Cultura 02/06/2021

Regina José Galindo: “Les dones som aquí no per resistir les envestides del masclisme, sinó per viure i amb alegria. La vida ens pertany”

L'artista guatemalenca és l'autora de la performance 'La nostra venjança més gran és estar vives', que es realitza aquest dijous a Artà, en el festival Cool Days

3 min
Regina José Galindo.

Palma"Som guatemalenca, nascuda el 1974, en els pitjors anys de la guerra. Vaig créixer en els anys terrorífics del genocida Ríos Montt. Com voleu que no tingui un compromís polític, com voleu que la meva obra no el reflecteixi si he conegut tot això?". Així s'expressa Regina José Galindo, l'artista visual i poeta que el 2005 ja va rebre el Lleó d'Or a la Millor Artista Jove a la 51 Biennal de Venècia o, entre molts altres, l'any passat va ser reconeguda amb el Premi Robert Rauschemberg.

Així s'expressa, no només sobre la història recent i l'actualitat del seu país, sinó també i especialment sobre la violència contra les dones, que és el tema de la performance que realitzarà aquest dijous (20 h) a la plaça del Conqueridor d'Artà, en el primer dia del festival Cool Days que se celebra a la vila entre el 3 i el 6 de juny. Just arribada a Mallorca, en el primer viatge que fa després de quinze mesos de tancament a Guatemala per la pandèmia, va mantenir una llarga conversa amb l'ARA Balears que es publicarà completa el pròxim dissabte, 5 de juny.

Una performance feta per a Artà

'La nostra venjança més gran és estar vives' és el títol d'una acció concebuda específicament per a Artà. Una performance en la qual participaran 37 dones de les dues colles de ball de bot que hi ha al poble: Esclafits i castanyetes i Artà balla i canta. I són 37 perquè aquest és el nombre de dones assassinades per violència masclista a les Illes Balears des que hi ha estadístiques oficials. Regina José Galindo manifesta que aquest projecte, que havia planificat amb el curador Fernando Gómez de la Cuesta abans de la pandèmia, "és l'expressió no només de la resistència, sinó sobretot de la resiliència de les dones. No només ens resistim com a dones a totes aquestes envestides, onades de violència que ens opaquen, ens silencien, sinó que manifestam la nostra alegria de viure. Potser aquesta actitud és la que menys s'espera de nosaltres. Amb aquesta performance el que volem és recuperar aquesta energia i aquesta força per a la lluita, aquesta força de "som aquí i hi som no per resistir les envestides del masclisme, sinó per viure i amb alegria. La vida ens pertany".

L'artista posa algunes de les dades que no permeten abaixar la guàrdia: "el 98% de feminicidis queden en la impunitat a Guatemala. Abans de la llei de 2008, una de les millors del món, era el 99%. El 1999, per exemple, vaig fer la meva primera performance en la qual em projectava notícies i hi havia un titular que deia "Més de 20 violacions en només dos mesos"; en l'actualitat són de 20 a 22 violacions al dia. Això no vol dir que n'hi hagi més, sinó que hi ha més cultura de la denúncia. I jo, com voleu que no ho denunciï?".

Regina José Galindo treballa arreu del món el problema de la violència masclista. Confessa que dades com les d'Alemanya, on cada tres dies una dona va ser assassinada per la seva parella o exparella durant els primers temps de la pandèmia, demostren que "el patriarcat és un sistema econòmic que permea les societats senceres des del primer món fins al tercer món. I afecta més als vostres països perquè és un sistema econòmic d'opressió que no als nostres on els sistemes econòmics no funcionen. Enfocar aquest problema en el tercer món ha estat un error garrafal, encara que la tragèdia hi sigui més evident i sagnant". Per a l'artista guatemalenca, "el patriarcat té unes arrels tan profundes que esdevé un problema econòmic. El guany dels drets de les dones és la pèrdua del privilegi de la societat que ostenta el poder. No només costa que ens reconeguin el problema, sinó que allò que definitivament costarà és que l'home renunciï als seus privilegis. I en el vostre costat del món el problema és molt més ampli perquè els privilegis que es tenen són majors. A major privilegi, major dificultat de renunciar-hi".

A l'entrevista que es publicarà dissabte, Regina José Galindo es defineix clarament com a artista. Com a artista té obres al MoMA i al Guggenheim, al Pompidou i a la Tate Modern, entre nombrosos museus de diversos continents. Així i tot, sovint se li posen altres etiquetes: artista activista, artista feminista o artista política són les més freqüents. "Les etiquetes se li han de posar a la dona, a la persona. És com a dona, com a persona que tinc interessos polítics. I si els tens, es veurà reflectit en la teva feina. No consider que l'art sigui polític. Des del meu punt de vista, l'art és art".

stats