El Big Bang turístic anava a tota marxa als inicis dels anys 70. S’expandia a tota la costa de la badia de Palma, des de Calvià fins a s’Arenal de Llucmajor i a altres llocs de l’Illa. Foment del Turisme seguia la seva frenètica activitat en un seguit de fronts socials i institucionals de tota mena: impulsava les assemblees nacionals del turisme; inaugurava el Palau de la Premsa amb el nom de Miquel dels Sants Oliver; festejava la inauguració de l’Auditòrium amb la participació de Von Karajan; fomentava una plataforma amb el governador per posar en marxa la Universitat de Mallorca; donava suport a l’Escola de Turisme ubicada a l’Estudi General i a la nova Escola de Turisme del Mediterrani dels jesuïtes; demanava a l’Ajuntament que fes Joan Miró fill il·lustre (1969); s’oposava a què Campsa fes un moll a la desembocadura del torrent Gros; impulsava el Parc Nacional marítim-terrestre de l’arxipèlag de Cabrera amb la implicació de Félix Rodríguez de la Fuente i desenvolupava una quantitat enorme d’iniciatives de promoció a través de cartells, documentals, cinema o fires, inclòs amb el suport de Joan Miró.
Durant la darreria dels anys 60 i els primers 70 es comencen a veure els riscos de la indústria turística que tan alegrement s’havia anat creant. El 1973-74, la crisi del petroli, deguda a la guerra del Yom Kippur entre israelites i àrabs, va disparar el preu del combustible, va repercutir a tot el sector del transport i acabà afectant el turisme i a la construcció. La situació de crisi va fer emergir i veure amb nitidesa tres problemes que seran recurrents fins avui: el consum il·limitat per la indústria turística de patrimoni natural i arquitectònic; la ràpida transformació cap a la pèrdua progressiva de la identitat social i lingüística dels mallorquins i les nefastes condicions laborals de la majoria dels treballadors de l’hoteleria, tant si són residents d’aquí com dels que venen de fora.
Aquests i altres fenòmens de crítica al turisme que s’estava consolidant, tenien un reflex i una expansió a través de la literatura que els narradors i escriptors mallorquins publicaven. Llorenç Villalonga a la seva obra Les Fures de 1968 expressa la crisi de la societat agrària amb la fuita del camp mallorquí cap a Palma i la costa, per fer feina en el turisme, i ho posa en boca d’un pagès que accepta la perversió d’un jove del poble que fa de gigoló: “En Joanet, parlant com parla l’anglès i el francès, el col·locaríem a un hotel i guanyaria en quinze dies lo que tu no guanyes en un any”. Més tard, a la seva novel·la de 1974 Andrea Víctrix, Mallorca s’haurà convertit a l‘any 2050 en Turclub, un club turístic en el qual els líders són persones andrògines, la missió dels quals és fer feliços als visitants. Semblant temàtica tracta la novel·la guanyadora del premi Ciutat de Palma de 1968, Els Carnissers de Guillem Frontera, de gran popularitat en el seu temps. Frontera exposa a través de dos dels seus personatges, en Miquel i na Coloma, la transformació tan important que suposa l’èxit en els negocis turístics, permetent que aquest matrimoni compri la possessió on havien fet feina de joves.
En la narració de Cartes a Michael, de Janer Manila, el seu protagonista fa feina de cambrer en un hotel de Cas Català, on coneix un altre món de valors molt diferents dels de la seva família del barri de la Gerreria de Ciutat. Descobreix la seva sexualitat a través d’una relació homosexual amb un turista europeu professor de filosofia, però també té una relació amb una dona turista més gran (a canvi de favors econòmics) que la seva família sí que tolera. Una altra novel·la d’aquest tema, molt popular per la seva càrrega de transgressió de la moral de l’època, va ser Adolescent de Sal, de Biel Mesquida. Per Pilar Arnau, “Mesquida ataca el tradicionalisme, la religiositat conservadora i la hipocresia moral mitjançant la figura de la mare, la sobrevaloració del poder dels diners, l’especulació turística i l’explotació dels treballadors de l’hoteleria a través de la figura paternal”.
Aquestes són algunes mostres de les moltes obres literàries, novel·la o poesia, que es refereixen al trasbals social i cultural que el turisme creava en una societat tradicional, conservadora i encara molt arrelada a la cultura agrària. La majoria d’aquests escriptors eren de la part forana i, per tant, veien un contrast més gran del que podien veure uns altres com Villalonga, encara que aquest era més radical, ja que la seva crítica era a tot el nou món que apareixia.
