El projecte descartat de Joan Miró a Central Park, al descobert a la Fundació Miró Mallorca

PalmaUna enorme escultura, alhora monumental i destinada al joc dels infants, amb evidents referències als siurells, situat al Central Park, al bell mig de l’epicentre de Nova York. Aquest era el projecte que durant tres anys va desenvolupar Joan Miró i que, per desacords amb els impulsors, finalment va abandonar. Tot el material que se’n va generar –dibuixos, maquetes, correspondències i altres documents de treball– s’exposa ara per primera vegada en un únic lloc: a la mostra Un Miró a Central Park: El somni no realitzat d’una escultura monumental a Nova York, comissariada per Patricia Juncosa, que es pot veure des d’aquest dijous i fins al pròxim 22 de febrer a la biblioteca Pilar Juncosa de la Fundació Miró Mallorca. 

Tot va començar l’any 1972, quan Margit Rowell, conservadora del museu Guggenheim i membre del New York City Cultural Council, va fer l’encàrrec a Joan Miró. La idea era que l’artista creàs una peça que s’havia d’ubicar a un parc infantil situat a una de les voreres del llac de Central Park. “Havia de ser la primera intervenció contemporània que s’hi feia”, exposa Biel Noguera, responsable de l’arxiu i biblioteca Pilar Juncosa, “i els primers esbossos tenien forma de pinça d’estendre, molt similars a una escultura que va arribar a fer uns anys després. 

En aquest cas, però, va canviar d’idea i va decidir recuperar la forma que havia fet servir per a un projecte anterior a Los Angeles, que també havia estat descartat”. Hi va fer feina durant tres anys, i va arribar a dur a terme una maqueta policromada de poc més de mig metre d’alçada que es pot veure també a l’exposició. “Remet als personatges mironians, i en aquest cas també als siurells, pels colors que fa servir [groc, vermell i verd, a més de blanc i negre] i a la maternitat, per la forma i el contingut del ventre”, prossegueix Noguera. 

Tanmateix, les converses entre impulsors i artista no varen arribar a port: un dels inconvenients va ser, justament, la mida de la peça. “Tenim tota una sèrie de fotomuntatges que són molt interessants perquè exemplifiquen per què no es va arribar a fer”, exposa Noguera, “com per exemple un on es veu clarament la mida prevista de l’escultura i el contrast amb la idea de Miró. És una fotografia on apareix un home devora la peça, cosa que ens pot fer pensar en una escultura d’uns tres o quatre metres. A damunt de l’obra, però, hi ha unes anotacions en bolígraf del mateix Miró, entre elles un homenet dibuixat als peus de l’escultura: ell pensava en una obra de 10 o 15 metres”. Aquesta diferència de plantejament, que derivava en un augment del cost, tant de la instal·lació i dels materials com del manteniment, va ser un dels principals motius pels quals el projecte no es va arribar a dur a terme. “No és que decidissin que no el feien, és que simplement el van deixar de banda”, puntualitza Noguera. 

Miró i els Estats Units

“Aquest projecte ens mostra també el Miró que hauria pogut ser i no va ser, perquè d’una banda ens parla d’un Miró que es vol monumentalitzar, amb aquestes grans dimensions i, de l’altra, d’un que vol que els infants hi puguin interactuar. Tenim altres documents on es veu clarament que aquesta era la intenció, generar aquest joc amb els infants i el públic que ho visitàs, i que l’escultura de Miró fos una part més del parc infantil de Central Park”, conclou el responsable de l’arxiu Pilar Juncosa. Aquesta mostra de la Fundació Miró Mallorca, a més, complementa la programació de Miró i els Estats Units, exposició que s’inaugura aquest divendres a la Fundació Joan Miró de Barcelona i que planteja un recorregut pels nombrosos i profitosos vincles, a més de per la influència, evident i mútua, entre Miró i els artistes nord-americans.