La vida senzilla i els dies llargs a Formentera

BarcelonaEl temps té una mètrica generosa a Formentera. És un dels llocs del món on encara es pot veure realitzat un dels desitjos més cobejats per les persones quan ja estan sotmeses a les obligacions de la vida adulta. Els dies es fan llargs a l’illa. S’allarguen les migdiades i també les nits. I sobretot s’allarguen els horabaixes i els capvespres. Tot i els canvis experimentats per l’illa en les darreres dècades per l’afluència turística, encara ara s’hi pot viure un estiu infinit. Potser és només una qüestió de sensacions, potser hi ha bones dosis de realitat. A Formentera, qui vulgui complicar-se l’existència, ha de fer molts d’esforços.

Els mateixos formenterencs s’estimen la vida senzilla. Les seves cases solen guardar la proporció de l’illa. I les que la sobrepassen solen ser propietat de nouvinguts. En aquest sentit, i en molts altres, Can Xomeu Rita és cent per cent formenterenca.

Tothom que està involucrat en la creació de Can Xomeu Rita entén l’esperit de l’illa, el té interioritzat de naixement. I això es nota. L’arquitecte formenterenc Marià Castelló Martínez va rebre l’encàrrec d’una jove veïna de la petita de les Pitiüses. Tenia una finca familiar, un camp de blat i civada a l’interior de l’illa. I tenia un pressupost limitat, tirant a baix. A més, a Formentera, quan basta, basta, més ben dit, basta i sobra. La normativa els permetia construir fins a 300 m( 2) de casa, però amb 69 m(2) més terrassa, la propietària en tenia a bastament. Per què complicar-se la vida? La suficiència de l’espai, i també del temps, a Formentera és una qüestió de senzillesa, una conquesta a la qual la intel·ligència recomana no renunciar-hi.

Així, en una clariana, mirant al sud, com tradicionalment és preceptiu, i al lloc més idoni per recollir l’aigua de pluja, es va construir Can Xomeu Rita. Un disseny bioclimàtic que afavoreix la ventilació creuada a l’interior de la casa: frescor a l’estiu, potenciada per una porxada ampla i profunda coronada per canyís que també permet que els mesos més freds es gaudeixi de la radiació solar dins l’habitacle. A Can Xomeu Rita hi viuen tot l’any. I s’hi troben molt bé.

Una planta de tres franges que van des de la part més pública i transparent -la que es beneficia de mirar al migjorn- i que obre la sala de forma generosa a la porxada i a la natura austera de Formentera, fins a la zona més íntima, la de la nit, per a uns dormitoris que ocupen el llevant i el nord de la casa, és el programa senzill que va idear l’arquitecte Marià Castelló. Són dues de les franges: la tercera, la del mig, és un espai diàfan que no només té un sentit de comunicació, de relació respectuosa entre allò públic i allò privat, i que és el lloc on s’ubiquen la cuina i el menjador, l’un just davant de l’altre, cos a cos. La vida senzilla demana practicitat.

Els materials que va triar l’arquitecte contribueixen a fer encara més agradable la casa. La termoargila rugosa que es mostra perfilant per la part alta algunes parets i en d’altres s’apropia de tot el mur esmorteeix qualsevol reverberació i crea un atractiu ritme visual. Morter de calç, amb el seu blanc i l’argila, terra vermellosa. També la fusta, de pi, ajuda a gaudir d’una bona sonoritat. Tot plegat un ambient tan net com càlid. Marià Castelló ho defineix així: “Solucions constructives transpirables, que aporten calidesa, confort i salut a la llar”.

Can Xomeu Rita, tan cúbica, tan simple, tan tradicional com contemporània, recrea i actualitza la tipologia constructiva formenterenca. No trenca gens amb les petites cases, en aquest cas de coberta plana (entre d’altres, a dues aigües), que es construïen els pagesos a la Pitiüsa menor. No crida l’atenció, a la vegada que, molt discretament, tan despullada de qualsevol ostentació, la mereix tota. L’arquitectura, la bona arquitectura, també és això.

La família que habita Can Xomeu Rita no necessitava res més. 69 m( 2) oberts al més bell i autèntic de Formentera. Un refugi càlid per a l’hivern, i un espai infinit per a l’estiu, una manera de protegir l’illa i també de protegir-se.