Com era Xavier Fiol, segons el seu amic: “És un gran músic”

PalmaTé un talent natural extraordinari per al ritme i un sentit molt fi de l’harmonia. De fet, va arribar a tocar de baixista amb gent de l’escena de Deià, vinculada al punk anglès, en grups com Sex Beatles. Qui sap si és perquè de ben petit escoltava música que no sonava enlloc a Mallorca: el seu germà gran, Jaume, li duia els discs de novetats musicals directament de Londres a principis dels 70. El germà d’enmig és Joan i el protagonista d’aquestes línies és el galerista Xavier Fiol (Palma, 1962). Ens hi acosta qui seria, pels anys que fa que es coneixen i l’afecte que es tenen, el quart germà: Ivan Albons.

Fiol i Albons es coneixen d’ençà que tenien sis anys, del col·legi Lluís Vives, i tot d’una es varen fer amics. Ivan ens conta que el pare de Xavier era mestre, i que “a ca seva es respirava un ambient molt marcat per la cultura: hi havia una biblioteca enorme, llibres pertot, un despatx on llegia i treballava el pare”. Era un home, diu, “amb una autèntica vocació per mantenir-se despert intel·lectualment”, i recorda que feia fitxes dels llibres que llegia. “Aquell espai de feina de son pare va marcar molt en Xavier”, confessa l’amic. Ara bé: per damunt de tot, el que fascinava els dos jovenets de Palma era la música: “Vivíem immersos en una fantasia constant de pop i de rock”.

És per això que les novetats musicals que arribaven de Londres gràcies al germà gran de Xavier eren, per als dos, “un tresor”, en paraules d’Ivan: “Moltes vegades jo quedava a dormir a ca seva: improvisàvem un llit a terra i passàvem la nit parlant de cançons, de lletres, de guitarres i dels discos que arribaven d’Anglaterra”. Així es deixaren seduir pels temes de Bob Dylan, Neil Young i Crosby, Stills & Nash, entre molts d’altres. Xavier, segons Ivan, tenia una imaginació desbordant i una ment molt creativa. A més, “de nin era extraordinàriament divertit. Amb ell, el riure estava garantit”, assegura.

Els joves, conta Ivan, varen créixer en una Palma que acabava de sortir de la dictadura i on començaven a bufar aires de llibertat. “Estàvem molt a prop de tota l’efervescència àcrata i contracultural que es vivia en aquells anys. Hi havia espais com el Trui, a la plaça on ara hi ha el museu Es Baluard, que era un autèntic centre de la música rock i de l’agitació cultural. Tot aquell moviment ens va marcar profundament”. I, de tant en tant, feien sortides cap a Deià per conèixer aquella escena tan particular i veure gent com Kevin Ayers.

Aquesta obsessió s’havia de canalitzar d’alguna manera, així que prop dels devuit anys varen formar una banda juntament, també, amb l’amic Pere Pla: Ex Cocodriles. “Va acabar essent una de les bandes més importants de l’escena underground mallorquina dels anys vuitanta. Vàrem fer molts concerts, vàrem enregistrar diversos discos i vàrem viure una etapa molt intensa dins la moguda alternativa de Palma”. Amb tota la il·lusió, l’any 1986 es varen traslladar a Madrid, però el projecte d’Ex Cocodriles no va acabar de consolidar-se. “En Xavier va decidir tornar a Palma per acabar la carrera d’Història de l’Art, i crec que va prendre la decisió correcta”. Tot i això, l’amic apunta que el galerista “és un gran músic”.

Sobre el caràcter de Xavier, Ivan apunta que ja de jove “era una persona molt sensible”. Abans que l’art es convertís en la seva professió, “ja mostrava molt d’interès per totes les disciplines artístiques”. Als seus inicis com a galerista, començà a treballar de bracet de Joan Oliver Maneu, “una figura molt important per a ell”. A poc a poc va anar construint una trajectòria fins a convertir-se en “una de les persones de referència de l’art en àmbit estatal”, diu Ivan amb orgull. “Té molt d’ull per detectar talent”.