Jeroni Obrador: “La tècnica actoral pot ajudar qualsevol a gestionar les emocions”

PalmaMentre té Magallanes.0 i Bernat rodant per diversos escenaris, dues obres de cadascuna de les quals s’han fet una vintena llarga de funcions en temps de pandèmia, Jeroni Obrador (Santanyí, 1979) no atura. Multiocupat, a punt de començar una nova edició del Festival S’Illo –des del 28 d’agost fins al desembre–, amb la responsabilitat dels serveis del teatre Principal de Santanyí o, entre d’altres, la gestió de les residències artístiques de Sa Talaia i Can Timoner, se li suma la creació d’Ànima. El dramaturg, especialitzat en teatroteràpia, ha fet que Ànima no sigui només l’obra tot just estrenada, sinó que la defineix com un ‘nou gènere teatral’ que –assegura– pot servir a qualsevol persona per autogestionar les emocions. 

En quin sentit deis que Ànima és un gènere nou?

— Els dramaturgs hem de definir els gèneres teatrals si observam que hem generat una estructura dramatúrgica singular i que pot ser utilitzada per altres artistes per continuar creant. En aquest cas, si bé és cert que hi ha altres disciplines teatrals que treballen l’autogestió emocional, el que aporta Ànima de diferent és que ho treballa a través de la tècnica actoral. Això és molt potent perquè, a més, amplia les possibilitats, el mercat de la nostra professió.   

Diríeu que un actor és una persona que sap gestionar les emocions, expressar-les, contenir-les i sortir-se’n una vegada acabada la funció?

— En sap o no en sap, perquè si per expressar una emoció segueix, per exemple, el mètode Stanislavski i ha de recordar que la seva mare li pegava, per molt fantàstica que sigui la seva interpretació, això no seria un procés sanador. Seria lesiu per a ell.  

Quin seria el procés sanador, per a vós?

— Anar al cos, només al cos. Donam tanta importància a la nostra psique que no som capaços d’entendre el cos, ni la capacitat que tenim de crear mística des del cos. L’important és que ens puguem observar dins el conflicte, com el cream o com hi entram quan es crea al nostre voltant. Quan comencem a entendre com ens hi movem, cadascun, dins el conflicte, podem triar com desenvolupar-nos-hi i, en certa mesura, com aprofitar-lo en el nostre favor. I això és el que aporten el gènere Ànima i la meva investigació, que és la que vaig impartir al Teatre Lliure de Barcelona –online, pel covid– o als distints tallers que organitzam, ara també els d’autogestió emocional des de la plataforma Intelsoul.

Parlau molt del conflicte. Quin paper hi té el teatre? 

— El conflicte pertany a les relacions de dependència. Totes les societats jeràrquiques fomenten el conflicte i la dependència emocional, i ens converteixen en víctimes. Ja ho sabem, sempre hi ha conflictes, la supervivència és conflicte; per tant, les emocions són un abecedari que hem de saber gestionar necessàriament. Per això insistesc en el que poden aportar les tècniques que, en aquest sentit, tenen els actors. La tècnica actoral pot ajudar qualsevol a gestionar les seves emocions. I també als mateixos actors i dramaturgs, que sovint patim en el procés de creació. 

Donau per fet que el procés creatiu és patiment?

— El procés creatiu, si ha de ser patiment, ho ha de ser esportivament. L’has de conèixer i l’has de saber gestionar. Si jo he d’anar a córrer a les Olimpíades i no sé estirar, n’he d’aprendre, perquè, si no, no faré res i em faré mal. El que no pot ser és que Heath Ledger fos una persona amb problemes d’ansietat abans de fer The Dark Knight i que es ficàs a fer el Joker, els seus problemes d’ansietat augmentassin i acabàs mort per una sobredosi de medicament. Diu molt poc de la professió que, en el moment de ficar-se dins aquest projecte, no tingués una consciència que hauria de gestionar aquella ansietat crònica o tenir eines o persones que l’ajudassin a fer-ho.

Vós ho heu experimentat?

— Quan escrivia Magallanes.0 sabia que podria acabar anant al terapeuta, i efectivament vaig haver d’anar a un parell de sessions en acabar aquell monòleg de 75 minuts i, a més, em vaig aprimar 20 kg. Però no passa res, jo ho sabia i ho assumia. He aconseguit que el fet de ser creador de conflictes de ficció agafi de la meva vida personal només allò que jo decideixi. Els processos creatius ens confronten amb el més profund del nostre ésser, hi hem d’estar preparats.

Per això heu creat la figura del formador emocional? Què és?

— Un formador emocional és una persona que, a través del teatre i les tècniques actorals, et pot donar les eines perquè puguis autogestionar millor les teves emocions. I això et pot servir per a la professió teatral o per a la vida. Perquè si sabem que en la nostra professió i la nostra vida ens haurem de moure dins el conflicte, hem de saber què fer per no lesionar-nos. I si ets un formador, has d’evitar lesionar els teus alumnes.