Les urnes també parlen a l'Arts Santa Mònica

Torra demana "determinació, coratge i força" davant el "judici injust" als presos

De la mateixa manera que l'1-O va ser possible gràcies a l'organització popular i la solidaritat, l'exposició '55 urnes per la llibertat' també ho va ser. Organitzada pel Comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya Nord, la mostra és un recorregut per 55 urnes de l'1-O que han estat reinterpretades per 55 artistes dels Països Catalans i França (Franc Aleu, Pascal Comelade, Joan Fontcuberta, Francesca Llopis, Antoni Llena, Assumpció Mateu, Gilles Orly, Claret Serrahima, Francesc Torres, etcètera) i que volen denunciar al món que "a Europa encara avui hi ha llocs on els valors democràtics no són realitat", diu Hervé Pi, president del comitè nord-català, que ja abans del referèndum reunia centenars de persones que es manifestaven per donar suport a les mobilitzacions catalanes. 

El president de la Generalitat, Quim Torra; la consellera de Cultura, Laura Borràs; l'expresident Artur Mas; els familiars dels presos polítics i els artistes que han creat la seva obra per a la mostra, entre altres personalitats, han assistit a la presentació, en què s'han llegit cartes dedicades als presos: del cineasta Ken Loach a Jordi Cuixart, de Gabriel Rufián a Oriol Junqueras, del monjo de Montserrat Hilari Raguer a Jordi Sànchez, la carta 5.000 que escriu Raül Romeva i altres cartes d'amics, familiars i anònims a Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Carme Forcadell assegurant-los que la seva situació no serà en va. Algunes d'aquests milers de cartes enviades a presos i exiliats també formen part de l'exposició que ocuparà el claustre de l'Arts Santa Mònica fins al 25 de novembre.

El president Torra ha recordat que el referèndum va ser "obra de molta gent" però ha destacat la responsabilitat i el lideratge que van assumir els membres del govern i el Parlament per poder fer efectiu "l'acte de desobediència civil més important que s'ha fet en aquest país en anys". Torra demana mantenir la memòria d'aquell "acte de victòria" d'un "poble que decideix determinar-se" quan surti la sentència d'un judici que és "impossible que sigui just". "El poble de Catalunya ha d'enfrontar-se a aquest judici injust i sentències injustes amb la mateixa valentia, coratge, fraternitat, solidaritat i valor d'autodeterminació que va tenir l'1 d'Octubre. Hem de ser capaços de reaccionar amb la mateixa determinació, coratge i força, i els ciutadans l'han de viure com un punt d'inflexió que no hem de deixar passar", ha dit Torra.

Lluís Llach ha interpretat en un piano groc tres temes, 'Despertar', 'Més lluny' i 'Silenci', que va decidir tornar a cantar després d'abraçar Carme Forcadell a la presó: "Vaig pensar que gràcies a ells havíem pogut votar", diu el cantant. "No em sap cap greu dur la boca tancada, sou vosaltres qui heu fet del silenci paraules", afirma la cançó. Repartides pel claustre de l'Arts Santa Mònica, l'urna esclafada per la porra d''el Preparao' que ha creat Frank Aleu, una urna plena de retalls de paperetes de Biel Barnils, l'urna plena de pilotes de goma prohibides que van rebentar l'ull a un manifestant de Quim Domene, l'urna funerària de Gabriel, l'urna amb ales d'Emmanuelle Jude o l'urna travessada per una falç d'Enric Pladevall. Totes utilitzen el significat simbòlic de l'urna per parlar de violència, de repressió i de manca de llibertat, i per qüestionar la democràcia. Els artistes les han cedit i tots els guanys dels visitants i dels catàlegs seran per alimentar la caixa de solidaritat amb els presos.

"Aquesta exposició no hauria d'haver existit", deia Jordi Sànchez en una carta que va escriure per la inauguració de la mostra a l'església de Saint Jean Baptiste de Beguinage de Brussel·les el juny passat. Després ha passat per la Maison de la Catalanité de Perpinyà, on l'han vist 5.500 persones. El co-comissari de l'exposició, Etienne Sabench, deia, però, que "vivim uns temps d'injustícia" perquè "els presos no haurien d'estar presos i els exiliats no haurien d'estar exiliats". Amb l'exposició, "el món de les arts visuals es posiciona per la llibertat i la democràcia", afegeix Sabench, que va demanar que les '55 urnes' entressin en el patrimoni de les col·leccions catalanes. Una petició que Quim Torra va acceptar immediatament després.    

Les imatges que van fer història

Un any després de l’1-O, les imatges i les sensacions que van viure els ciutadans encara estan molt vives. Però els centre expositius ja comencen a omplir les seves parets d’història. El Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona acull durant aquest mes d’octubre 155 fotografies per la llibertat, una mostra comissariada per Jordi Borràs i Roser Villalonga que recull les millors imatges de 42 fotoperiodistes com Santi Iglesias, Sandra Lázaro, Juli Carbó, Elisenda Pons, Aniol Resclosa, Jordi Play, Adrià Costa, els mateixos Borràs i Villalonga, i els fotoperiodistes de l’ARA Pere Virgili, David Borrat i Cristina Calderer. En realitat és una versió reduïda de l’exposició que es va poder veure a Perpinyà al setembre amb el títol Vis a vis. Tot i que fa referència a l’article 155, les fotografies es remunten a l’any 2010 i repassen els moments climàtics del Procés, en especial el 20-S, l’1-O, el 3-O i les manifestacions en defensa de presos i exiliats.

Les exposicions dedicades a fer memòria de l’1-O s’estenen fins a la presó Model, on l’Ajuntament ha concentrat els seus actes. D’una banda, als locutoris hi ha L’1 d’octubre, la força de la gent, una mostra de les imatges que va fer el fotoperiodista Jordi Borràs aquell dia. A la sala d’espera de la presó hi ha L’1 d’octubre, un dia per no oblidar, que recull dades sobre la jornada, vídeos i testimonis de l’1-O que expliquen la violència policia. I la tercera és una exposició artística que essencialment reivindica la llibertat, el debat en l’espai públic i l’autoorganització. A la galeria 5 de l’antic centre penitenciari, Resistències i memòria. L’art contra la repressió i la censura conté obres d’artistes com Francesca Llopis, Pierre Marquès, Levi Orta i David Ymbernon i textos de Maria Cabrera, Mathias Énard, Mercè Ibarz, Núria Martínez-Vernis, Josep Pedrals, Martí Sales i Blanca Llum Vidal.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF