'Vaca': el món des del punt de vista d'un animal boví

'Vaca'

(3,5 estrelles)

Direcció: Andrea Arnold. 94 min. Regne Unit (2021). Documental. Amb Lin Gallaguer (narració). Estrena als cinemes

Què sent una vaca si li arrabassen el vedell que ha parit fa ben poc? Andrea Arnold registra el bruel de la Luma, un de tants animals en una explotació lletera, quan se li emporten el fill per péixer-lo separat de la mare. I notes una fiblada al cor. En la seva primera incursió en el llarg documental, la directora d'American honey situa la càmera a l'altura dels ulls d'aquesta vaca per resseguir la seva vida quotidiana a la granja. Arnold s'apunta a la tendència recent de cert cinema de no-ficció d'oferir perspectives del món que ja no tenen l'ésser humà en el centre. A Vaca s'individualitza un animal entre molts d'altres i s'assenyalen aquestes emocions que es poden equiparar a les d'una persona.

Tot i aquest posicionament empàtic, no es romantitza la bèstia. La vàlua del film, també allò que pot dificultar tenir-hi més connexió, és que la directora considera la rutina de la Luma de prou valor per dedicar-li una pel·lícula sense forçar una narració totalment antropomorfitzada de la vida de l'animal. Tampoc està especialment subratllada la denúncia de les dinàmiques d'explotació que impedeixen situacions naturals com que una vaca alleti el seu cadell. Vaca té lloc en una granja no gaire gran, on el bestiar també pastura per prats idíl·lics. Això sí, el final fa un gir sorpresa que afegeix una capa de complexitat a aquesta incursió en la vida d'una vaca explicada des del seu punt de vista.