Art
Cultura 19/10/2021

La traca de Jaume Plensa als Estats Units

L'artista inaugura un cap monumental a Nova Jersey, una obra de 300 tones a Michigan i una exposició a Nova York

4 min
L'obra de Plensa 'Water's Soul' a Nova Jersey mirant Manhattan

BarcelonaL'escultor Jaume Plensa (Barcelona, 1955) feia divuit mesos que no viatjava per culpa de la pandèmia. Un amant dels viatges com ell ho trobava a faltar. "Em semblava que vivia en una presó daurada", diu. Sobretot perquè la seva obra s'ha continuat escampant pel món (de Sant Petersburg a Estocolm) i ell ho ha hagut de seguir a través d'una pantalla. "Ha sigut una lliçó, que les meves obres poguessin viatjar i jo no", reconeix. Quan es van relaxar les mesures, primer va viatjar a Londres per inaugurar, fa un mes, una escultura a l'estació de London Bridge, als peus de l'edifici de Renzo Piano, The Shard; dues figures que es miren fetes de lletres en diferents alfabets. I ara l'artista ha aconseguit un permís especial per entrar als Estats Units perquè aquest dijous s'inaugura a Nova Jersey un cap monumental, el més gran que ha instal·lat mai, de 22 metres.

L’artista Jaume Plensa amb la seva escultura 'Water's soul' a Nova Jersey
L'estàtua 'L'ànima de l'aigua' de l'artista Jaume Plensa a Nova Jersey, davant de Nova York

El multimilionari i col·leccionista Richard LeFrak, un dels principals propietaris de terrenys a l'àrea de Nova York, Nova Jersey i Connecticut, està desenvolupant l'àrea de Newport, a tocar del riu Hudson, i ha comprat l'obra per instal·lar-la permanentment en una llengua de terra que entra al riu. La imatge és espectacular: una dona jove amb els ulls tancats que fa silenci amb el dit als llavis i mira a l'aigua i, de passada, a Manhattan. "És genial perquè d'alguna manera es converteix en paisatge de Manhattan", admet. Tot i la dimensió, queda petita al costat dels gratacels que té a prop: "La meva relació no és amb l'arquitectura, sinó amb la gent. La meva obra intenta fer d'aixopluc de la gent que camina pel carrer. Sempre ho he vist com David i Goliat".

Malgrat el ciment que l'envolta, l'escultura connecta amb la naturalesa. El seu títol és Water's soul (L'ànima de l'aigua). "La intenció de l'obra és demanar silenci per escoltar la veu profunda de l'aigua, la idea poètica de l'aigua com un agent que sempre ens demana transformació. A les antigues mitologies es deia que mai veuràs la mateixa aigua dues vegades seguides", explica l'artista en una conversa telefònica. Plensa ja havia treballat abans a tocar de l'aigua, amb el cap de la badia de Rio de Janeiro i l'estació del ferri de l'illa japonesa d'Ogijima –i també pretenia fer-ho amb el projecte escultòric frustrat de Barcelona–: "A banda de ser un bé de la naturalesa, l'aigua és un gran bé públic, que no pertany a ningú. L'aigua ens uneix, mai ens separa, és com venes i artèries".

L'escultura de Jaume Plensa a Nova Jersey

Una de les peces més "potents"

Jaume Plensa ja tenia projectes molt icònics als Estats Units, com la font Crown a Chicago, i altres de més recents com a Seattle –on LeFrak el va descobrir–, Houston i Los Angeles. Però el que està a punt d'estrenar el 29 de novembre a Michigan, al parc d'escultures Frederik Meijer, a Grand Rapids, és una fita. "Crec que és inoblidable, crec que serà una de les peces més potents de la meva carrera". S'han utilitzat 400 tones de marbre blanc cristal·lí i se n'han perdut 100 esculpint-la. L'obra, creada en col·laboració amb els arquitectes novaiorquesos Tod Williams i Billie Tsien, cobreix les quatre parets del centre de recepció de visitants amb el relleu de tres cares, que "es converteixen en un paisatge" i "netegen l'ànim". Utopia també representa cares amb els ulls tancats buscant el silenci: "La bellesa interior que amaguem i que ens falta la valentia de comunicar amb els altres".

I les dues obres coincideixen amb una exposició individual de la seva obra més nova, que s'inaugura la setmana que ve a la galeria novaiorquesa Lelong. Les obres van ser creades en plena pandèmia i inauguren una sèrie, Nest. La pandèmia va tancar Plensa més hores que mai a l'estudi. "Encara no he entès què ha passat, però ha sigut molt profund i ha afectat la meva feina del dia a dia", afirma. També són retrats, però són peces més íntimes.

A Plensa encara el sorprèn quan, en un cafè qualsevol a Nova Jersey o passejant per la Universitat d'Indiana, planejant un nou projecte, la gent del carrer el reconeix i li alaben una obra. "Fa una il·lusió que no et puc explicar –diu–. També fa responsabilitat perquè totes les obres que creem pel món han creat paisatge, com una espècie de món que parla de tu i de com veus les coses. I veig que amb els anys s'ha creat una connexió amb els altres malgrat que no els conegui", afirma. "L'art té una gran capacitat de crear ponts entre les coses, d'unir-nos".

Després de la traca als Estats Units, Jaume Plensa ja no aturarà l'agenda internacional. "S'està obrint una altra vegada tot. És un moment molt excitant", afirma. Entre els pròxims projectes, n'hi ha a Hawaii i a Ceret, on l'any que ve inauguraran l'ampliació del museu d'art amb una exposició d'obra dels últims anys.

stats