PalmaJaume Manresa és qui toca les tecles a Antònia Font. El grup, format també per Pau Debon (veu), Joan Miquel Oliver (guitarra), Pere Debon (bateria) i Joan Roca (baix), va anunciar el seu retorn fa dos mesos. El retrobament seria a Barcelona, al Primavera Sound l'estiu de 2022, però més tard també va comunicar la publicació d'un disc i més concerts, un dels quals es farà a Inca. Manresa, en una conversa amb l'ARA Balears, aclareix algunes de les incògnites que envolten la tornada a l'activitat d'un dels grups més importants i amb més projecció que ha donat Mallorca.
Torna Antònia Font. Com estau els integrants del grup: il·lusionats o espantats?
— Il·lusionats, definitivament. Tenim respecte però por, no. No hi havia necessitat de fer-ho. Des del punt de vista artístic estàvem contents de la manera com havia quedat el grup. Està clar que el volum d’Antònia Font és molt alt i sempre sorprèn. Fins i tot ara ens ha sorprès la rebuda que ha tingut la notícia entre la gent, la latència que hi havia. Això crea molt de respecte pel que fa a fer un disc que estigui a l’alçada, sobretot en relació amb el que representa Antònia Font. Fer el que la gent s’espera sempre és més difícil. Un dels motius d'abandonar el grup era la pressió que teníem. Anàvem desbordats. Cadascú començava a tenir altres històries, i vam decidir que el millor era deixar-ho. El que feim ara, per tant, és per gaudir-ho. Cadascú està content amb el que té que ha vingut després. Si no fos així, no hauríem tancat el pacte de fer només un disc i només una dotzena de concerts. Veure com va també és part de la gràcia.
Heu parlat, en les vostres trobades, sobre el que espera la gent?
— No. No ho hem fet mai, tot i que la gent després pot modular el que feim. Quan fèiem la gira de Vostè és aquí, ens havíem plantejat tocar només Vostè és aquí. Ho vèiem claríssim, hi estàvem molt capficats. Pensàvem que oferir un concert d’una hora amb 40 temes nous era, fins i tot, un valor afegit. Llavors no va funcionar, el públic demanava una altra cosa. Ho vam parlar i ho vam respectar. Però, a priori, no hem pensat mai en el que espera la gent. És molt difícil saber-ho. Però la por no entra en el joc; si no, no ho faríem.
Com va sorgir la voluntat de tornar?
— Tampoc no hi ha hagut un motiu gaire concret. El concert per la Llibertat que es va fer al Palma Arena va ser un esdeveniment una mica singular. No vam poder ni assajar ni res; vam decidir el repertori pel grup de WhatsApp. Hi havia un punt de risc, però la veritat és que va anar molt bé. Vam connectar tot d’una. Això va quedar aquí, però, durant un sopar que vam fer tots, en Pau [Debon] va plantejar-nos la possibilitat de fer alguna cosa. És cert que al principi no trobàvem cap fórmula que ens convencés a tots perquè cada un tenia la seva idea al cap. Al final, la fórmula que ens satisfà és fer un disc nou i pocs concerts. No crec que l'any 2022 facem més concerts... En total, hem parlat de fer uns 12 concerts entre el 2022 i el 2023. I, després, la idea és que s'acabi.
Tancar la porta definitivament?
— Això no se sap mai. Però el projecte és aquest: treballar amb el disc nou i uns 10 o 12 concerts en dos anys.
Des que va aturar el disc, com ha canviat l'univers d'Antònia Font?
— L'univers d'Antònia Font va quedar totalment congelat. És cert que el dels membres no. Això pot afectar el grup, però és una cosa molt inconscient. Ara ja feim feina amb el disc nou i veiem coses que ens remeten a l'univers d'Antònia Font de les quals abans no érem tan conscients. Com ara la veu d'en Pau, que col·loca les cançons a un lloc que marca Antònia Font. D'això, al primer disc no n'érem conscients; al segon, potser una mica més. Però, vist amb perspectiva, és una cosa que es veu perfectament. Anar en contra d'aquests elements que modulen el que és Antònia Font no té gaire sentit.
La notícia de la vostra tornada ha emocionat la gent que ja us era fidel quan tocàveu i aquella que, per edat, mai us ha vist en concert. D'alguna manera, Antònia Font s'ha mantingut viu i s'ha convertit en la banda sonora de diverses generacions de gent.
— Això és motivador. El que és nou sempre ens agrada, i és un dels al·licients. Abans teníem la idea d'anar a molts llocs diferents per conquerir públic nou. Ara la situació és diferent, perquè el projecte inclou pocs concerts. De tota manera, fa vuit anys hi havia gent que no havia nascut i que, ara, pot venir a algun dels concerts que farem.
Considerau que sou un dels grans grups vertebradors dels Països Catalans?
— No. Jo ni m'ho plantej, la veritat. Entenc que algú ho pugui dir. Però, des de dins, no m'interessa gaire això. Què importa, si ho som o no? Som conscients que som un grup de referència i estam agraïts de ser-ho. Però el més vertebrador? No ho sé.
El que vau aconseguir és que Catalunya giràs la mirada cap al paisatge musical illenc.
— Això és cert, i crec que és molt interessant. Està bé que es manifesti la perifèria. Antònia Font, d'una manera més implícita o explícita, sempre ha defensat la dignitat de la perifèria.
S'han publicat innumerables articles fent referència al panorama musical de Mallorca després d'Antònia Font, una vegada que el grup es va dissoldre. Creis que això ajuda els grups de l'illa, o bé fa que només es tinguin en compte els que, estèticament o artísticament, siguin més semblants a vosaltres?
— M'agradaria pensar que si hem estat referents en alguna cosa sigui en obrir portes i aconseguir que més músics puguin viure de fer música, i que l'illa no sigui un handicap. Artísticament, crec que tothom fa un poc el que vol, i això és la gràcia. Moltes vegades no estam d'acord en la manera com es diu que alguns grups beuen molt d'Antònia Font. Se'ns ha relacionat molt amb Da Souza. He tingut la sort de treballar un tema amb ells i són un grup que té un món riquíssim i molt particular, no té necessitat de tenir-nos de referents des del punt de vista estilístic i artístic. Professionalment, puc entendre que fóssim un grup que va obrir portes. És normal que els que venien darrere pensassin: si aquests llepats ho estan fent, nosaltres també ho podem fer. Al final tots som un poc el mateix: individus que fan música.
Què cerca Antònia Font?
— Fer cançons bones i que arribin a la gent. La cançó pop sempre ha estat la pedra angular del grup. El que hem fet nosaltres és investigar una mica les fronteres del pop. Aquests tipus de cançons han de ser un univers únic, lletra i cançó. Algú l'ha d'escoltar i no ha de necessitar res més. Això seria l'ideal. En el meu cas, que faig feina amb teatre, la música treballa des d'un altre lloc, interactues amb altres coses. És una música que la gent té molt per mà desprestigiar-la, però jo li tenc molt de respecte. Però Joan Miquel Oliver té cançons pop molt i molt bones. I, llavors, tenim la veu d'en Pau, que transmet d'una manera que arriba molt fàcil a la gent. Podríem dir que això són els trucs del grup.
Ja sabem quantes cançons noves hi haurà al disc?
— Encara no, però jo crec que som a l'equador. Estam fent la maqueta, i puc dir que el tenim més de la meitat fet –en maqueta, eh?–. Nosaltres el que volem és que sigui bo; si no, serà un fracàs. El que està clar és que s'hi reconeixerà Antònia Font.
El fet d'anunciar un retorn a Barcelona en el marc del Primavera Sound, abans que saber que faríeu altres concerts a Mallorca, va generar certa discussió a les xarxes socials.
— És una part de Mallorca que no entenc com a mallorquí. Sincerament, crec que tothom és lliure de fer el que vulgui. I aquesta mena de sentiments, no sé com dir-ho, patriòtics, no els entenc.
