Les perles del festival Temporada Alta

Una tria dels imperdibles de la mà del director, Salvador Sunyer

El ritme del festival Temporada Alta és difícil de seguir: ha anunciat 97 espectacles per als pròxims 64 dies, des d’avui i fins el 10 de desembre. Si bé les persones més aficionades al teatre sabran escollir espectacles a partir de noms, títols i referents, aquest any també hi ha l’opció de triar l’aventura en funció del tema. “Volíem que la programació fos el reflex dels grans temes socials, perquè sembla que només hi hagi un conflicte i n’hi ha molts -diu el director, Salvador Sunyer-. Fins i tot vam fer una llista de temes i en surten una vuitantena: llibertat d’expressió, racisme, homofòbia, democràcia, feminisme, feminicidi, liberalisme, lluita obrera...”, detalla. Un altre gruix d’espectacles toca els temes clàssics que afecten la persona: mort, desamor, mentida, suïcidi, etc. “No ens interessen els manifestos artístics, sinó mirades diferents sobre aquests temes”, diu Sunyer. “Quan són espectacles molt bons que no encaixen en cap dels dos blocs tiro pel dret i els programo igualment”, admet. Aquí teniu la seva dolorosa tria dels imprescindibles.

‘La omisión de la familia Coleman’

Redescobrir Claudio Tolcachir amb una companyia catalana

L’obra que va descobrir l’argentí Claudio Tolcachir al món va passar pel Temporada Alta el 2009 amb gran èxit. S’ha fet arreu del món, però ell no l’ha tornat a dirigir mai. Ho farà per primer cop amb un repartiment català (Marc Rodríguez, Bruna Cusí, Roser Batalla, Cesca Piñón) que Sunyer ja ha espiat i que assegura que encara és més rodó que l’original. Després aterrarà al Romea.

‘Moving with Pina’

Una de les ballarines de Pina Bausch en revela els secrets

És un espectacle tan senzill com efectiu. La italiana Cristiana Morganti, ballarina de Pina Bausch, després de refusar durant anys de fer xerrades sobre la mestra, presenta una mena de conferència ballada “que sembla que dirigeixi la mateixa Pina Bausch”, diu Sunyer.

‘Macho man’

Àlex Rigola munta una instal·lació sobre feminicidis

Es faran un centenar de funcions d’aquest muntatge. En grups de sis, el públic farà un circuit per observar imatges, temes, moments i testimonis vinculats a la violència masclista. “És molt dur”, avança el director del festival. No hi ha actors. Això és teatre? “Tot és teatre. Avui això no és gens fàcil de dir. Si és o no és teatre, no és la qüestió”, afirma.

‘Requiem pour L.’

Alain Platel porta la mort segons Mozart a l’Àfrica

L’artista Alain Platel convida músics subsaharians a acabar el Rèquiem de Mozart. L’obra conjuga “la mirada de la mort clàssica i europea, la dels rituals africans, que és molt diferent, i al fons hi ha filmada en directe una mort real”, diu Sunyer. Músics i cantants trenquen la formalitat de l’òpera clàssica, una mirada molt pròpia de Peter Brook i el teatre Bouffes du Nord de París, que serà al festival amb la Traviata de Benjamin Lazar.

‘El bramido de Düsseldorf’

Sergio Blanco per terra, mar i aire a Catalunya

El Teatre Nacional li dedica tres espectacles i el Temporada Alta, que és qui primer el va descobrir, porta el nou espectacle d’autoficció del francouruguaià Sergio Blanco, el seu gènere habitual. Ara parteix de la mort del pare per a fabular (o no). També s’hi podrà veure la preestrena del monòleg Kassandra que dirigirà Sergi Belbel per al TNC.

‘Uncanny valley’

Stefan Kaegi i Rimini Protokoll posen un robot a l’escenari

Un monòleg d’un robot. Amb pèls i pell i expressió i parla. Stefan Kaegi, “el millor en un teatre que investiga la realitat”, diu Sunyer, analitza la relació pertorbadora que s’estableix entre l’home i la màquina quan la màquina és igual que l’home. El rebuig és la vall inquietant del títol.

‘La neta del senyor Linh’

Guy Cassiers aborda l’exili amb Lluís Homar com a actor

Una mostra de les connexions internacionals del Temporada Alta: grans creadors que treballen amb talent català. El flamenc Guy Cassiers aborda el conflicte del migrant a partir d’un text de Philippe Claudel (sobre un vietnamita que va de la colònia francesa a la metropoli) i ho farà en quatre produccions amb diferents actors i llengües: francès, anglès, flamenc i català i castellà (les dues últimes a càrrec de Lluís Homar). El 2020 es veuran juntes a París. “És la demostració que pot existir una Europa cultural i que les llengües petites serveixen igual que les grans”, diu Sunyer.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF