Art
Cultura 12/09/2021

La Ricarda: la història d’amor de dos artistes amb una icona de l'arquitectura mediterrània

Bea Sarrias i Morrosko Vila-San-Juan homenatgen l'amenaçada Casa Gomis del Prat de Llobregat

3 min
Morrosko Vila-San-Juan i Bea Sarrias al LAB36 de la galeria Senda

BarcelonaLa pintora Bea Sarrias va descobrir la Casa Gomis, coneguda popularment com la Ricarda, fa uns quinze anys i se’n va “enamorar”, com diu ella mateixa amb motiu de l’exposició que ella i el cineasta Morrosko Vila-San-Juan li dediquen al LAB36 de la galeria Senda de Barcelona. La mostra es titula Benvinguts a La Ricarda i l'origen és anterior al polèmic projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat que feia perillar seriosament la supervivència d'aquesta icona del racionalisme, una casa d'estiueig dissenyada per l’arquitecte Antoni Bonet Castellana per al matrimoni format per l’enginyer i empresari Ricardo Gomis i Inés Bertrand. “Vam començar a treballar en l'exposició una mica abans que s’anunciés l’acord per a l’ampliació de l’aeroport a l'agost –recorda Vila-San Juan–. Aleshores el projecte encara va prendre més sentit. Com és natural, s’ha reivindicat sobretot la conservació de l’estany de la Ricarda, però pràcticament no han sortit veus reivindicant el patrimoni arquitectònic i cultural de la Casa Gomis”.

Per als dos artistes, la casa, que va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional al març, té un alt valor sentimental. “Sempre dic que tenim aquesta història com d’amor amb la Ricarda i que algun dia acabaré de pintar-la, però mai l’acabem –diu Sarrias–. No és només la casa en si, sinó tota la història i el paisatge que l’envolta”. La mostra inclou una quinzena de pintures i mitja dotzena d’esbossos, tots els realitzats enguany, i un vídeo de Vila-San-Juan que és una nova aproximació cinematogràfica a la casa després del curt amb tints de ficció que va fer el 2017, titulat Un día en La Ricarda.

La Ricarda ha sigut una companya de viatge de llarg recorregut de Bea Sarrias. “En la meva obra hi ha com un joc –explica–. La primera vegada que vaig conèixer la Ricarda era una pintora novella, i ara tinc una relació més profunda amb ella i he volgut donar aquesta altra visió, ja és més meva. El que he intentat amb aquests quadres és sobretot portar la Ricarda a la galeria, i que el visitant senti el que nosaltres sentim quan arribem allà, tota aquesta mena de màgia que envolta tota aquesta bellesa arquitectònica”. 

'Entrada en blau cobalt', de Bea Sarrias
'La Ricarda reflectida 02', de Bea Sarrias

També és l'edifici que Sarrias ha pintat en més ocasions. El vincle amb la casa és tan intens que assegura que l’ha canviat com a artista, perquè les novetats que recullen els quadres de la mostra, com nous angles i uns colors més intensos, com el blau cobalt, l’òxid i el verd, s’han quedat en els nous en què està immersa. “Sempre dic que la llum és l’element més important quan pinto la meva obra, i la gran diferència d’aquestes obres és que m’he centrat molt en el color. Per trobar aquesta nova la paleta, em vaig fixar molt en els mobles de la casa, com el color de la fusta d’om de les portes i els ocres de la tapisseria”, explica.

És impossible fer vida normal a la Ricarda des de l’ampliació de l’aeroport del 2009 per la proximitat de la tercera pista. Entrar dins la casa és fer un viatge en el temps perquè està tot intacte i les germanes Gomis en tenen molta cura i s’esforcen per mostrar-la a tothom. L'exposició s'inaugura dimecres i després del LAB36, les pintures i el vídeo es podran veure a la Ricarda entre el 13 i el 19 d’octubre.

Un mur de la Ricarda al curtmetratge de Morrosko Vila-San-Juan 'Òxid i verd'

El curtmetratge de Morrosko Vila-San-Juan comparteix amb les pintures una mirada pròxima i minuciosa de la casa. Porta per títol Òxid i verd, i ha aconseguit donar una vida insòlita a un reguitzell de detalls de la casa i del paisatge que l'envolta, com si la Ricarda no hagués quedat forçosament buida sinó que hi visquessin uns personatges misteriosos. “Quan vaig veure els colors que feia servir la Bea per a aquesta exposició, que són vius, gairebé pop, em vaig plantejar fer una relectura de la Ricarda a partir de la seva paleta –diu Vila-San Juan–. He intentat explicar la pell de la Ricarda, tots els seus materials constructius, el vidre, la ceràmica i el metall, d’una manera molt sensorial, perquè la visita a l’habitatge és molt sensorial”. Òxid i verd no serà l’última pel·lícula de Vila-San-Juan sobre la Ricarda, perquè ja està treballant en un documental.

stats