Periodistes de ficció: un tast de la vocació divulgadora en el món de la literatura

PalmaDes de la ironia de la ploma d’Oscar Wilde, que escriví que la diferència entre literatura i periodisme és que aquest és il·legible i la literatura no es llegeix, fins a la no sempre fiable honestedat de Ryszard Kapuscinski, que qualificava el periodisme de meravellosa escola de vida, passant pel punt de vista del poeta Roger Wolfe, qui, al·ludint a la professió, aconsella: “Llança la merda i renta’t les mans”: són nombrosos els autors que s’han pronunciat sobre la professió, i no pocs els caràcters ficcionals que l’han exercida. Res més lluny de la comesa d’aquest article que establir un cànon inamovible de reporters creats mitjançant la paraula escrita. La intenció s’aproxima més a oferir un tast de periodistes imaginaris per perfilar les maneres amb les quals la literatura s’ha acostat a la vocació. Com a fidel reflex de la realitat, n’hi ha d’ètics i de corruptes i viciosos. No hi són tots, però sí una bona representació

Henrietta Stackpole

Henrietta Stackpole és la millor amiga d’Isabel Archer, la protagonista de la novel·la Retrat d’una dama de Henry James. Es tracta d’una periodista espavilada, ambiciosa i independent que somia a convertir-se en la reina del periodisme nord-americà. Igualment s’ha de tenir en compte una altra novel·la de l’escriptor novaiorquès, Els periòdics, en la qual es narren les vivències d’una parella de joves periodistes enamorats que cobreixen les notícies de la capital anglesa a principis del segle XX. A Els periòdics, els esdeveniments es converteixen en notícia i les notícies, en esdeveniments.

Tintín

La creació -que començà a publicar-se el 1928- que ha convertit l’historietista Hergé en immortal es compon de 24 àlbums de còmic protagonitzats pel jove reporter belga Tintín, una mica racista, tot s’ha de dir, la defensa de causes del qual el du a ficar-se amb freqüència en problemes. Gairebé sempre es mostra en ple procés d’investigació i mai, amb excepció d’una escena de Tintín en el País dels Soviets, redactant un reportatge.

George Duroy

El periodista francès George Duroy, protagonista de Bel Ami de Guy de Maupassant, és allò que avui dia es denominaria un ‘trepa’. Aspira a ascendir professionalment sense importar-li qui o què deixa pel camí, és a dir, sense escrúpols ni ètica. Però com que l’alta literatura és reflex de la realitat i aquesta no està composta per blancs i negres incorruptes, sinó d’escales de grisos, en Duroy conviuen la simpatia i el frau. Bel Ami mostra, a través del prisma de la mirada del personatge, la societat del París noucentista.

Lois Lane

L’atractiva periodista Lois Lane aparegué per primer pic el 1938 per obra i gràcia de l’escriptor Jerry Siegel i el dibuixant Joe Shuster. Resolutiva i voluntariosa, a la redacció del Daily Planet se situa molt pròxima al seu col·lega Clark Kent, reporter rere el qual s’amaga el superheroi Superman, posició que li permet establir una relació que alterna competitivitat i desconfiança en relació amb la seva vertadera identitat.

Lord Copper

La trama de la novel·la Notícia bomba!, una de les obres més celebrades de l’escriptor britànic Evelyn Waugh, aborda amb ironia no exempta de crítica l’assumpte periodístic. La narració se centra en una terrible confusió: envien la persona equivocada a cobrir la guerra d’Ismailia; en lloc d’un famós novel·lista, la comesa li és encarregada a un col·laborador especialista en temes de natura. A partir d’aquí, la diversió està assegurada. L’obra es basa en l’experiència laboral de l’autor, concretament en la feina que va fer per cobrir la invasió d’Abissínia per part de Mussolini.

Spider Jerusalem

Aquest incomplet catàleg no pot oblidar Spider Jerusalem, reporter protagonista de Transmetropolitan, còmic postcyberpunk creat per l’escriptor Warren Ellis. Molt probablement, el lector del còmic es trobi davant una de les crítiques més ferotges que ha fet el gènere de la política dels Estats Units. Drogoaddicte, àcid, brillant i problemàtic, el personatge està clarament inspirat en Hunter S. Thompson, creador del periodisme gonzo.

Mikael Blomkvist

Mikael Blomkvist és el protagonista de la reeixida trilogia Millennium d’Stieg Larsson, formada per les novel·les Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d’aire. Virtuós i incorruptible periodista, comparteix protagonisme amb la políticament incorrecta Lisbeth Salander. Redactor i copropietari de la revista que dona nom a la saga, posseeix una sòlida conducta ètica que el du a treballar de part de la llei sueca destapant assumptes foscos. Com en el cas de Waugh amb Notícia bomba!, Larsson es va inspirar en la seva dilatada experiència com a periodista per crear Mikael Blomkvist.

Billy Batson

Billy Batson, periodista que es transforma en Captain Marvel en pronunciar la paraula màgica “Shazam”, fou creat el 1939 pel guionista Bill Parker i el dibuixant Clarence Charles Beck. Delinqüent reformat, Batson treballa com a locutor radiofònic de l’emissora WHIZ.

Rita Skeeter

Elegantment desagradable resulta Rita Skeeter, la bruixa reportera que J.K. Rowling posa a treballar al Daily Prophet a la ja consagrada saga juvenil Harry Potter. La seva famosa ploma enverinada escriu sobre els judicis de diversos mortífags després de la Primera Guerra Màgica, el Torneig dels Tres Mags i altres temes relatius a la saga.

Frank Bascombe

Ningú no pot oblidar la més rellevant creació del millor escriptor nord-americà viu en actiu, segons l’ínclit Raymond Carver, és a dir, Frank Bascombe, personatge principal d’E l periodista esportiu de Richard Ford. Aquesta novel·la, que propulsà l’autor a escala internacional, presenta un individu solipsista, escriptor frustat que, tenint a més un fracàs familiar com a bagatge, ha decidit deixar de banda les qüestions relatives a la transcendència per abraçar la idiosincràsia immediata de la vida, en la qual tot transcorre, finalitza. La seva actitud contamina tant el vessant professional -com a periodista esportiu, se centra en la imminència dels guanys i pèrdues puntuals- com la part personal, íntima. Alter ego del mateix Ford, Bascombe s’erigeix en excel·lent mostra d’exorcisme artístic.

Raoul Duke

Un personatge que participa tant de la ficció com de la realitat és el demencial, extravagant i genial Raoul Duke, transsumpte deformat de Hunter S. Thomson a la seva obra més coneguda, Por i fàstic a Las Vegas. En companyia del Dr. Gonzo, el seu advocat, surt de la ciutat de Los Angeles, travessa el desert de Mojave en un descapotable el maleter del qual és ple de tot tipus de drogues, i es planta a la capital del joc per cobrir una cursa de motocicletes, de la qual, evidentment, no s’assabenta d’absolutament res. La seva percepció desfigurada per les substàncies psicoactives, el subjectivisme i la contínua distracció el converteixen en un periodista ficcional inoblidable, capaç de transmutar el fracàs més estrepitós en rotund èxit.

Lily Wong

Lily Wong protagonitza la tira còmica The world of Lily Wong, creada per Larry Feign el 1986, que es dibuixà i publicà fins al 2001 en diferents diaris i revistes ( The Standard, The Independent i el South China Morning Post, entre d’altres). Wong és una jove xinesa que viu a Hong Kong durant l’època en la qual la regió fou colònia britànica. La seva denúncia de les injustícies comeses per la República Popular Xinesa el dugueren, per una banda, a ser guardonada en dues ocasions amb els premis Feign, atorgats per Amnistia Internacional i, per una altra, a ser rebutjada per diversos mitjans simpatitzants del règim.

Brenda Starr

Brenda Starr és la glamurosa reportera creada per la il·lustradora Dale Messick el 1940, les aventures de la qual es publicaren originalment en format de tira còmica al Chicago Tribune. La caracterització de la periodista es basà en l’actriu Rita Hayworth i agafà el nom d’una debutant dels anys 30. Fou censurada reiteradament per mostrar l’escoti i el melic, i per fumar. Es tracta d’una dona moderna i famosa per la seva rebel·lia i les seves aventures exòtiques. Starr no necessita homes ni superpoders per salvar-se; es pot dir que va ser la primera de les dones independents del món del còmic, és a dir, la primera que no semblava un accessori masculí. La creadora, per part seva, va ser la primera il·lustradora i guionista de còmics dels Estats Units.