La reobertura dels cinemes Lauren Sant Andreu, encallada

BarcelonaFa mesos que circulen pel barri de Sant Andreu rumors sobre la pròxima reobertura dels Lauren Sant Andreu del carrer Fabra i Puig, tancats des del 2011. Al darrere hi ha un projecte real liderat pel productor i exhibidor Antoni Badimon, que des del 2013 gestiona els cinemes Rambla de l’Art de Cambrils. La proposta planteja un model “creatiu” de programació que combini cinema d’autor i comercial, doblat i subtitulat, i, pel que fa a la llengua dels subtítols, que alterni català i castellà en funció de les sessions. “Es tracta d’aprofitar les possibilitats que ofereix la projecció digital”, afirma Badimon, per a qui la idea d’un cinema especialitzat en versió original o doblada ja no té sentit. “Un cinema amb nou pantalles podria oferir gairebé tot el cinema que s’estrena avui dia, des dels documentals fins a la majoria de les pel·lícules comercials”.

Badimon ja ha arribat a una entesa amb l’Ajuntament, propietari del solar. Des del districte de Sant Andreu fins i tot s’apunta la reobertura dels cinemes “aviat” i es dóna per fet l’acord amb les parts “públiques i privades” per donar resposta a “la demanda dels veïns i els comerciants” del barri. El projecte inclouria la cessió d’una de les deu sales dels cinemes al Sant Andreu Teatre (SAT), que la podria fer servir com a segona sala o sala d’assaigs.

Però tot i la sintonia entre Badimon i el consistori, els mesos van passant i la persiana dels cinemes continua abaixada. La pilota és des de fa temps a la teulada de l’Institut Català de Finances (ICF), que juntament amb un grup de bancs és un dels creditors del negoci anterior i que, per tant, ha d’acceptar la proposta econòmica i donar el vistiplau al pla de negoci de Badimon. El productor afirma que els bancs estan d’acord i creu que si el projecte encara no té llum verda és pel bloqueig de l’ICF, que, acusa Badimon, vol prioritzar una oferta econòmicament superior d’una cadena de supermercats.

L’ICF estudia la proposta

Des de l’ICF no es vol confirmar ni desmentir l’acusació de Badimon mentre l’operació sigui sobre la taula. En coordinació amb la resta de bancs, afirmen, estan estudiant la proposta de Badimon i la seva viabilitat. La reobertura dels Lauren Sant Andreu no seria barata, per cert. Caldria digitalitzar les nou sales que entrarien en funcionament, una inversió molt important que Badimon assegura que té coberta gràcies a un grup d’inversors del sector cinematogràfic i d’altres àmbits. El productor situa la partida de la digitalització en un 70% de la inversió total; també planteja la reforma del vestíbul del cinema perquè inclogui una botiga de DVD i un espai de restauració que hauria de gestionar una altra empresa.

El districte celebra que “una iniciativa empresarial vulgui tirar endavant un projecte cinematogràfic en un moment de crisi del sector”. Ara mateix, a Sant Andreu no hi ha cap cinema que no estigui ubicat en un centre comercial. El tram del passeig de Fabra i Puig que va des del carrer Gran de Sant Andreu fins a la Meridiana ja ha vist el tancament de tres sales en les últimes dècades. A principis dels 80 l’Odeón es va transformar en un mercat municipal; el Victoria (l’única sala d’estrena de l’època) va ser enderrocat per construir-hi habitatges a mitjans dels 90; el Lauren Sant Andreu va ser l’últim a tancar, víctima de la crisi i de la competència dels multisales dels centres comercials La Maquinista i Heron City.

Sales fantasma

Durant els últims anys Barcelona s’ha convertit en una ciutat plena de cinemes fantasma, tancats i sense ús. La majoria esperen una futura reconversió en espais comercials. És el cas del Casablanca del passeig de Gràcia o dels Alexandra i el Club Coliseum de la rambla de Catalunya. Als solars dels cinemes Niza i Urgell hi obriran aviat supermercats. Però el destí del Palacio del Cinema de Via Laietana encara s’ha de decidir. L’últim ús que se li va donar va ser el 2013 per realitzar un homenatge efímer a Patricia Heras, víctima del cas 4-F.