Vine al Liceu, reina!
El Liceu confirma la seva història d'amor amb la diva Sondra Radvanovsky
Sondra Radvanovsky
Gran Teatre del Liceu, 6 maig 2021
Manllevo el títol d’aquesta crònica de la companya Laura Serra, que mig en broma me l’escrivia en un whatsapp hores abans que jo assistís a una nit plebiscitària, en què el Liceu es rendia als peus de Sondra Radvanovsky. Potser podríem parlar -i aquest hauria estat un altre titular vàlid- de Sa Majestat Sondra, reina indiscutible d’una nit al Liceu. Una d’aquelles nits en què el públic confirma una vegada més el seu amor cap a una diva generosa, simpàtica, propera i, per damunt de tot, extraordinàriament sensible i musical, que entén el sentit últim de la paraula música i que va a fons a l’hora d’emetre i projectar totes i cadascuna de les notes que brollen de les partitures seleccionades.
Radvanovsky no ens farà oblidar les reines donizettianes de Callas, Caballé, Sutherland, Sills, Gruberova, Gencer o Devia. Senzillament, en compartirà el pedestal. La nit de dijous, la soprano nord-americana era entronitzada sota la pell d’Anna Bolena, Maria Estuard i Elisabet I. I amb la banda sonora de Gaetano Donizetti.
Riccardo Frizza és especialista en el compositor de Bèrgam i una batuta hereva de la gran tradició italiana (Serafin, Erede, Santi…) que tan bé coneix la veu humana per imprimir el just acompanyament a allò que es canta: mimant matisos, volum i color, les àries esdevenen petites obres d’art total gràcies al treball de Frizza.
Per vestir-ho, què millor que una posada en escena senzilla però eficaç, conceptual però directa, de la mà de Rafael Villalobos, debutant al Liceu i que esperem veure en més ocasions al nostre teatre: és un erudit de l’òpera, se l’estima amb passió i és un abrandat defensor de la veu com a “sensualització de l’ànima”, com deia Gerard Mortier.
L’espectacle va comptar igualment amb bones intervencions de solistes de casa com Carles Pachón, Gemma Coma-Alabert i Marc Sala, així com del cor i orquestra titulars de la casa. Una gran nit d’òpera, en què el bel canto romàntic va lluir i regnar amb dret propi. I és que, fins i tot per a aquells a qui no agrada Donizetti, res millor que la veu humana per transmetre sensualitat i emoció a mans plenes. Torna quan vulguis, reina!
