On són les Roges del Molinar?

Quan encara falten per tancar les feines arqueològiques, tot apunta que les cinc Roges del Molinar no són a les fosses del cementeri de Porreres. Els arqueòlegs, per ara, ho han descartat: tots els cossos de represaliats del franquisme que hi han trobat són d'homes. Tot i que s'esperava trobar-hi les restes d'Aurora Picornell, Belarmina González i Catalina Flaquer i les seves filles Antònia Pasqual i Maria Pasqual, conegudes com les Roges del Molinar, la recerca per localitzar-les haurà de continuar. "Hem tocat terra ferma, hem arribat al nivell original. Sembla que no hi ha més fosses ni més cossos, i que la intervenció a Porreres s'està acabant", ha dit l'antropòloga Lourdes Herrasti aquest dilluns a Porreres.

L'equip tècnic d'Arazandi ha descobert que tres de les vuit fosses exhumades durant l'any 2016 al cementeri de Porreres tenien un segon pis (a més profunditat) de cossos. Els arqueòlegs van arribar a Mallorca a principi de febrer per fer feina en la segona fase d'excavació de les osseres i, durant aquestes tasques, van detectar que a les fosses 5 i 11 hi havia un segon nivell de víctimes separades per un munt de terra de 30 centímetres de gruix. Això va fer pensar a l'equip d'Arazandi que valia la pena comprovar si a les àrees excavades el 2016 també hi havia aquest segon nivell de cossos. Les sospites, finalment, s'han confirmat: s'hi han trobat restes de fins a 21 víctimes més. Totes són homes, d'entre 20 i 50 anys, sobretot.

Fonts de la Secretaria Autonòmica de Memòria Històrica expliquen que "sempre s'ha suposat que les Roges del Molinar foren afusellades a Porreres, però no se'n té cap prova". "I si no hi van arribar?", es demanen des de Memòria Històrica. L'equip d'Arazandi prefereix no especular sobre el tema, i es limita a repetir que, de moment, només s'han trobat homes.

Les restes d'aquests 21 represaliats se sumen als 93 que ja s'havien exhumat (49 l'any 2016 i 44 aquest febrer). Així, la xifra ja és de 114 individus, i s'acosta molt a la de 120. "Hem treballat sobre la xifra documentada històricament que marca que al cementeri de Porreres hi ha entre 115 i 120 víctimes de la repressió franquista", ha explicat avui l'antropòloga Lourdes Herrasti. A més, ha comentat que han comprovat que no hi hagués un altre nivell de fosses més profund amb més restes. Herrasti ha recordat que de les fosses 10 i 13 només se n'han recuperat restes parcials, ja que damunt les fosses hi havia una placa de formigó armat que ha afectat bastant les osseres. Podria ser que hi hagués víctimes de les quals no s'ha trobat cap resta. A més, des de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica expliquen que la xifra de 114 represaliats podria variar a mesura que s'analitzi i documenti cada una de les restes.

La majoria de víctimes provenen de tretes de les presons de Can Mir i Bellver, fetes entre els mesos de gener i març del 1937, tot i que no es descarta que entre aquests represaliats n'hi hagi que fossin conduïts al municipi directament des dels seus pobles d'origen. Les tretes de les presons estan registrades, i això facilitarà la identificació de les víctimes. "Si identificam una persona, podrem intuir qui són la resta perquè està escrit", ha comentat l'antropòloga d'Arazandi. Igualment, el procés d'identificació de les víctimes durarà devers un any.

Per identificar les víctimes primer es treuen les restes, es fan netes i es documenten; se'n fa l'anàlisi antropològica (si la víctima tenia operacions, era coixa, tenia dents d'or....) per tal d'acumular pistes sobre cada represaliat. Després d'aquesta primera part es fa l'anàlisi d'ADN, que es compara amb les mostres que té l'equip d'Arazandi al seu banc de dades del País Basc. L'any 2016 es va fer una crida a totes les persones que podrien tenir un familiar a una de les fosses de Porreres. De fet, si algú pensa que hi pot tenir algun familiar, encara pot donar les seves dades a Arazandi per tal de fer-ne la identificació. El 2016, de les 49 víctimes se'n van identificar 14; i les restes van ser entregades als seus familiars.

Els elements que s'han trobat, aquests darrers dies, al costat d'aquestes noves restes no varien gaire dels anteriors: coincideixen la indumentària, objectes relacionats amb el tabac i caramels per a la gola. Aquest pic també s'han trobat unes ulleres, un medalló que tenia inscrit la paraula 'Mallorca' i la mina d'un llapis.

La nit de Reis de 1937 foren assassinades Aurora Picornell, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia Pascual Flaquer i Maria Pascual Flaquer, i Belarmina González Rodríguez. Picornell, Flaquer i González estaven tancades a la presó de Can Sales, que era de dones. El 5 de gener de 1937 les filles de Catalina Flaquer van arribar a la presó per passar tot el dia amb la seva mare. A la nit, les cridaren a les quatre, i també una quarta jove, Belarmina González Rodríguez, natural de Palència. Els digueren que les posaven en llibertat: així s'anunciaven sempre les tretes. Se sap que les conduïen cap a Porreres, però sembla que al cementeri, juntament amb la resta de represaliats, no hi són. I si no hi van arribar mai?