El senyor dels anells era Wagner

Barcelona."El crític nord-amercià Alex Ross explica al llibre El ruido eterno que, malgrat la seva parafernàlia d'anells, espases i bruixeria, L'anell dels Nibelungs "presentava un món imaginatiu tan psicològicament concret com qualsevol dels que apareixen a les novel·les de Lev Tolstoi o Henry James". És això mateix el que fa tan vigent la tetralogia èpica de Wagner, una història d'arrogància i càstig que mostra la cara més sinistra de la cobdícia i que adverteix sobre la capacitat de l'ésser humà per destruir la natura. Tot plegat, quatre òperes - L'or del Rin , La valquíria , Siegfried i El capvespre dels déus - que es podran veure al Gran Teatre del Liceu en quatre temporades consecutives.

El canadenc Robert Carsen va tenir molt presents aquests elements a l'hora d'imaginar la posada en escena del muntatge de la tetralogia que va concebre per al Bühnen der Stadt de Colònia i que després va passar per Venècia i Xangai. El primer capítol, L'or del Rin , arriba avui al Liceu, on hi haurà vuit representacions fins al 2 de maig amb la direcció musical de Josep Pons. El primer repartiment inclou el baix-baríton alemany Albert Dohmen, el baríton britànic Andrew Shore i la contralt polonesa Ewa Podles.

L'or del Rin de Carsen es presenta ara en una versió lleugerament modificada. "Abans em centrava més en aspectes més irònics, i ara poso més èmfasi a explicar la importància tràgica de Wotan, un personatge que, com el Ricard III de Shakespeare, podia ser un gran líder però s'acaba perdent", diu Carsen, que compara el comportament de Wotan amb el dels líders polítics que després de guanyar unes eleccions "obliden totes les promeses electorals". Les modificacions introduïdes per Carsen no afecten ni el vestuari ni l'escenografia, que reprodueix una mena d'abocador ple de runa i escombraries.

Una lectura ecologista

Carsen i l'escenògraf Patrick Kinmonth van coincidir a l'hora d'advertir que profètic que havia sigut Wagner sobre la capacitat destructora de l'home quan va escriure el llibret de L'or del Rin el 1869. "Wagner va copsar la incapacitat de l'home per entendre el seu lloc en el món. A l'alba de la Revolució Industrial, va saber veure el perill de la destrucció de la humanitat. No destruirem el planeta, que seguirà aquí, sinó la humanitat", diu Carsen, que fa una lectura ecologista de l'obra del compositor alemany.

Wagner va escriure L'or del Rin perquè funcionés com a pròleg del cicle de l'anell. Hi explica el fracàs de Wotan, un déu metafòric que no fa cas a la maledicció d'Alberich, el nibelung que ha renunciat a l'amor per endur-se l'or del Rin amb el qual forja un anell que atorga un gran poder a qui el posseeixi, però que alhora desferma la cobdícia que du a la destrucció. És a dir, un argument amb arrels mitològiques que posteriorment s'ha escampat pel paradigma pop, d' El senyor del anells de Tolkien als còmics de superherois.

El tarannà narratiu d'aquest pròleg fa que sigui la part de la tetralogia "amb més acció". "Les altres tres són més filosòfiques, més metafísiques i misterioses", recorda Carsen. Cantar Wagner, no cridar Wagner

La direcció musical de Josep Pons incideix en l'aspecte teatral de Wagner. "És teatre musical, i així intento acostar-m'hi jo", diu Pons, que considera que "l'orquestra ha de deixar espai a les veus". El baix-baríton Albert Dohmen, que interpreta Wotan, agraeix el punt de vista del director musical del Liceu. "Treballar amb ell és un plaer. Té una sensibilitat molt especial amb la veu i estic molt content de poder cantar Wagner en comptes de cridar Wagner", diu Dohmen.