Cent conceptes que resumeixen l’any 2014

Política

La triple crisi espanyola ha configurat una tempesta perfecta que ha trobat en el 2014 l'escenari ideal per posar les bases d'un canvi de cicle polític

1. Abdicació

Des d’aquella accidentada cacera d’elefants del 14 d’abril del 2012, Joan Carles I ja no va aixecar el cap. Les complicacions legals que han acabat portant la seva filla Cristina a judici pels negocis del seu marit, Iñaki Urdangarin, i la profunda crisi econòmica, social i institucional d’Espanya enfonsaven la popularitat del monarca i acceleraven els esdeveniments. El 2 de juny el rei Joan Carles anunciava la renúncia al tron en benefici del seu fill, l’actual rei Felip VI, proclamat pocs dies després, el 19 de juny. Proclamació exprés facilitada pel PP i el PSOE, que veien en l’horitzó un terratrèmol polític de nom Podem que no assegurava que el relleu al tron fos possible sense qüestionar la institució monàrquica en un altre escenari polític. L’abdicació feia revifar el debat sobre el model d’estat, que la proclamació sepultava per la via ràpida.

2. Comptes territorialitzats

Davant els càlculs de les balances que revelen un dèficit fiscal de Catalunya d’entre 11.000 i 16.000 milions d’euros a l’any, el ministre Montoro optava per una solució curiosa: canviar el mètode de càlcul. I les balances fiscals donaven pas als comptes públics territorialitzats, liderats per Ángel de la Fuente, que es treia un mètode de la màniga que constatà que les Balears són la comunitat més maltractada per l’Estat amb un dèficit que l’any 2011 fou de 1.483 milions d’euros, només superada per la comunitat de Madrid, i també perquè les Illes es mantenen com el territori que rep el pitjor fiançament de l’Estat, amb 1.790 euros per habitant, gairebé 14 punts per sota de la mitjana de les comunitats amb règim comú.

3. Dèficit

El Govern balear ha centrat la política econòmica en la contenció del dèficit, però acabarà fracassant en l’objectiu de complir l’objectiu de l’1% del PIB fixat per a 2014. Després d’aconseguir-ho l’any passat, el Govern dóna per fet que superarà el sostre establert per a enguany per unes dècimes i, de fet, les darreres dades que s’han donat a conèixer deixen entreveure que serà així. Tot i haver aplicat dures retallades en la despesa pública que han afectat els serveis que ofereix l’administració, el Govern no complirà l’objectiu.

4. Fabra

El 2 de desembre, després d’una instrucció d’11 anys per l’anomenat cas Naranjax, i un any després de ser condemnat, l’expresident de la Diputació i del PP de Castelló Carlos Fabra ingressava a la presó, un fet inimaginable fa uns anys. Fabra, que aspirava a l’indult, compleix quatre anys de condemna per haver defraudat a Hisenda 693.000 euros entre el 1999 i el 2003.

5. Guanyem

Després d’anys de lluita a peu de carrer, al capdavant de la PAH i fruit d’una crisi que ha deixat enrere àmplies capes de la societat, Ada Colau, entre d’altres, llançava a finals de juny una crida a fer confluir en una mateixa candidatura l’esquerra alternativa i els moviments socials amb voluntat de guanyar les municipals a Barcelona. Naixia Guanyem, un moviment que el novembre arribà a Mallorca i que s’implanta a les Illes.

6. Farmàcia

El Tribunal Superior de Justícia de Balears va acabar donant la raó al president José Ramón Bauzá i considerà compatible l’exercici del càrrec de president amb el manteniment del negoci d’una farmàcia, com la que té ell al Pont d’Inca Nou. Amb el canvi de criteri del tribunal respecte de la sentència dictada contra l’exconsellera socialista Aina Salom, es tancava una arma d’erosió contra Bauzá explotada fins llavors per l’oposició a Balears.

7. Infanta

El 2014 ha estat possiblement un dels anys més convulsos per a la monarquia espanyola d’ençà de la recuperació de la democràcia. La imputació i acusació contra la infanta Cristina, germana del rei Felip VI, per la vinculació amb els negocis del seu marit, han fet trontollar la monarquia. El final del cas Nóos ha estat marcat per l’enfrontament entre el fiscal Horrach, partidari de no imputar la infanta, i el jutge Castro. Finalment, Castro la farà seure al banc dels acusats com a cooperadora dels delictes fiscals del duc. Serà el primer cop que un familiar directe del rei afronta un judici.

8. Llista

El president Artur Mas, enfortit per l’èxit del 9-N alternatiu, obria joc en la conferència que va fer el 22 de novembre i en la qual va condicionar la convocatòria d’eleccions plebiscitàries a la configuració d’una llista unitària amb ERC per assolir la independència en 18 mesos. La fórmula no convenç una ERC en alça, en creure que despulla el procés de la pluralitat ideològica que l’ha caracteritzat. La llista és ara ja el principal escull per a la convocatòria d’eleccions que permetin obtenir el mandat democràtic que no va donar el 9-N.

9. Matas

L’ expresident balear Jaume Matas es convertia dia 28 de juliol en el primer ministre del PP que entrava a la presó per complir una pena de 9 mesos per tràfic d’influències per una peça del Palma Arena. De res no havien servit els esforços per a un indult. Encara no feia tres mesos que era a la presó quan l’executiu de Rajoy ja li concedia el règim obert, denegat després per l’Audiència de Palma. Encara s’ha d’enfrontar, entre d’altres, a una petició de pena d’11 anys de presó per la suposada relació amb la trama Nóos.

10. Mato

Ana Mato va resistir en el càrrec de ministra de Sanitat malgrat la gestió més que discutible de la crisi de l’Ebola. Tanmateix, la seva imputació i, sobretot, la coincidència amb el debat sobre corrupció al Congrés, tot just fa un mes, va fer que el president del govern espanyol Mariano Rajoy en forcés la dimissió. Cinc anys d’instrucció del cas Gürtel perquè el jutge conclogués que Mato havia participat “a títol lucratiu” dels delictes del seu exmarit. La trama Gürtel els hauria obsequiat reiteradament amb regals en forma de quilos de confeti, cotxes de luxe i viatges a Eurodisney.

11. MÉS

Les primàries de MÉS del 15 de novembre havien de servir per rellançar la coalició aprofitant un procés obert a la ciutadania per triar els principals caps de cartell. Però, en lloc d’això, afloraren les tensions internes i provocaren una crisi dins la coalició que ha acabat amb la sortida d’Esquerra. Després que els dirigents d’Esquerra no aconseguissin cap lloc de sortida, el seu president a Mallorca, Joan Lladó, posà en dubte el procés i denuncià un tractament xenòfob a immigrants senegalesos que s’havien apuntat per votar. En no rectificar les acusacions ni ell ni el seu partit, MÉS va acabar deixant-los fora de la coalició.

12. Model IB3

Els presentadors d’esports i de l’espai del temps d’IB3 van començar a utilitzar l’article salat en els informatius el mes de setembre per ordre de la direcció general de l’Ens Públic, que vol “acostar les modalitats insulars” al públic. Un criteri que no comparteix la UIB ni el comitè d’empresa. A l’octubre, el director general de l’ens, José Manuel Ruiz, dimití per ser candidat del PP a Calvià. El seu substitut, Pep Codony, era l’exdirector de la Televisió d’Inca i càrrec del PP a l’Ajuntament inquer.

13. Finançament

La visita del president espanyol, Mariano Rajoy, a Balears per reunir-se amb el rei en el despatx que es fa a l’estiu a Marivent va servir enguany per acabar amb una reivindicació que havia mantingut el Govern de Bauzá des del principi. Rajoy va deixar clar que no hi hauria reforma del sistema de finançament abans de les eleccions i Bauzá va veure com la seva reclamació no era escoltada per Madrid.

14. Petit Nicolás

Si no en tenia prou amb els escàndols que l’aboquen a una desfeta electoral, al PP li creixia a l’octubre un nou bolet, de nom Francisco Nicolás, el Petit Nicolás. Amb només 20 anys, Francisco Nicolás posava en qüestió institucions clau de l’Estat com són, paradoxalment, la intel·ligència espanyola, el CNI i el govern del PP, a més de les patronals i els sindicats. La creixent influència aconseguida a cop de selfie el va portar fins a les més altes esferes del poder, fins a rebre suposadament encàrrecs d’estat. Va acabar detingut per la unitat d’afers interns de la policia i fent un tour televisiu que ha posat nervioses les principals institucions de l’Estat.

15. Podem

El partit de Pablo Iglesias es va convertir en la tercera força política a Balears en les eleccions europees del maig, unes eleccions en les quals no es presentava la coalició MÉS i que provocaren una forta caiguda del PP i del PSOE, amb el consegüent desgast del bipartidisme. Si fins aquell moment les enquestes no havien detectat la força de Podem a Balears, de llavors ençà se la situa a les principals institucions de les Illes en les eleccions autonòmiques, insulars i municipals de maig de 2015.

16. Procés participatiu (9-N)

Sens dubte, el 2014 ha tingut una significació extraordinària per al sobiranisme. I el 9 de novembre en va ser la síntesi. Per qüestions històriques -300 anys de la pèrdua de les estructures d’estat-, però sobretot de futur. La negativa del Congrés, a l’abril, a cedir a la Generalitat la capacitat de convocar un referèndum sobre la independència -amb pregunta i data acordada el 12 de desembre del 2013 pel gruix del catalanisme polític- va forçar la reconversió del referèndum en una consulta sota empara de la llei catalana. La suspensió de la consulta original per part del TC va portar el president Mas a apostar per un procés participatiu amb urnes i paperetes -el nou 9-N-. La participació massiva de 2,3 milions de persones -1,9 van votar independència-, desoint la segona suspensió del TC, enfortia el lideratge de Mas, que havia perdut la confiança dels socis d’ERC en acatar la primera suspensió. Queda pendent, però, la segona volta de la votació, en forma d’eleccions referendàries.

17. Pujol

Una carta-confessió de dimensions històriques feta pública a les portes de l’agost i firmada per Jordi Pujol Soley feia caure com un castell de cartes l’edifici del lideratge moral que durant dècades havia construït al seu voltant l’expresident de la Generalitat. Durant 30 anys havia amagat a l’estranger una herència de 140 milions de les antigues pessetes -ara ja s’havien convertit en 4,8 milions d’euros- del seu pare, Florenci Pujol. La gestió del primogènit, Jordi Pujol Ferrusola -imputat per diversos delictes- i la filtració encara per aclarir dels comptes a Andorra van precipitar la confessió després que un altre cas, el de les ITV, forcés la retirada d’Oriol Pujol. L’esclat del cas trencava el tabú sobre les suposades comissions il·legals en època dels governs Pujol, ara sota investigació. La fi del mite es va escenificar en una polèmica compareixença parlamentària en què l’expresident va renyar els diputats més severs amb ell. Pujol, Ferrusola i sis dels seus set fills estan ara ja imputats. L’epíleg que mai hauria volgut.

18. Púnica

L’operació Púnica deixava al descobert a finals d’octubre una trama corrupta municipal i autonòmica que esquitxa primeres espases del PP de Madrid, Múrcia, Lleó i València, a més de funcionaris i empresaris. Adjudicacions milionàries a dit, comissions il·legals i blanqueig. Les dimensions de l’operació -més de 50 detinguts- forçaven Rajoy a demanar perdó en nom del PP.

19. Isern

Un batle de Palma que gaudeix de majoria absoluta i d’una alta valoració en les enquestes no repetirà com a candidat del PP. Aquest any ens deixa el fet insòlit d’una lluita interna a les files populars que la ciutadania no ha acabat d’entendre. La manca de sintonia entre Mateu Isern i José Ramón Bauzá i José María Rodríguez ha acabat prematurament amb la carrera política d’un batle que no ha gosat plantar cara.

20. Sánchez

La desfeta electoral del PSOE a les eleccions europees era la gota que feia vessar el got. I l’incombustible Alfredo Pérez Rubalcaba tirava la tovallola en benefici de Pedro Sánchez, que prenia les regnes després de derrotar Eduardo Madina en unes primàries. Lideratge nou per al socialisme espanyol, amb permís, de moment, de la poderosa federació andalusa de Susana Díaz.

21. TIL

El 2014 ha estat l’any de la mort del TIL. El TSJIB va frustrar només una setmana després d’haver començat el curs l’obsessió de Bauzá contra el model de consens del Decret de Mínims. El cost polític va ser gran: la renúncia de la qüestionadíssima consellera d’Educació, Joana Maria Camps, i la dimissió, dies després, de qui era considerat el conseller a l’ombra, Guillem Estarellas. Malgrat els intents d’imposar, els centres han tornat massivament als projectes educatius anteriors.

22. Suárez

Com una metàfora del moment polític, Espanya perdia aquest 2014 una peça clau de la Transició, l’equilibri entre la continuïtat del règim i l’obertura democràtica. L’ex alt càrrec de Franco i primer president de la democràcia, Adolfo Suárez, moria als 81 anys el 23 de març.

23. V (Diada)

La V és per al catalanisme des d’aquest 2014 més que una lletra de l’abecedari. És la forma que prenia la tercera mobilització independentista consecutiva, impulsada per Ara és l’hora, la plataforma unitària de l’ANC i Òmnium, que l’Onze de Setembre aplegava a la Diagonal i la Gran Via de Barcelona 1,8 milions de persones que conformaven una senyera immensa per encarar un període determinant per al procés d’autodeterminació.

Internacional

Nous protagonistes per a conflictes enquistats

24. Boko Haram

El segrest de 200 noies d’una escola de Chibok, a Nigèria, va commocionar el món el mes d’abril del 2014. Les noies segueixen segrestades i els milicians del grup islamista Boko Haram (traduït com “l’educació occidental és pecat”) diuen que mai les tornaran i que a moltes les han casat amb els seus milicians. El segrest va posar Boko Haram al mapa dels grups jihadistes més perillosos, tot i que porta matant des del 2009. En els últims mesos els seus atemptats en mercats i comunitats cristianes han seguit omplint els informatius de mig món i mantenen en estat d’alerta tot el nord-est nigerià i part del Camerun.

25. Escòcia

Aquest 2014 ha sigut un any històric a Escòcia. El 18 de setembre els escocesos van poder decidir el seu futur polític i van optar per mantenir-se dins del Regne Unit. El no en el referèndum d’independència escocès, que es va imposar amb un 55,3% dels vots davant del 44,7% del sí, va portar a dimitir el líder del Partit Nacional Escocès, Alex Salmond, ja rellevat per Nicola Sturgeon. Però el sí es va veure molt a prop els últims dies abans del referèndum i el mateix David Cameron es va mobilitzar per convèncer els escocesos que no marxessin de la unió, amb la promesa de més competències.

26. Estat Islàmic

Enmig de la sagnant guerra civil de Síria, la milícia jihadista s’ha fet forta i ha capgirat el Pròxim Orient, amenaçant l’ordre de la postocupació nord-americana a l’Iraq. Ha arrossegat el president nord-americà, Barack Obama, a reobrir una guerra que havia donat per tancada i s’ha convertit en el principal pol internacional d’atracció de jihadistes.

27. Euroescèptics

Les eleccions europees de finals del maig del 2014 van reflectir el desencís popular amb les polítiques d’austeritat europees. Partits euroescèptics i d’extrema dreta, com el Front Nacional a França i el UKIP al Regne Unit, en van treure rèdit i van obtenir els seus millors resultats.

28. Ferguson

Quan es complien 50 anys de l’aprovació de la llei de drets civils als Estats Units, un nou cas va fer esclatar l’espurna del conflicte racial. La mort a l’agost del noi negre de 18 anys desarmat Michael Brown pels trets d’un policia blanc va desfermar una protesta a Ferguson (Missouri) que va implicar fins i tot la guàrdia nacional. Al novembre, quan un gran jurat va decidir no impugnar el policia, els ciutadans van tornar als carrers. La indignació va omplir també Nova York en no imputar el policia que va estrangular un home negre amb asma. I la protesta segueix.

29. Iguala

El 26 de setembre del 2014 la policia local d’Iguala, una localitat de l’estat mexicà de Guerrero, va matar 6 persones i es va endur 43 estudiants de magisteri que es manifestaven contra les retallades educatives. Van entregar els nois al grup criminal Guerreros Unidos, que els haurien assassinat i calcinat. Després de mesos de protestes, es van identificar les restes calcinades d’un d’ells. El cas ha deixat en evidència la connivència de les forces de l’ordre mexicanes i el crim organitzat, cosa que ha creat una crisi que té contra les cordes el govern d’Enrique Peña Nieto.

30. Luxleaks

L’arribada de l’ex primer ministre de Luxemburg Jean-Claude Juncker a la presidència de la Comissió Europea no ha estat exempta de polèmica. Poc després de ser elegit es destapava l’escàndol conegut com a Luxleaks, en què es van revelar centenars d’acords de multinacionals amb el govern luxemburguès per pagar menys impostos.

31. Kobane

La ciutat kurda del nord de Síria és objecte des de fa quatre mesos del setge dels jihadistes de l’Estat Islàmic. La batalla de Kobane ha fet esclatar algunes de les grans contradiccions del Pròxim Orient d’avui: el paper de Turquia, les confrontacions intrakurdes i les ambigüitats dels Estats Units cap al règim de Baixar al-Assad, que fora dels focus de l’atenció internacional continua massacrant les ciutats rebels del centre de Síria, i particularment Alep, la segona ciutat del país.

32. Malala

L’adolescent pakistanesa Malala Yousafzai es va fer famosa el 2012 quan va sobreviure al tret al cap que li va disparar un talibà amb l’objectiu d’allunyar les nenes de les escoles. Aquest que acaba ha sigut definitivament el seu any: la seva lluita per fomentar l’educació entre les noies musulmanes ha sigut premiada amb el Nobel de la pau. El comparteix amb l’activista indi contra l’explotació infantil Kailash Satyarthi.

33. Marge Protector

L’atac d’Israel sobre la franja de Gaza d’aquest estiu es va acabar amb 2.100 palestins (la majoria civils) i 70 israelians morts. El resultat va reforçar el govern de Hamàs a la franja, i va posar en evidència les tensions dins la societat israeliana. L’acord per alleujar el bloqueig no s’ha complert.

34. Marginedas

El corresponsal de guerra d’ El Periódico Marc Marginedas va ser alliberat al març després de sis mesos segrestat per l’Estat Islàmic. Poc després van ser alliberats els seus companys de captiveri, Javier Espinosa, d’ El Mundo, i el fotoperiodista Ricard Garcia Vilanova. Síria s’ha convertit en el país més perillós del món per als informadors, ha denunciat Reporters Sense Fronteres.

35. MH370

El 2014 ha sigut l’ annus horribilis de la companyia aèria Malaysia Airlines. El 8 de març desapareixia el vol MH370 amb 239 passatgers, la majoria xinesos. Uns 40 minuts després de sortir de Kuala Lumpur en direcció a Pequín, l’avió va fer un canvi de rumb “deliberat” i va desaparèixer dels radars. La recerca internacional posada en marxa per la Xina i Austràlia en aigües de l’Índic no ha donat cap fruit i el misteri del vol MH370 segueix sense resoldre’s.

36. Ucraïna

La gran crisi política del 2014 ha sigut sens dubte el conflicte d’Ucraïna, que ha tornat a generar un ambient de Guerra Freda. La caiguda del govern pro-rus a finals del 2013 va desembocar el 2014 en l’annexió russa de Crimea, una acció que ha enfrontat Rússia amb Europa i els EUA. L’abatiment del vol MH17 de Malaysia Airlines al juliol va empitjorar les coses. L’alto el foc signat per Kíev i els rebels pro-russos del l’est no ha posat fi a un conflicte que ha aïllat Rússia i l’ha portat a la recessió per les sancions internacionals.

37. Valls

Un català a l’Elisi. El socialista francès Manuel Valls, nascut a Barcelona, va prendre possessió com a primer ministre de França l’1 d’abril del 2014, després de la dimissió en bloc del govern de Jean-Marc Ayrault per la desfeta socialista a les municipals. Després de superar la qüestió de confiança de l’Assemblea francesa al setembre, Valls s’enfronta a la missió de reactivar l’economia assignada per François Hollande.

Societat

Atacs al territori, protestes populars, crisis sanitàries i avenços científics

38. Avortament

El PP no va aconseguir trobar consens per tirar endavant el polèmic avantprojecte de llei de l’avortament, capitanejat per l’aleshores ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que va acabar dimitint al novembre. El projecte, molt restrictiu, suposava tornar a la llei del 1985 i eliminava, entre d’altres, el supòsit de malformació del fetus com a motiu per avortar.

39. Barceloneta

El malestar pel creixement del turisme low cost a Barcelona va esclatar el 19 d’agost al barri de la Barceloneta. Els veïns vrean alçar la veu contra les molèsties causades pels joves turistes allotjats en apartaments il·legals i l’Ajuntament es va veure obligat a reaccionar en només una setmana. El batle, Xavier Trias, va prometre “mà dura” contra el turisme de borratxera i es van intensificar les inspeccions als pisos turístics. Des de llavors el consistori i els veïns es reuneixen setmanalment.

40. Castor

Si el 2013 va ser l’any dels terratrèmols del Castor a Vinaròs i Alcanar, el 2014 ha sigut el de la confirmació que les injeccions de gas de l’empresa van ser-ne les responsables. També ha sigut l’any que Florentino Pérez ha renunciat a la concessió i que l’Estat l’hi ha acceptat i li ha pagat -de manera exprés- a canvi d’una xifra escandalosa, 1.350 milions d’euros, que anirà a càrrec de les factures del gas. I abans de tancar l’any, la fiscalia va denunciar el govern Zapatero per prevaricació, i la Generalitat i el PSOE van presentar un recurs al TC contra la indemnització multimilionària.

41. Cesgarden

El 2014 ha tancat la porta a tota esperança d’estalviar al Consell de Menorca els prop de 29 milions d’euros d’indemnització a l’empresa mallorquina Cesgarden. Els jutges han tirat per terra la darrera estratègia jurídica de l’administració insular i han criticat amb duresa l’advocat que, en el seu moment, defensà els interessos del Consell. Açò passava el mateix any que el Consell del PP aprova la Norma Territorial Transitòria, que modifica el Pla Territorial del 2003 de l’esquerra.

42. Desnonaments

El discurs oficial parla de recuperació econòmica, emperò els ciutadans estan a anys llum de qualsevol llum al final del túnel. Ho demostren les xifres de desnonaments de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Mallorca: 1.386 famílies han estat expulsades de ca seva entre el gener i el juny de 2014 a les Illes Balears. En l’àmbit estatal la xifra es dispara als més de 26.500 desnonats, que sumen 346.000 famílies desnonades des de 2008.

43. Ebola

Uns 7.000 morts i al voltant de 20.000 afectats a l’Àfrica occidental -sobretot a Sierra Leone, Libèria i la República de Guinea- han fet de l’actual brot d’ebola el més greu de la història de la malaltia. Els països occidentals, especialment Espanya i els Estats Units, varen viure de prop la por que genera aquest virus quan varen produir-se contagis dins de les seves fronteres. El cas de Teresa Romero, l’auxiliar d’infermeria de Madrid, va servir per evidenciar-ho i la polèmica per la gestió en aquest cas va posar en evidència els límits dels sistemes sanitaris en noves malalties.

44. Fontanelles, les

Tot i que les màquines entraren a la darrera zona humida de Palma el desembre de 2013, enguany ha estat l’any de la destrucció d’aquest prat, d’alt valor ambiental. Ni la troballa de ferro deu vegades superior al que es pot considerar normal, ni la denúncia del GOB a la Fiscalia, ni l’oposició social i política no han pogut salvar aquesta zona de la construcció d’un macrocentre comercial batejat com ‘Palma Springs’. Tanmateix, la lluita no s’ha acabat i Pimeco ha denunciat aquest desembre que la promotora del macrocentre comercial de les Fontanelles, Unibal Rodamco, incorre en “frau de llei” perquè tramita com a suma de petites botigues el que en realitat és una gran superfície, fet que suposaria l’incompliment de la Llei de comerç.

45. ‘Fracking’

La Generalitat va començar l’any prohibint el fracking -una tècnica agressiva per extreure petites bosses de gas i petroli del subsòl- buscant una drecera -la llei d’urbanisme- per esquivar el fet que no té competències. El 2013 la pressió social a Catalunya va ser molt forta contra el fracking i els va obligar a fer-ho. L’estat espanyol, però, sí que hi està a favor i va recórrer al TC la decisió del Govern, que va dir que buscaria altres vies per mantenir la prohibició si era necessari.

46. Indemnitzacions

Un grup d’empresaris manacorins reclama 55,7 milions d’euros d’indemnització a l’Ajuntament per l’expropiació de dues zones verdes. Són molts doblers per metre quadrat que poden acabar dins la butxaca de la família Nadal (la del tennista), la constructutora Melchor Mascaró, els empresaris de la fusta Suasi e Hijos, i Jaume Lliteras, empresari de distribució de fruita i verdura. L’operació especulativa podria hipotecar els comptes del Consistori durant una grapada d’anys i ha posat en dubte l’honorabilitat de certs manacorins “il·lustres”.

47. Llei agrària

Aquest dimarts, 23 de desembre, la Llei agrària sortí publicada en el BOIB. La majoria absoluta del PP, amb un suport parcial de MÉS pel que fa a la comercialització directa o la potenciació del sector agrícola i que s’aturi l’abandonament del camp, va tirar endavant. La norma permet activitats complementàries com els agroturismes, preveu la venda directa en les explotacions i facilita la instal·lació d’agroindústries però també, tot i les peticions de PSIB i MÉS d’eliminar aquestes aspectes, preveu l’eliminació del control urbanístic a les noves construccions fetes sota el pretext de la promoció del camp, que ara, en comptes de fer els consells insulars, exercirà Agricultura.

48. Llei del sòl

El 25 de març el Parlament aprovava la primera Llei del sòl de la història de les Illes Balears, que eren l’única comunitat sense marc normatiu propi que regulàs l’activitat urbanística. Una llei que els professionals del sector titllaren d’“anacrònica”, en paraules del secretari de l’Agrupació Balear de Tècnics Urbanistes (ABTU). Una norma que obre noves expectatives de creixement i que no aborda l’ordenació i els usos en rústic, sinó que obria la porta a amnistiar il·legalitats i que treu competències als consells insulars per als municipis de més de 10.000 habitants.

49. LOMQE

La polèmica Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) ha entrat en vigor aquest curs 2014-2015 a primer, tercer i cinquè de primària, tot i que els directors i la FAPA es queixen del “caos” i el retard que hi ha hagut en l’aprovació dels currículums per part del Consell Escolar de les Illes Balears i del sistema d’avaluació de Primària. Ahir s’aprovà el reial decret que regula el currículum d’ESO i Batxillerat.

50. Mordassa

El Congrés ha aprovat aquest desembre la llei de seguretat ciutadana -batejada com a llei mordassa- amb l’únic suport de la majoria absoluta del PP. La llei ha sigut fortament criticada des de tots els sectors. Consideren que limita els drets fonamentals de manifestació i expressió dels ciutadans i l’han a comparat amb la llei franquista del 1959.

51. Pasteres

La costa sud de Mallorca és la porta habitual d’entrada de la immigració irregular a l’illa. Enguany han arribat dues pasteres: la primera aparegué a Cabrera dia 24 de juny amb 12 persones a bord i la segona, just sis mesos després, el dissabte de Nadal, a Cala Figuera (Santanyí) amb nou joves a dins. En els dos casos, la Guàrdia Civil va barrar l’entrada il·legal a Europa dels emigrants.

52. Prospeccions

Les prospeccions petrolíferes han aconseguit mostrar la contradicció del Partit Popular balear amb declaracions a les Illes a favor d’aturar-les i el vot dels diputats del PP al Congrés en contra de paralitzar-les. El col·lectiu ciutadà Balears diu No tem que el govern central dugui a terme una estratègia preelectoral per allargar el procés administratiu i que així la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) tingui lloc després de les eleccions municipals i autonòmiques de l’any que ve.

53. Rosetta

El 12 de novembre del 2014 passarà a la història com el primer cop que una sonda va aconseguir aterrar a la superfície d’un cometa. La missió Rosetta de l’Agència Espacial Europea va culminar amb èxit quan el robot Philae va tocar la superfície del cometa 67/P Txuriúmov-Gerasimenko (Txuri). L’objectiu a llarg termini és recollir dades sobre materials orgànics que serveixin per explicar l’origen de la vida.

54. Rotondes

Les màquines ja han deixat clara quina serà la magnitud de la reforma que es durà a terme a la carretera general de Menorca. Les obres han començat en el tram entre Alaior i Maó, on es preveuen fins a quatre rotondes a diferent nivell que han generat molta polèmica i oposició per part de diferents col·lectius. El Consell de Menorca ha deixat clar que no pensa tirar enrere i, de fet, ja ha presentat el projecte per reformar el tram entre Ciutadella i Ferreries, on també hi haurà una rotonda a doble nivell.

55. Teatre Principal

Les obres de rehabilitació del teatre Principal d’Inca han començat durant l’any en què se celebrava el centenari de la inauguració, però no van camí d’acabar-se abans de les eleccions municipals de maig, tal com preveia l’equip de govern d’Inca (PP). La disputa amb l’empresa constructora i la possibilitat de cada vegada més gran que no hi hagi doblers europeus per finançar les obres fan preveure que l’actuació estrella que ha marcat l’any polític a la capital del Raiguer també marcarà el següent.

Economia

Polèmiques i adéus en un any de recuperació dubtosa

56.Álvarez, Isidoro

El reinventor dels grans magatzems, Isidoro Álvarez, president d’El Corte Inglés, morí el 14 de setembre a 79 anys. Álvarez deixà el camí aplanat per al seu nebot, Dimas Gimeno, que va heretar dies després la presidència del grup de grans magatzems més gran d’Europa. L’encàrrec del seu oncle, poc abans de morir, havia sigut que fes d’El Corte Inglés un grup multinacional.

57. Bona temporada

Un any més, i ja en van 3, les Illes Balears han batut rècords d’arribades de turistes als seus aeroports. Darrere d’aquests resultats excepcionals, s’amaguen alguns problemes latents que el sector no aconsegueix esmenar, com són l’escurçament progressiu de la temporada, amb l’impacte que té sobre l’ocupació, i la nefasta temporada d’hivern. Per molt que el sector parli d’inversions en millora d’hotels, que hi són, la realitat és que la temporada baixa 2014-2015 serà la que registrarà més allotjaments tancats. Només Palma aconsegueix bons registres i es pot considerar aliena a aquesta problemàtica. Un altre dels elements que preocupen els analistes és el percentatge de turistes que han arribat aquests anys a les Illes Balears ‘desviats’ pels conflictes sociopolítics derivats de la primavera àrab. A poc a poc, es preveu que aquests països recuperin la seva activitat i, per tant, l’Arxipèlag s’afronti a la seva realitat, que segurament no serà amb nombres d’arribades tan espectaculars com els darrers anys.

58. Botín, Emilio

El patriarca del clan Botín va morir el 10 de setembre. El banquer càntabre simbolitza tota una era. Quan ell va arribar a la presidència del banc, l’any 1986, el Santander era poc més que una entitat de província, el setè banc del país. Però el llançament de la Supercuenta va ser l’inici de l’escalada del banc, que avui és la 18a entitat del món i exerceix la seva influència a nivell global. Botín, personatge clau del sector a Espanya i que no va tenir recances a l’hora d’exercir la seva influència a nivell polític, ha sigut reemplaçat per la seva filla Ana Patricia Botín.

59. CatalunyaCaixa

El 21 de juliol del 2014 quedarà marcat com el dia que CatalunyaCaixa, suma de les antigues caixes de Tarragona, Manresa i la mateixa Caixa Catalunya, deixà de ser una entitat catalana. El FROB feia públic aquell dia que el BBVA havia guanyat la subhasta oberta, a la qual també van concórrer el Santander i CaixaBank amb una oferta de 1.187 milions que podrien abaixar fins als 388. Amb l’adquisició, el BBVA es confirma com el segon gran banc a Catalunya.

60. Deflació

L’aturada econòmica i la debilitat del consum han fet que el risc de deflació (una caiguda sostinguda dels preus) sobrevoli l’economia espanyola i també l’europea. Aquesta amenaça explica les polítiques de Mario Draghi al capdavant del Banc Central Europeu.

61. Magaluf

Un vídeo amb una jove practicant sexe oral a uns companys en un suposat ‘joc’ organitzat en una de les excursions etíliques que s’estilen els darrers anys a Magaluf va desencadenar una veritable tempesta d’estiu. Mitjans de tot el món es feren ressò de la degradació de la zona, esclatà un cas de corrupció amb empresaris de la nit implicats, i ha desembocat en un conjunt de mesures que el Govern ha anunciat per a la propera temporada. Es prohibirà el consum d’alcohol al carrer i es posarà més policia. Els empresaris de l’oci lamenten que ni se’ls ha tingut en compte per estudiar les noves normes.

62. Monocultiu

El mateix sector hoteler, mitjançant el lobby Exceltur, va confirmar que els darrers anys el turisme ha pujat en importància respecte del PIB illenc i ja és el 45% del total. El que el sector considera una bona notícia és en realitat un drama que evidencia la incapacitat de diversificar i de complementar l’economia balear després de la desfeta de la construcció. El PP va rebutjar al Parlament abordar el model econòmic.

63. Núñez, J. Lluís

L’expresident del Barça Josep Lluís Núñez, juntament amb el seu fill, va entrar a la presó el 16 de novembre per complir dos anys i dos mesos de condemna pel suborn d’inspectors d’Hisenda. El jutge que li va denegar el seu últim intent d’evitar la presó afirmava que l’empresari “no ha donat cap mostra de penediment”. Malgrat tot, només 38 dies després, abans de Nadal, els Núñez obtenien el tercer grau i sortien de Quatre Camins.

64. OPEP

El 27 de novembre l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) va decidir mantenir la producció en 30 milions de barrils diaris. L’Aràbia Saudita volia mantenir així el petroli amb una cotització baixa per fer inviable la producció no convencional als Estats Units. La conseqüència de tot plegat ha sigut una caiguda en picat del preu del petroli, que ha baixat a nivells del 2009, al voltant dels 60 dòlars el barril de Brent. Això ha creat greus problemes econòmics a països productors, com Veneçuela i l’Iran, i ha aprofundit la crisi de Rússia, que ha vist que el ruble perdia la meitat del valor en un any.

65. Pèrdues

El 2014 ens han deixat dos empresaris molt significatius de la indústria de les Illes. El sabater menorquí Jaime Mascaró morí a Maó a l’octubre a 74 anys i Vicent Rotger, l’empresari de la distribució de premsa, moria el juliol a Palma a 97 anys.

66. Pisos i reglament

La llei turística de Delgado de l’any 2012, que s’ha hagut de modificar ja diverses vegades, va incloure a petició dels hotelers impedir que pisos i apartaments es puguin explotar com a allotjament turístic. A més, la norma també impedeix a tota l’oferta, inclosos els habitatges vacacionals, comercialitzar-se a portals turístics. Ara, el Govern prepara un reglament per detallar els límits concrets d’aquestes prohibicions, que tenen indignats els milers de propietaris d’aquesta oferta que té mercat i que no atura de créixer. El reglament, que està previst que es presenti aviat, també ha de posar límits al tot inclòs i marcar uns paràmetres de qualitat.

67. Sa Nostra mor

Tot i que el procés de reestructuració bancària ja havia provocat que Sa Nostra deixàs de ser una entitat autònoma i quedàs engolida dins BMN, la mort oficial de la històrica caixa d’estalvis, amb 130 anys d’història, es va produir aquest mes de desembre. L’assemblea va votar la conversió en fundació, tal com estableix la llei, ja que Sa Nostra ha abandonat tota la seva activitat financera. Ara, la nova fundació, que no ha admès la representació ni d’impositors ni de treballadors en el patronat, gestionarà l’obra social i el 2% de BMN. De moment, el Govern li ha impedit hipotecar Can Tàpera, que continuarà sent propietat de la nova fundació Sa Nostra. Precisament el Govern ha acabat l’any enllestint la normativa per a caixes d’estalvis a Balears, que ja només afectarà Colonya, una de les úniques dues caixes que en tot l’Estat han superat el cop de la reestructuració del sector. A partir d’ara, s’exigirà que els directius estiguin “professionalitzats”.

68. Targetes ‘black’

La investigació judicial sobre Bankia tenia sorpresa. El jutge Fernando Andreu descobrí que durant més d’una dècada una vuitantena de consellers i alts directius havien usat com a sobresou targetes de crèdit d’amagat d’Hisenda. L’entitat rescatada amb diner públic perdé així 15 milions d’euros. En cercles judicials es considera que la causa pot portar a la presó els presidents de Caja Madrid que ho van permetre -i que se’n van beneficiar-, Miguel Blesa i Rodrigo Rato.

69. TTIP

Aquest any Europa i els Estats Units han posat fil a l’agulla en les negociacions per crear la zona de lliure comerç més gran del món. Amb un potencial de generació de riquesa de 119.000 d’euros a Europa, el tractat de lliure comerç, conegut com a TTIP, ha fet aixecar veus d’alarma, sobretot a Europa, pels seus potencials efectes negatius, sobretot des del punt de vista mediambiental i de la salut.

70. Uber

Aquest any hem après què és l’economia col·laborativa. Tot i que moltes empreses ja feia anys que operaven, la irrupció d’Uber, l’aplicació de taxistes amateurs, i la d’Airbnb, d’apartaments turístics, que han arribat envoltades de polèmica, ha fet aparèixer aquest fenomen a les portades dels diaris. En un sol any, Uber ha arribat i ha rebut multes, condemnes de les administracions i fins i tot una prohibició judicial, a més d’atacs i protestes d’alguns taxistes.

71. Vols entre illes

La presentació dels resultats d’Air Europa va servir de pretext perquè la companyia confirmàs el seu interès a oferir vols entre illes, avui dia un monopoli de facto que controla Air Nostrum i que obliga els illencs a pagar uns preus molt elevats pels seus desplaçaments. La notícia va generar molt d’interès precisament perquè la comunicació interinsular és un dels aspectes no resolts que pateixen els ciutadans i que Air Europa podria alleugerir, tenint en compte que el seu president, Juan José Hidalgo, va deixar clar que el preu serà un factor diferencial de la seva oferta. La previsió és que s’estableixin 5 o 6 vols diaris entre Mallorca i Menorca, i la mateixa quantitat amb Eivissa. Una de les notícies que més illencs voldrien que es confirmàs el 2015.

Cultura

Un any d’exemplars mostres de dignitat i de grans pèrdues literàries

72. Arxiu del Regne

Després de quatre anys de rehabilitació amb un cost de 16 milions d’euros, l’Arxiu del Regne de Mallorca torna a obrir les portes al carrer Ramon Llull de Palma. En un edifici de més de 6.000 metres quadrats i 22.000 de lineals de prestatges, s’han ampliat els espais per a investigació i també per a divulgació, les mesures per a la conservació, estudi i restauració dels documents històrics, a més de la dotació amb eines punteres per a la digitalització dels volums garanteixen un futur més llarg per a la memòria del país.

73. Bacall

Amb la mirada felina, Lauren Bacall (Nova York, 1924-2014) podia reduir un home a melmelada pronunciant allò de “Saps xiular, oi, Steve? Només cal ajuntar els llavis i bufar”. Descoberta i modelada per Howard Hawks amb 19 anys, films com Tenir-ne o no i El son etern la convertiren en la deessa de l’era daurada del cinema negre, una femme fatale de figura esvelta i llavis sensuals. La mort de Humphrey Bogart, marit i parella artística per a l’eternitat, no aturà la carrera de Bacall, que va mantenir una intensa trajectòria artística fins a una edat avançada.

74. Badia i Margarit

El compromís d’Antoni Badia i Margarit (Barcelona, 1920-2014) amb la llengua va sorgir mentre estudiava el batxillerat i no el va abandonar mai. Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona el 1943 -n’arribaria a ser catedràtic i rector-, Badia i Margarit va assumir els problemes de consciència que li produïa treballar en una universitat franquista i haver d’estar allunyat de la realitat del país i es va convertir en un referent per a molts estudiants durant la postguerra. La seva primera obra cabdal, entre la diversitat de camps lingüístics en què es va centrar, va ser Gramática catalana (1962) i el 1994 va publicar la Gramàtica de la llengua catalana, més heterodoxa.

75. Boig per tu

“ Boig per tu és una de les cançons preferides del Gerard [Piqué] i una de les més boniques que he sentit mai”. Així va descriure Shakira el tema de Sau que va versionar i que va incloure a l’àlbum Shakira, publicat al març. La cantant colombiana en va fer una doble versió: una en castellà ( Loca por ti ), que es pot escoltar en l’edició estàndard del disc, i una altra en català, que es va reservar per a l’edició de luxe de l’àlbum.

76. Castellet

L’aportació cultural de Josep Maria Castellet (Barcelona, 1926-2014) va arrencar amb les seves col·laboracions en revistes com Laye, Ínsula i Índice, i el 1964 va assumir la direcció d’Edicions 62, que va convertir en la primera editorial catalana moderna. Castellet, que abans d’acceptar el càrrec ja havia publicat els assajos Notas sobre literatura contemporánea, La hora del lector i Veinte años de poesia española, va exercir de director literari d’Edicions 62 fins al 1997, amb projectes tan destacats com l’antologia Poesia catalana del segle XX i la col·lecció Les Millors Obres de la Literatura Catalana. La seva mort va interrompre un assaig sobre els joves que havien creat la primera cèl·lula comunista universitària a Barcelona: Luis Goytisolo, Salvador Giner, Octavi Pellissa, Joaquim Jordà i Nissa Torrents.

77. Catany

El somni de Toni Catany s’ha vist en part realitzat enguany amb la creació de la Fundació que du el seu nom. El fotògraf mallorquí va morir a Barcelona l’octubre de 2013. Feia devers 10 anys que intentava convèncer les institucions de l’illa per obrir un Centre Internacional de Fotografia a Llucmajor, el seu poble. A Llucmajor ha estat constituïda la Fundació Toni Catany, però molt probablement el 2014 acabarà sense que el Consell doni el sus a la construcció del nou centre.

78. Fuentes

Carlos Fuentes (Panamà, 1928-Ciutat de Mèxic, 2012) tornà a ser present a Formentor, a l’hotel homònim en el qual descansà gairebé tots els estius durant més de quatre dècades. L’escriptor mexicà també tornà al marc de les Converses Literàries de Formentor, una iniciativa que ell mateix havia concebut durant l’estiu de 2008. La UIB aprofità les Converses per investir Fuentes com a Doctor Honoris Causa a títol pòstum.

79. Gabo

Màxim representant del realisme màgic, l’obra de Gabriel García Márquez (Aracataca, 1926 - Ciutat de Mèxic, 2014) constitueix un retrat extens i ric de la seva terra, Colòmbia, i del món interior de l’autor. El seu nom està unit a obres cabdals com Cien años de soledad, El amor en los tiempos del cólera i Crónica de una muerte anunciada. El seu prestigi s’acaba de consolidar el 1982 amb el premi Nobel. L’unia una relació especial amb Barcelona, ja que hi va viure entre el 1967 i el 1973. Les seves obres de maduresa no tenen l’impacte de les primeres, però ja res altera la transcendència d’un dels grans autors del segle XX.

80. I Guerra Mundial

El 28 de juny del 1914 l’arxiduc i hereu del tron de l’Imperi Austrohongarès, Francesc Ferran, i la seva dona, Sofia Chotek, van ser assassinats a Sarajevo. Per primera vegada, un acte terrorista va ser el pretext d’una guerra. Els responsables polítics preveien que seria curta, però la Gran Guerra va durar més de quatre anys. Una carnisseria que va mobilitzar 65 milions de soldats, va esberlar tres imperis i es calcula que va provocar 20 milions de morts entre militars i civils. Aquest any s’ha commemorat aquell magnicidi que va canviar per sempre més el món. Han sortit nombroses publicacions, diversos museus d’arreu del món li han dedicat exposicions, i s’han celebrat actes en record dels soldats que hi van morir. A més, per primera vegada, els arxius europeus han penjat a internet les cartes dels que hi van combatre.

81. Hilari de Cara

Amb Refraccions, el poeta mallorquí Hilari de Cara (Melilla, 1945) s’ha emportat el premi Carles Riba de poesia. Tot un reconeixement, o un més, per a aquest professor de literatura que, des de Manacor, somia a traslladar-se per un temps a Berlín, Odessa o Kíev, a la vegada que reivindica la passió i recuperar “les coses oblidades de tan vistes, personatges, emocions o paisatges, soterrades en un oceà d’indiferència.

82. Obrint Pas

Després de vint anys de música i lluita, Obrint Pas van baixar de l’escenari per darrera vegada el 24 de maig al teatre Principal de València. El concert va ser un punt final a un llarg comiat que va començar un any abans, quan van anunciar que ja no seguirien. Abans de marxar van voler agrair tot el suport rebut arreu dels Països Catalans actuant a tot el territori i fent una minigira final que també va passar per Barcelona i Palma. S’acaba així la història d’un dels grups més populars i combatius dels últims anys, referent en la unió de la tradició i el present.

83. Paco de Lucía

Quan no era de concerts, la seva vida transcorria entre Establiments i Cancún. Va morir a Mèxic, al febrer, a 66 anys de manera sobtada. El mestre mundial de la renovació del flamenc, el virtuós indiscutible de la guitarra espanyola, va deixar orfe l’univers musical, ja que Paco de Lucía va influir en un amplíssim ventall de registres. A Mallorca quedà un disc acabat de gravar, Canción Andaluza, que ja és al mercat, a més del documental Paco de Lucía: la búsqueda que, ja enllestit, va recollir grans elogis al Festival de Sant Sebastià.

84. Savall

“No puc acceptar una distinció que ve de la mà de la principal institució de l’estat espanyol responsable del dramàtic desinterès i de la greu incompetència en la defensa i promoció de l’art i dels seus creadors”. Així renunciava al Premio Nacional de música el compositor i intèrpret Jordi Savall. El 29 d’octubre l’hi concedien i 24 hores després rebutjava els 30.000 euros del guardó per dignitat. “Espero que aquest sacrifici sigui comprès com un acte revulsiu en defensa de la dignitat dels artistes”, va assenyalar. La setmana següent era la fotògrafa Colita qui rebia el mateix guardó i també hi renunciava per no “sortir amb el ministre José Ignacio Wert a la foto”. Tots dos es varen guanyar el suport unànime del sector cultural.

85. Tricentenari

Des de l’11 de setembre del 2013, més d’un centenar d’activitats han farcit un Tricentenari que ha volgut explicar a tothom com era la Catalunya que es va enfrontar a Felip V durant la Guerra de Successió. S’han volgut enderrocar mites i donar a conèixer facetes d’una Barcelona que va resistir durant més de tretze mesos l’atac de les forces borbòniques. Com a llegat, l’efemèride del Tricentenari deixa publicacions de recerca, plaques de memòria, material pedagògic, composicions com Catalunya 1714, de Salvador Brotons, i la Setmana de Novel·la Històrica.

86. Vallcorba

La mort prematura a 65 anys de Jaume Vallcorba, el fundador de les editorials Quaderns Crema i d’Acantilado, va deixar el món literari català i castellà orfe d’un editor indispensable. Al llarg de quatre dècades va construir a les dues editorials un catàleg selecte, exigent i de més d’un miler de títols. En català Vallcorba va descobrir autors com Quim Monzó, Sergi Pàmies i Ferran Torrent i va retornar el prestigi a Stefan Zweig i Georges Simenon en castellà.

Esports

El Mallorca continua immers en una situació crítica a la Lliga Adelante

87. Ascens

El Palma Air Europa va assolir el seu objectiu d’ascendir a la Lliga Adecco Or, el segon escaló del bàsquet de l’Estat, malgrat que no ho va fer damunt la pista. Va quedar a les portes del play-off, però la renúncia a l’ascens del Fuenlabrada va permetre al club presidit per Guillem Boscana ocupar la plaça que havia deixat l’equip madrileny. Curiosament, un any abans va haver de ser el Palma el que renuncià a l’ascens.

88. Cerdà

Biel Cerdà es va convertir en el personatge més odiat pel mallorquinisme durant un any en el qual va continuar amb la seva particular manera de gestionar el club. En principi, havia arribat a un acord per vendre les seves accions a Dudu Aouate i abandonar l’entitat amb una bona plusvàlua pel seu exigu però decisiu 5% d’accions. Però després d’acusacions creuades entre tots dos de mentiders, l’acord es rompé i Aouate avortà la compra del club. Cerdà fou cessat com a president el 19 de desembre. Utz Claassen és ara el màxim dirigent de l’entitat.

89. Claassen

Utz Claassen (Hannover, 1963) es va convertir el 19 de desembre en el primer president estranger de la història del Reial Mallorca. L’alemany va arribar al club de la mà de Llorenç Serra Ferrer com un accionista minoritari que volia ajudar a internacionalitzar la imatge del Mallorca. Amb el pas dels anys, Claassen va anar adquirint un major pes accionarial, fins que ha arribat a convertir-se en el president de l’entitat. Definit per la seva manera de fer metòdica i germànica, s’ha caracteritzat per mantenir un discurs en el qual l’afició té un pes important. De totes maneres, va tenir unes desafortunades paraules quan l’afició mallorquinista va expressar el seu rebuig a tots els dirigents de l’entitat amb una gran manifestació. Claassen va dir que els aficionats hi anaven enganats. Té l’objectiu de pacificar l’entitat i fer les paus amb la massa social.

90.‘Décima’

Un gol de Sergio Ramos en l’últim minut de la final de la Champions va deixar l’Atlètic de Madrid sense la corona de campió europeu. A la pròrroga, el Reial Madrid va fer miques un rival cansat i es va convertir en el primer club que guanya 10 cops la Champions. Florentino Pérez, el president que ha pagat la plantilla més cara de tots els temps, va celebrar-ho a la llotja de l’estadi Da Luz amb José María Aznar, mentre a la gespa Cristiano Ronaldo celebrava el triomf en una Champions en què va batre el rècord de gols (17) en un mateix torneig.

91. Di Stéfano

La mort d’Alfredo di Stéfano Laulhé (Buenos Aires, 1926 - Madrid, 2014) va unir tots els amants del futbol el mes de juliol per plorar un dels millors jugadors de tots els temps. Gran estrella del River Plate dels anys 40, va marxar a guanyar diners al Millonarios de Bogotà, on el van descobrir tant el Barça com el Madrid. Di Stéfano va arribar a portar els colors del Barça en amistosos durant l’estiu del 1953, quan el club blaugrana donava per fet que seria company d’equip de Kubala. Però el Madrid es va moure als despatxos i va torpedinar el fitxatge, en un dels episodis més polèmics entre els dos clubs. Les autoritats franquistes van decretar que Di Stéfano jugaria als dos clubs, de manera salomònica, però el Barça va renunciar als seus drets, ja que s’havien sentit menystinguts per les autoritats. Di Stéfano va canviar la història del Madrid.

92. Jimmy

Francisco Javier Romero Taboada, un gallec de 43 anys conegut com a Jimmy, va ser assassinat el 30 de novembre durant una baralla entre radicals de l’Atlètic de Madrid i el Deportivo. Jimmy, membre dels Riazor Blues, va ser apallissat amb objectes contundents i llançat al riu Manzanares per tres membres del Frente Atlético, alguns d’ells amb antecedents i relacions amb l’extrema dreta. La mort de Jimmy va fer evident la falta de control de la policia i ha obert el debat sobre la seguretat en el futbol espanyol.

93. Karpin

El rus Valeri Karpin (Narva, 1969) s’assegué a la banqueta del Mallorca avalat per Dudu Aoaute. L’israelià s’havia de convertir en el propietari del club i la primera decisió com a mànager general que prengué fou prescindir de Miquel Soler i el seu cos tècnic i fitxar el rus. Karpin va ser presentat el 13 d’agost i el 14 ja dirigia l’equip en el Trofeu Ciutat de Palma. Sense temps per introduir els seus conceptes, sense haver planificat la plantilla i sense haver estat al capdavant de la pretemporada, l’equip va trigar set jornades a sumar la primera victòria. La sortida d’Aouate el va deixar sense valedors, però la seva honestedat i manera de fer li han permès guanyar-se a l’afició i mantenir una bona sintonia amb el director esportiu, Miquel Àngel Nadal, malgrat que l’equip no acaba de trobar una regularitat que li permeti lluitar per les primeres posicions.

94.‘Mannschaft’

El 13 de juliol Alemanya es va convertir en la primera selecció europea capaç de guanyar un Mundial en terres americanes. L’equip de Löw ho va fer de manera brillant, humiliant els brasilers a les semifinals de Belo Horizonte per 1-7 i derrotant l’Argentina de Messi a la pròrroga de la final per 1-0, gràcies a un gol de Mario Götze. El colombià James Rodríguez va ser el màxim golejador, amb 6 gols; Leo Messi va ser escollit millor jugador, i la vigent campiona, Espanya, va caure ja a la primera fase, fent molt de soroll, després de perdre amb Holanda per 5-1 i amb Xile per 2-0. Si Alemanya va rebre un merescut premi, el Brasil va ser el gran derrotat, entre protestes socials als carrers i el ridícul de la seva selecció.

95. Mossegada

Luis Suárez, davanter uruguaià, va ser sancionat amb quatre mesos sense poder jugar cap partit després de mossegar el defensa italià Giorgio Chiellini durant un partit de la primera fase del Mundial. La mossegada, la tercera de la seva carrera, va arribar just quan el jugador del Liverpool negociava amb el Barça. Finalment, Suárez va ser fitxat pel Barça per 81 milions, però va haver de complir tota la sanció i va debutar amb el Barça el 25 d’octubre al Santiago Bernabéu.

96. Problemes

Són els que ha tingut amb les lesions Rafel Nadal. El manacorí va iniciar l’any disputant la final de l’Obert d’Austràlia, però s’hagué de retirar per problemes a l’esquena que l’obligaren a aturar-se. Malgrat això, Nadal va fer història conquerint el seu novè títol de Roland Garros, una fita que mai ningú havia assolit. El guanyador de 14 grans va veure com un atac d’apendicitis llastava el seu final de temporada i li impedia disputar el Torneig dels Mestres de Londres, un dels pocs que li falta en el seu increïble palmarès. A més, va veure com Mallorca reconeixia els seus mèrits nomenant-lo Fill Predilecte de l’illa en un emotiu acte.

97. Puyol

Carles Puyol, el segon jugador amb més partits jugats en la història del Barça, va penjar les botes al final de la temporada 2013/14 amb un palmarès magnífic: 2 Mundials de clubs, 3 Champions, 2 Supercopes d’Europa, 6 lligues, 2 Copes i 6 Supercopes d’Espanya, a més d’un Mundial amb Espanya i 2 Eurocopes. El defensa de la Pobla de Segur, mortificat per les lesions els últims anys, es va incorporar seguidament a la secretaria tècnica del Barça.

98. Son Moix

Després de més de sis anys tancat a causa de la destrossa que hi va produir el cap de fibló que va assolar Mallorca el 2007, el Palau d’Esports de Son Moix va reobrir les portes totalment reformat i modernitzat. L’Ajuntament de Palma va realitzar una inversió de més 13 milions d’euros per posar al dia la instal·lació esportiva de referència de Ciutat, casa del Palma Air Europa i del Palma Futsal, a més de tants altres esportistes.

99. Tito

Francesc Tito Vilanova (Bellcaire d’Empordà, 1968 - Barcelona, 2014) va morir el 25 d’abril, després de perdre el combat contra el càncer. Exjugador del Barça, el Figueres, el Celta, el Badajoz, el Mallorca, el Lleida, l’Elx i la Gramenet, va ser la mà dreta de Guardiola en el Barça, abans d’ocupar el seu lloc. La malaltia va impedir que pogués continuar al capdavant de l’equip, però va poder guanyar la Lliga del 2013 al costat del seu amic Jordi Roura. Els funerals per Vilanova van aplegar milers de persones.

100. Zarra

Leo Messi ha aconseguit batre diferents rècords aquest 2014, com els 251 gols del basc Telmo Zarra per convertir-se en el màxim golejador històric de la Lliga. Messi també va superar Raúl com el màxim golejador de la Lliga de Campions i va arribar als 75 gols. I també és el màxim golejador dels clàssics contra el Reial Madrid i els derbis amb l’Espanyol.