Poesia
Cultura13/07/2022

Pere Arquillué: "Abans recitava amb molta energia, amb els anys he vist que només cal ser franc"

Actor

PALMA25 anys després, Pere Arquillué torna a posar-se a la boca els versos de Gabriel Ferrater. Enguany ho fa en el marc dels 50 anys de la mort del poeta, i la primera vegada amb motiu dels primers 25 sense ell. El recital, que té acompanyament musical a càrrec de Toni Ubach (música, escenografia i disseny de llums), es titula Fil de memòria, i està format per un seguit d'obres que va triar Dolors Oller l'any 1997. Aquesta trobada poètica, emmarcada en el festival La Lluna en Vers, serà a Binissalem, al jardí de la Casa Llorenç Villalonga, aquest dissabte, dia 16 de juliol, a les 21.30 hores.

Després de tants anys, què ha canviat de Fil de memòria?

— El format és el que ha canviat, perquè els poemes són els mateixos i Ferrater continua dient-te el mateix. És cert que, d'alguna manera, hem crescut junts. Hi llegeixo més coses, la meva mirada sobre els poemes de Ferrater és més ampla. I una cosa curiosa és que abans recitava amb molta energia, amb els anys he vist que només cal ser franc. Amb això i més calma n'hi ha prou.  

Cargando
No hay anuncios

Veniu de fer l'alabat monòleg El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc. Parlant d'energia, sembla que aquestes dues propostes demanen que els ofereixis coses diferents.

— Una de les coses més interessants de la meva feina és anar variant de codis i assumir encàrrecs que et demanin ser-hi des de diferents llocs. El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc és una peça tremendament terrorifica, poètica però terrorífica. És clar que dir poesies de Ferrater és una altra cosa. Ara també estic treballant en el poema de John Milton Paradise Lost, amb una obra de teatre que s'estrenarà en breu al Grec. Encara que sigui poesia, també demana un altre registre. I tocar tots aquests codis és un fet que t'acompanya sempre.   

Cargando
No hay anuncios

Per què considerau que Fil de memòria és un retrat també personal? Què us va captivar de Ferrater? 

— La primera vegada que vaig fer Fil de memòria era un encàrrec; coneixia Ferrater, però no profundament. Gràcies a la proposta vaig conèixer un poeta extraordinari. I vaig començar a pensar que, a casa nostra, sovint valorem més els de fora que no els d'aquí mateix. Ferrater té una veu personal impressionant, és un dels millors poetes de la segona meitat del segle XX. Durant la primera aproximació jo era jove, però em va impactar i impressionar. Amb el temps he anat veient i percebent diferents capes en la seva poesia. Entre tots li hauríem de donar el lloc que li pertoca al nostre país.

Cargando
No hay anuncios

Llegiu poesia, normalment?

— Ara potser no estic tant al cas, però de jove en vaig llegir molta, sempre he pensat que és important i una part de la meva feina. I penso que ha estat una bona eina en el moment de poder expressar algunes coses.  

Cargando
No hay anuncios

Què aporta, a la poesia, dir-la en veu alta?

— La poesia està escrita per dir-se en veu alta. El llenguatge té un importantíssim poder de seducció i cal utilitzar-lo. A la gent li demano que faci l’esforç de no intentar entendre els poemes, sinó que deixin endur-se per les paraules, els colors, els aromes que van apareixent. En veu alta, captes sentits que llegits no entendràs. A la gent li costa anar a escoltar poesia, però qui ho prova sempre en surt content i s'ho passa molt bé.  

Cargando
No hay anuncios

Dèieu que estrenareu en breu una obra inspirada en el poema Paradise Lost de John Milton. Al setembre sereu al teatre Principal de Palma amb aquesta peça, amb dramatúrgia d'Helena Tornero i direcció d'Andrés Lima. Com serà, aquesta producció?  

— La dramatúrgia de Tornero és gegantina. El poema ja és monumental per si mateix, així que vam haver de triar en quines parts ens centraríem. Tornero ha estat molt concreta, i hem preparat una obra molt visual i musical. Evidentment, la paraula hi té una força important; però és cert que és una proposta molt atmosfèrica, i ens ha fet la música Jaume Manresa.