Surt a la llum una nova obra de Bartolomé Bermejo, el mestre del Gòtic hispànic

BarcelonaBartolomé Bermejo (Còrdova, cap al 1440 - Barcelona, cap al 1500) està considerat el pintor del Gòtic hispànic més important de l’últim terç del segle XV i el màxim exponent de la influència de la pintura flamenca. A l’Estat, les seves obres es poden veure, entre d’altres, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu de la Catedral de Barcelona -que conserva la seva obra mestra, la Pietat Desplà -, al Museu del Prado i al Museu de Belles Arts de València. També està representat a la National Gallery de Londres, a l’Arts Institute de Chicago i a l’Isabella Stewart Gardner Museum, a Boston. El Museu de Reus acaba d’entrar en aquesta llista de museus després que l’historiador de l’art sard Marco Antonio Scanu li atribueixi un Sant Pau apòstol que estava a les reserves i que podria ser “l’única part restant, almenys fins ara”, del retaule “colossal” que hi havia a l’església conventual de Santa Anna de Barcelona a finals del segle XV i que va ser destruït el 1936 durant la Guerra Civil, diu l’autor a l’article amb què ha fet pública l’atribució, que apareixerà en el primer número de la revista digital que publicarà el Museu de Reus.

A més de Sant Pau apòstol, Marco Antonio Scanu atribueix a Bartolomé Bermejo dues taules del Johnson Museum of Art d’Ithaca (Estats Units), Sant Lluís de Tolosa i Aparició de Crist a sant Ausiàs, que fins ara estaven atribuïdes al taller dels Vergós, que van ser els principals col·laboradors de Jaume Huguet.

Sant Pau apòstol estava atribuït fins fa poc a Joan Gascó, “l’únic artista actiu a Catalunya que els historiadors de l’art reconeixen com a influenciat significativament per l’estil de Bartolomé Bermejo”, diu Scanu, que basa el canvi de l’autoria en “evidències formals”: “Es pot comparar amb el Sant Damià conservat al Museu Nacional de Arte Antiga de Lisboa, que mostra trets físics propers i una construcció volumètrica similar. Un altre element fonamental per a l’atribució es basa en el tipus d’aurèola”, diu. Aquesta aurèola recorda les de dues taules que formaven part del retaule de Santa Anna i que es coneixen a través de fotografies. L’autor també té en compte que les inscripcions que conté aquesta aurèola i les de dues taules dedicades a santa Eulàlia del mateix conjunt estan escrites en castellà, en lloc de català.

Una obra que ha patit danys

Amb tot, Sant Pau apòstol no es troba en un estat de conservació tan bo com fa poques dècades: “L’última intervenció va consistir en una simple neteja i en un intent de reconstruir la mà esquerra i l’espasa, seriosament posades en perill per una manipulació que es remunta als anys 80”. En una fotografia datada el 1964, obra del fotògraf Antonio Palau i conservada a la Fototeca del Laboratorio de Arte de Sevilla, es poden observar uns clarobscurs, sobretot a la mà que agafa l’espasa, i unes veladures que s’han perdut en gran mesura. La taula també va ser mutilada. Sant Pau apòstol va ingressar al Museu de Reus el 1935 a través de la donació que va fer el bibliòfil i col·leccionista Pau Font de Rubinat, un dels principals impulsors del Centre de Lectura.

Bartolomé Bermejo, com a bon artista itinerant, abans de Barcelona va treballar en diversos indrets: a València i a Daroca (Saragossa), on va realitzar una de les seves obres més cèlebres, un Santo Domingo de Silos entronitza com a abat, conservada al Museu del Prado. Pel seu domini de la tècnica, podria haver fet una estada a Flandes, però no hi ha consens entre els estudiosos sobre aquesta qüestió, ja que també s’hauria pogut formar a València al costat d’un artista flamenc. Està documentat a Barcelona des del 1486. A la capital catalana, que representa l’última etapa de la seva producció, va competir amb Jaume Huguet per la realització de les portes de l’orgue de Santa Maria del Mar i va realitzar la magnífica Pietat Desplà el 1490. L’any següent apareix com a pèrit d’una escultura de Sant Jaume que havien encarregat les monges del monestir de Santa Maria de Jonqueres i el 1495 està documentat que va fer el dibuix d’un vitrall amb l’escena de Noli me tangere a la capella baptismal de la catedral de Barcelona. L’última notícia que es té de la seva obra el situa als anys 1500 i 1501 a la Llotja de Mar, treballant al costat de Gil Fontanet en el disseny de diversos vitralls per a la façana nord d’aquest edifici, un dedicat a la Virtut de la Fe i l’altre a la Virtut de l’Esperança.

Una troballa de l’artista a l’Aragó

L’historiador de l’art Francesc Ruiz Quesada també ha atribuït una nova obra fa poc a Bartolomé Bermejo i ha aprofundit en el coneixement de l’etapa aragonesa de l’artista. Al número 17 de la revista Retrotabulum, publicat al novembre, afirma que Bermejo va dibuixar el Naixement d’un retaule que el pintor Martín Bernat va fer per a la parròquia de Cretes, a Terol, poc abans de traslladar-se a Barcelona. Aquesta escena i una altra, dedicada a la Crucifixió, es coneixen a través de les fotografies que l’historiador Juan Cabré Aguiló va realitzar al començament del segle XX per al Catálogo artístico-monumental de la provincia de Teruel (1909-1910), que va quedar inèdit. “És evident que les dues taules vénen del mateix retaule i que durant l’estada de Bartolomé Bermejo a l’Aragó va treballar amb Martín Bernat. La qualitat artística del Naixement és molt superior a la capacitat artística de Bernat”, afirma Ruiz Quesada.