant el bloqueig de les negociacions, i s’han disparat els rumors d’un corralito. Abans aquestes injeccions es feien setmanalment, però des de divendres es decideixen dia a dia.

Per què encara no s’ha arribat a una entesa?

El problema és fonamentalment polític. Els socis europeus no volen mostrar que han cedit davant el primer govern de l’esquerra alternativa que la crisi ha portat al poder. A l’altra banda, Syriza va guanyar les eleccions prometent un nou acord que permetés a Grècia tornar al creixement i alhora continuar dins l’eurozona, i cada cop que el govern de Tsipras fa noves concessions creix el pes de l’ala esquerra del partit, que reclama un trencament.

Tsipras aconseguirà suport del seu partit?

El primer problema que haurà d’afrontar Tsipras si finalment accepta un acord a la baixa és convèncer els membres del seu govern i els seus propis diputats. No serà fàcil, perquè l’ala esquerra del partit, que compta amb uns 30 diputats, defensa mantenir els compromisos i si cal trencar amb l’euro. Tot dependrà de la lletra petita: si les concessions afecten o no els sectors socials més desafavorits (com les retallades a les pensions més baixes o l’augment de l’IVA de l’electricitat) i si hi ha algun compromís dels creditors d’alleugerir el pes del deute. Els socis del govern grec, els ultranacionalistes dels Grecs Independents, poden obrir un altre front. Si Tsipras perd la majoria al Parlament, es podria veure abocat a convocar un referèndum o unes noves eleccions.

Què passa amb l’enorme deute grec?

El deute de Grècia arriba als 320.000 milions d’euros: el 180% del seu PIB. Alexis Tsipras s’ha mostrat disposat a fer concessions sempre que obtingui un compromís d’alleujament del deute. Però els creditors no volen ni sentir a parlar de cap tipus de quitança ni de reestructuració, al·legant que els seus electorats no ho acceptarien. Alemanya i França són els més entrampats amb el deute grec.