"Si els africans volem venir a Europa és només perquè al llarg de l’últim mig mil·lenni se’ns ha dit que és un lloc meravellós"

BarcelonaLa trajectòria professional i vital de l'escriptora i cineasta Tsisi Dangarembga (Mutoko, Zimbàbue, 1959) es caracteritza per la convicció i la persistència. "Després de 40 anys lluitant, ara veig on els meus inicis em dirigien i m'adono que tot va començar amb el meu cos", diu l'artista, que és a Catalunya per ocupar la residència del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Dangarembga és una de les veus africanes més reconegudes en la literatura i el cinema. Va debutar el 1989 amb Neguit permanent (L'Agulla Daurada), la primera part d'una trilogia que segueix amb El llibre del no (L'Agulla Daurada) i acaba amb This mounable body, que va ser finalista del premi Booker i que no està traduït al català. L'activista va ser la primera dona zimbabuesa a dirigir un llargmetratge, Everybody's child (1996), i des d'aleshores s'ha dedicat a trencar amb moltes barreres al seu país.

El seu gran motor de lluita ha estat i segueix sent la visibilització de les minories. Dangarembga va créixer durant la guerra civil de Zimbàbue. "En aquell context em vaig confrontar amb la falta de representació de gent com jo. Podia llegir obres de dones amb menys melanina que jo a la pell, homes amb més o menys melanina que jo, però no sobre dones amb la meva melanina", explica l'activista. Durant molts anys va tenir el manuscrit de Neguit permanent en un calaix perquè "la narrativa oficial era només valorar la lluita armada i consolidar la posició de la gent que havia pujat al poder", fins que una amiga ruandesa la va animar a presentar el llibre al segell britànic Women Press. L'editor, un home sud-africà, havia fugit de l'apartheid i "havia tingut una experiència similar, gràcies a la qual va entendre el llibre perfectament".

Aleshores Dangarembga ja havia desistit en la seva carrera com a escriptora i havia començat a estudiar cinema a Berlín, però la publicació del llibre la va animar a seguir cultivant ambdues arts alhora. A Berlín va adonar-se que "el cinema s'havia utilitzat com una eina etnogràfica" i que "les persones amb més melanina només s'utilitzaven com a espectacle". Per això s'ha bolcat tots aquests anys en obrir escletxes i aconseguir la representació de "les persones amb cromosomes XX i més melanina" al cinema i a la literatura. A Barcelona, la seva tasca prendrà forma d'un cicle de cinema africà amb la projecció d'obres de les cineastes Akuol de Mabior i Milisuthando Bongela que tindran lloc el 24 i 26 de febrer i el 4 i 5 d'abril. En paral·lel, participarà en seminaris, trobades i conferències per compartir la seva feina i el seu pensament.

El mite de la independència

Amb quatre dècades de lluita i creació a l'esquena, Dangarembga segueix apuntant incansable les costures del moment present. "Des del segle XV, Europa ha extret valor de l’Àfrica i ens ho ha passat per la cara. Si els africans volem venir a Europa és només perquè al llarg de l’últim mig mil·lenni se’ns ha dit que era un lloc meravellós. Créixer sobre aquest mite només ens ha portat inestabilitat, i ara aquesta narrativa ja comença a ser insostenible. És el moment de fer intervencions", subratlla. L'auge de l'extrema dreta no la sorprèn —"el nord global ha estat presidint aquest tipus de governs a l’Àfrica durant mig segle, no és gens estrany que ara això retorni a Europa"— i insisteix que la independència dels països africans "és un mite", perquè econòmicament depenen del nord "i quan algú diu que es retallaran les ajudes, el sud entra en pànic".

Davant de tot plegat, Dangarembga posa el focus en les noves generacions i en el concepte de dividend jove, que "s'està fent molt popular entre els cercles de poder" i que "el nord global utilitza per continuar amb l'ordre colonial". L'activista explica que, des del nord, la joventut africana "no es concep com a individus amb els seus propis drets, sinó com a unitats de producció" i lamenta que s'estiguin fent inversions "amb l'objectiu que els beneficis acabin retornant al nord".