Un recorregut entre la denúncia i la bellesa

La Nit de l’Art obre una vintena d’exposicions que es poden visitar a les galeries i centres d’art de Palma durant la tardor

La Nit de l’Art té continuïtat. Quan els llums s’apaguin després de la festa d’aquest dissabte, s’hauran inaugurat una vintena d’exposicions que quedaran a Palma els propers mesos, per a una contemplació més assossegada de les obres que s’hi exhibeixen. En una selecció de les noves propostes expositives que es poden veure durant l’esdeveniment nocturn, però també al llarg de la tardor, hi trobam dos corrents artístics que van de l’art que denuncia fets polítics, socials i també artístics a obres que ens posen la bellesa davant els ulls. No són excloents i, tanmateix, ambdós camins poden ser igualment revolucionaris.

Ângela Ferreira i el compromís Homenatge al periodisme que denuncia el poder corrupte. Galeria Pelaires

L’assassinat, l’any 2000, al centre de la ciutat de Maputo, del periodista Carlos Cardoso, quan investigava un frau per corrupció de 14 milions de dòlars en la privatització del banc més gran de Moçambic, és el detonant del projecte Carlos Cardoso - Directo ao assunto que l’artista portuguesa Ângela Ferreira treballa des del 2011. L’exposició, comissariada per João Mourão i Luis Silva, mostra a la galeria Pelaires diverses escultures que volen evocar el procés d’elaboració i publicació d’una notícia que va acabar amb la imputació del fill del president del país, com la persona que va sufragar l’assassinat del periodista.

Amb la seva obra, Ferreira continua amb la denúncia dels fets, però sobretot fa un homenatge a Cardoso i al seu compromís amb la informació que no se sotmet al poder.

A la planta alta de Pelaires, l’artista brasiler Lucas Simões cerca els límits, però també obre espais, en interrogar-se com s’habita a una illa, potser entenent per illa tot espai delimitat tant per l’àmbit físic com per les convencions.

Veru Iché: públic, poder i artista L’artista ens convida, de vuit en vuit, a assistir al velatori de l’art. Casal Solleric

Veru Iché posa límits a la riuada de gent que és la Nit de l’Art. Enfleurage, el projecte que l’artista argentina instal·lada a Palma ha fet per al Solleric, amb la col·laboració de Jordi Martínez, Asier Oyarzábal, Andrea Jarales, Rafa Cor Romput i Enrique Barrenengoa, ens convida a entrar, de vuit en vuit, a l’espai negre de l’exhibició de l’art. Olors, paraules, performances, vídeos, fotografies i aplaudiments configuren una mena de velatori de l’art, com la mateixa Veru Iché ho defineix. No hi ha espai per a la complaença, però sí per a la reflexió que promou la crítica.

Fernando Megías, ‘De cabeza’ Retrats, llibres i un vídeo qüestionen el sentit de la Nit de l’Art. Gal. Xavier Fiol

Per a la Nit de l’Art, Fernando Megías organitza una particular trobada entre diversos personatges del sector i el públic per demanar-se el significat d’aquest esdeveniment avui. El proper 26 de setembre, tan bon punt la Nit hagi quedat enrere, restaran a la galeria Xavier Fiol els retrats dels personatges dibuixats a llapis per Megías, els seus pensaments sobre l’art i la vida, els darrers llibres que ha publicat amb Encontrados i, també en duet amb Josep Feliu, un vídeo que, com tota l’obra de l’artista, a través de l’humor i de l’absurd, amb una mirada tan crítica com divertida, ens confronta amb la realitat.

Lawrence Weiner, en pocs mots Escultor amb paraules, deixa missatges per a la interpretació. Horrach Moyà

Escriu en majúscules, amb poques paraules, amb missatges sempre breus, i llança consignes que l’espectador desxifrarà a la seva manera, segons el context particular de cadascú. Lawrence Weiner (Nova York, 1942), un dels artistes nord-americans més influents del darrer mig segle, arriba a la galeria Horrach Moyà de la plaça de la Drassana amb l’exposició Swept across, comissariada per Helena Juncosa. Qui es considera escultor amb paraules deixa sobre les parets frases que, no per simples, deixen de ser enigmàtiques, traslladant una percepció concreta i singular a la interpretació de qualsevol.

Claudio Correa, memòria xilena Els signes de la dictadura recorden les seves víctimes. Addaya

A les escoles del seu país, han eliminat l’assignatura Història de Xile per no haver de parlar dels estralls de la dictadura. Ho comenta Claudio Correa, artista xilè amb una beca de residència a la Fabra i Coats de Barcelona, qui exhibeix el seu darrer treball a la galeria Addaya de Palma. La medallística com a símbol de tot sistema dictatorial ocupa les parets que donen entrada a la galeria. Signes del poder que de la mà de l’artista es converteixen en memòria dels assassinats i represaliats a través d’elements d’identificació personals. La denúncia apareix també en les obres que fan servir paper moneda, d’aquests bitllets que es compten amb molts de zeros però que no valen res, transformats ara en una mena de mapa de l’era de Pinochet i altres dictadures contemporànies a l’Amèrica Llatina.

Tamina Amadyar, color i forma Pura pintura, de la mà de la jove artista afganesa. Galeria Kewenig

El color i la forma, pura pintura, són els elements que fa servir la jove artista afganesa Tamina Amadyar per a una obra que tradueix en formes abstractes, orgàniques, les impressions de la seva infantesa a l’Afganistan. Sobre paper o sobre tela, amb només dos colors per obra -diu que no en fan falta més-, demostra i transmet la vivesa dels records. En eliminar qualsevol referència figurativa, deixa espai també per a l’evocació de l’espectador.La de la galeria Kewenig, a l’Oratori de Sant Feliu, és la seva primera exposició a Espanya.

Bàrbara Juan, en ceràmica ‘Un dia qualsevol’, l’obra delicada de l’artista mallorquina. Aba Art Lab

Delicada i dotada d’una singular sensibilitat per extreure del fang unes formes de gran naturalitat, l’artista de la ceràmica Bàrbara Juan presenta Un dia qualsevol a l’espai d’Aba Art Lab. Petites flors que deixen veure l’empremta dels dits de la ceramista, escrits que són pensaments quotidians sorgits del contacte amb la matèria i amb la vida, peces que reconstrueixen un rostre que ha patit una trencadissa, modelen unes obres que, des de la seva senzillesa, semblen modelar el món més íntim de l’artista.

Robert Ferrer, geometria en 3D Línies i ombres donen volum a les obres de ‘L’interior de la forma’. Pep Llabrés

En les pintures de Robert Ferrer i Martorell, les ombres són reals, també les vibracions, i fins i tot les profunditats. El pintor valencià resident a Palma de fa més d’una dècada treballa el volum des de la superposició de línies. Així, les seves geometries guanyen una tercera dimensió, permeten penetrar-hi i fins i tot afavoreixen que, quan treballa la monocromia, com fa sovint, apareixin infinites tonalitats. Així es construeixen i així es fan observar les peces, pintures amb ressons escultòrics que s’exhibeixen a la galeria Pep Llabrés, a L’interior de la forma.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF