El patrimoni del Centre Excursionista de Catalunya, en risc de dispersió

BarcelonaEn el butlletí del mes que ve, el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) es planteja quin ha de ser el destí del seu patrimoni i no descarta desprendre's de tot el que no sigui "significatiu". No és fàcil decidir què pertany a aquesta categoria i què no. Al CEC s'hi acumula un vast llegat: fotogràfic, artístic i documental. És el producte de 136 anys d'història i de generacions d'homes i dones inquiets que, càmera en mà, van recórrer el país i el món. Hi ha més de mig milió de fotografies, però les imatges no són l'únic patrimoni. Artistes i ciutadans van donar al CEC importants obres d'art, com dues marededéus romàniques.

En l'afany de cartografiar el país, el CEC ha arribat a recopilar 7.000 mapes datats des del segle XVII. Els butlletins del CEC s'han editat pràcticament sense interrupció des del 1891. I també a la seva seu hi ha dipositat l'estudi més important que s'ha fet mai de la masia catalana. La llista de documents i obres d'art és interminable: ocupa 250 metres lineals. Recorrent-los es pot conèixer la història del país. ¿Està en perill tot aquest patrimoni? "Els últims cinc anys hem posat ordre al nostre arxiu, que en 135 anys no s'havia catalogat mai ni s'havia ordenat, però ens hem adonat que no tenim prou recursos per gestionar-ho, és molt costós i el CEC no té liquiditat", assegura el seu president, Josep Maria Puente. "Ens estem plantejant un nou pla estratègic", afegeix.

De moment, el CEC ha decidit no acceptar més donacions. N'hi ha tres de pendents. Puente, a més, no descarta vendre algunes obres a col·leccionistes privats o llegar part del patrimoni a altres institucions. "Tenim molts projectes i no tenim diners ni sabem on anar-los a trobar, l'administració no ha complert les seves promeses ni ha pagat quan havia de pagar, i els bancs no concedeixen préstecs", argumenta el president de l'entitat. En aquests moments, el CEC, amb un pressupost d'1,8 milions d'euros l'any, té un dèficit de 60.000 euros per curs: "L'àrea documental s'emporta un 45% del pressupost", assegura. Per mantenir, catalogar i digitalitzar el fons fotogràfic -un procés que va començar el 2006 i que hauria d'acabar el 2016- compten amb una ajuda de CaixaBank de dos milions d'euros. Tot i així, el president del CEC alerta que la digitalització "penja d'un fil".

La junta del CEC té previst convocar reunions al llarg del gener i febrer per informar els socis. Puente es mostra taxatiu en un aspecte: "Les obres fetes per l'entitat o bé les donacions d'artistes en homenatge al CEC no sortiran a la venda".

Un referent científic i catalanista

El matemàtic Manuel Castellet va ser vicepresident del CEC i, fins fa un any, comissionat de Patrimoni. Ell creu que en cap cas s'hauria de disgregar l'arxiu del CEC: "Seria un desastre", afirma. "La riquesa cultural de la institució és impressionant, i no es tracta només de fotografies, mapes i obres d'art, és un referent del catalanisme, que va arribar a tenir una gran influència en el desenvolupament cultural i polític de Catalunya", afegeix Castellet.

El CEC va néixer, segons va sentenciar el seu fundador, Josep Fiter, amb un objectiu: "Investigar tot el que mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra". Els fundadors del CEC volien conèixer el país, però no tancats en una biblioteca, sinó recorrent-lo: "No ho feien des del punt de vista acadèmic, sinó sobre el terreny", defensa Castellet. També van fer una tasca ingent per salva el patrimoni: "Des del CEC, Josep Puig i Cadafalch va salvar l'art romànic dels Pirineus", cita com a exemple Castellet.

Al CEC no li han faltat ofertes. L'Arxiu Nacional de Catalunya es va oferir fa cinc anys per tenir en dipòsit l'arxiu. "No ens van contestar favorablement", diu el seu director, Josep Maria Sans Travé. El del CEC no és un cas únic: "Hi ha moltes entitats que ara amb les retallades no tenen recursos per gestionar el seu patrimoni", afegeix.