Barcelona.Peter Pan no volia créixer. Aquest era el seu somni. I tenia els seus motius. El director rus Boris Rotenstein s'inspira en aquest clàssic de James Matthew Barrie popularitzat per Disney per escenificar Recreo , un text del dramaturg i actor Manuel Veiga que va guanyar el premi SGAE l'any 1997. "No és que la persona adulta no vulgui madurar, sinó que somia mantenir aquella llibertat d'escollir un altre camí", explica Rotenstein.
Què queda després dels somnis de joventut? Això és el que vol plasmar aquesta obra: el salt que es produeix de la infantesa i l'adolescència, quan tots els camins i somnis semblen possibles, a la vida adulta, en què la gent s'adona que molts dels anhels s'han quedat pel camí. "Mutilats", etziba Veiga. Un pati escolar és l'escenari de Recreo , i és allà on es retroben tres excompanys de classe per rememorar els temps d'innocència i els milers de projectes que tenien. Són lluny o no tan lluny del que esperaven d'ells mateixos?
El títol, Recreo , té una doble connotació: d'una banda, l'estona d'esbarjo de les escoles, el pati, i d'altra banda, el recrear que al·ludeix a rememorar un temps passat. Dos conceptes que es lliguen durant tota la representació. En Narciso, l'Amic i la Violeta es tornen a reunir uns quants anys després de la seva època d'estudiants gràcies a una trobada d'exalumnes. Els amics fan una mirada enrere des de la maduresa. "Jo era la típica jove triomfadora, guapa i popular" però, realment, "què hi havia darrere d'això?", diu l'actriu Andrea Montero, que planteja el seu personatge. Els infants també tenen "ferides i absències -recorda- perquè així és la vida. L'escola, el pati, és en petit el que després és la vida", afegeix.
Pepe Zapata (Narciso) i Xavier Ripoll (Amic) formen, juntament amb Montero, el trio de protagonistes de la bilingüe Recreo . "És la història de tres soledats", assenyala Veiga, que es reuneixen en aquella "època en què l'escola era rància, era l'escola del càstig i sense normalització". Rotenstein hi veu una analogia: "Us imagineu des de quina porqueria creixen les flors? De la brutícia en surt la bellesa". I l'obra és com aquesta flor. Segons el director, "una ficció emocional".
