BarcelonaA Víctor Partido, cantant i guitarrista del grup barceloní Partido, li agrada pensar que fa discos que “poden perdurar”. Per això desitja que d’aquí deu anys The ruins (Warner, 2014) sigui “un exemple digne” de la feina d’una banda que va començar a escriure un full de ruta propi a Leaving all behind (2012), un disc “molt èpic i melancòlic”.
Partido, que el divendres 19 de setembre actuaran a la sala Music Hall de Barcelona, mantenen un so arrelat en el rock nord-americà dels 70, amb puntuals influències d’aquelles guitarres “tan ràpides” de grups britànics com The Smiths i James, però alhora proposen un canvi. “Sempre hi ha temes que són melancòlics, però el nou disc guanya intensitat. És menys folk per ser més pop”, diu Partido sobre un àlbum que remou material emocional incòmode. “Amb un títol com The ruins... És la reconstrucció a partir de tot allò que has deixat enrere, totes les merdes emocionals, psicològiques, vitals”, explica. Tanmateix, no amaguen el cap sota l’ala, sinó que planten cara amb cançons més expansives que introvertides, tot i que no són partidaris de donar gaires explicacions. “Les nostres lletres estan molt codificades. Hi ha gent a qui li agrada explicar el context líric dels discos, però a mi no m’agrada perquè generalment són coses de les quals no estàs molt orgullós”, diu. Tot i la codificació, títols com There will be blood en donen alguna pista. “Sí, el context de la cançó és molt violent, i la pel·lícula hi està molt present”, reconeix.
