Paradís de festivals i plató de rodatges: el turisme cultural que promocionen les institucions

PalmaSi actualment hi ha un concepte que ocupa les estratègies polítiques relacionades amb el sector de la cultura és el turisme cultural, una espècie de fórmula màgica que hauria de servir per resoldre dos problemes que, a priori, podrien semblar que poc o res tenen a veure. D’una banda, s’espera que contribueixi al canvi de model turístic que fins ara s’ha explotat a la comunitat. De l’altra, s’entén que el turisme cultural també oferiria una major visibilitat i difusió del treball dels creadors illencs, així com del patrimoni –arqueològic, artístic, audiovisual, etc.– ja existent. Però, a la pràctica, la realitat és ben diferent.

Per començar, basta pegar una ullada a la programació de diverses institucions a les principals fires i mercats turístics per comprovar que els grans protagonistes en matèria cultural solen ser els festivals. L’Atlàntida Mallorca Film Fest, l’Evolution International Mallorca Film Festival i el Mallorca Live Festival comparteixen, entre altres coses, que inclouen el nom ‘Mallorca’ a les seves denominacions oficials, amb la finalitat de fer-ne promoció també en l’àmbit turístic. A més, aquests tres festivals s’han presentat en els estands oficials del Govern a diferents esdeveniments de perfil turístic els darrers dos anys.

En el cas de l’Evolution, aquest festival cinematogràfic ha estat present a les dues darreres edicions de l’ITB de Berlín gràcies a diferents institucions. L’any passat, al programa del Consell de Mallorca, mentre que enguany, la presentació de la catorzena edició s’ha inclòs entre els actes organitzats pel Govern, entre els quals també es va programar una altra presentació, la del festival Bellver de l’Orquestra Simfònica. Aquesta darrera presentació va ser a càrrec de la directora general de Cultura de l’Executiu, Ricarda Vicens.

En declaracions a l’ARA Balears, Vicens assenyala que el binomi turisme i cultura pot servir per “esponjar” les visites turístiques, a més de contribuir a la difusió internacional de la producció cultural illenca. La directora general parla de projectes en procés, com la ruta Les Illes Balears, fenicis, púnics i talaiòtics i el congrés internacional sobre Ramon Llull que es durà a terme el novembre com a exemples que es desenvolupen en aquesta línia. Tanmateix, esclareix que la selecció dels projectes culturals que es presenten a les fires turístiques no depèn del departament que ella encapçala, sinó que la tria es fa directament per part dels responsables de Turisme. Sí que s’encarrega de l’organització d’actes en paral·lel a aquests esdeveniments turístics, com la mostra Board Inspiration. We Are Miró, que varen fer estudiants d’ADEMA i de la University of the Arts London, inaugurada poc abans de la darrera World Travel Market.

‘Mediterranean way of life’

El Mallorca Live Festival es va estrenar fa poc més d’un any a l’ITB de Berlín, la major fira turística del món, si bé també ha estat present a l’estand del Govern a les dues darreres edicions de FITUR, fira internacional de turisme que es fa a finals de gener a Madrid. Allà s’han fet diferents presentacions, mentre que a l’edició de 2024 de l’ITB es va organitzar un esdeveniment titulat Celebrating the Mediterranean way of life (Celebrantl’estil de vida mediterrani), títol que sintonitzava amb la més exitosa campanya de màrqueting del principal patrocinador del festival, Estrella Damm, i que va gaudir l’actuació de Maria Hein i de la PD Aina Losange.

Sobre la relació entre festivals i turisme en va parlar Nando Cruz al llibre MacrofestivalesEl agujero negro de la música (Ediciones Península), on deixava clar que aquesta nova forma de turisme vinculat a festivals de música es troba en plena expansió: només entre 2014 i 2018 va augmentar un 50% a l’Estat espanyol. Però els beneficis culturals i econòmics d’aquesta fórmula queden en dubte al llibre de Cruz, qui assenyala que “els festivals de música són l’enèsima estratègia de captació de turistes”. Cal recordar que, poc després de la presentació a Berlín del Mallorca Live, aquest mateix festival va ser un dels assenyalats per part dels músics illencs a l’ARA Balears per mor de les condicions precàries amb què se’ls oferia actuar en un esdeveniment que rep centenars de milers d’euros en subvencions cada any. De fet, certs ajuts públics serveixen també per comprovar quins són els principals eixos estratègics en què coincideixen turisme i cultura en aquests moments.

Segons l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB), els darrers tres anys s’han patrocinat esdeveniments culturals com el Cranc Illa de Menorca i Cranc Illa de Mallorca, l’Atlàntida Film Fest i el mateix Mallorca Live. Per la seva banda, la Fundació Mallorca Turisme impulsa diferents ajuts on encaixen els continguts culturals. A més, l’agost es va anunciar que l’entitat obria una convocatòria de propostes “per a la signatura de contractes privats de patrocini d’esdeveniments de caràcter cultural de gran repercussió”, si bé a hores d’ara encara no s’ha resolt, segons fonts del Consell. Així i tot, aquest organisme té altres vies d’ajuts, com la subvenció per a la promoció turística de Mallorca mitjançant esdeveniments d’interès turístic, que ha rebut també el Mallorca Live, a més del Palma On Season Fest i el Mallorca Dance Festival, entre altres.

Tanmateix, la Fundació Mallorca Turisme ofereix altres ajudes, destinades principalment al sector audiovisual. En aquest sentit, els darrers dos anys s’han concedit diferents subvencions per millorar la sostenibilitat i reduir la petjada ambiental dels rodatges, així com altres destinades a coproduccions per a la promoció turística de Mallorca. En aquest sentit, una de les principals vies en què s’ha treballat la unió de turisme i cultura a les Balears els darrers temps ha estat situar l’Arxipèlag com a escenari de rodatges, com bé demostra la creació d’organismes com Illes Balears Film Comission i la Mallorca Film Comission, un dels departaments de la Fundació Mallorca Turisme. De fet, a l’agenda d’actes del Consell de Mallorca, a l’edició 2024 de FITUR, també s’hi va incloure la presentació i projecció d’una pel·lícula, però no d’una dirigida per un cineasta mallorquí. Es tractava de la cinta Faro, protagonitzada per Hugo Silva i rodada parcialment a Mallorca. Per altra banda, a la presentació de l’Evolution Film Festival de fa només unes setmanes a l’ITB de Berlín es va subratllar també la voluntat institucional de “posicionar les Illes com a plató de rodatge per a projectes internacionals de cinema i televisió”.

Els perills del turisme cultural

Totes aquestes accions encaixen dins l’estratègia impulsada per diferents organismes a favor d’allò que s’ha denominat com a turisme cultural, si bé la seva definició és difícil fins i tot per als experts. “És un concepte que ha canviat de manera substancial”, explica la doctora Miquela Forteza, directora del Laboratori de Turisme Cultural de la UIB CULTUR LAB. “A mitjans dels anys 70, l’ICOMOS [Consell Internacional de Monuments i Llocs Històrics] ho definia com tot allò que té a veure amb monuments i llocs historicoartístics, però ja a principis dels 90 hi van incloure altres béns culturals, així com tradicions i experiències que formen part del patrimoni immaterial. Avui dia és precisament en aquest darrer sentit on es fa més incidència”. De fet, Forteza recorda que l’Organització Mundial del Turisme defineix el turisme cultural com un tipus d’activitat turística en què l’objectiu principal del visitant és aprendre, descobrir, experimentar i consumir productes culturals, siguin materials o immaterials, cosa que en realitat converteix aquest concepte en un gran calaix de sastre. “Pot ser una eina molt potent per tal que destinacions molt significades com les Balears, tradicionalment associades al turisme de sol i platja, puguin transformar la seva imatge i encaminar-se cap a la diversificació i la desestacionalització. Ara bé, això també té certs perills”, matisa l’experta en Història de l’Art.

“El turisme també ha evolucionat i ara sobretot se cerquen experiències. El turisme cultural es mou en aquesta línia. Però hem arribat a un moment en què tot pot ser entès com a màrqueting turístic. No crec que el turisme sigui dolent, és un motor econòmic molt important, però se’n pot fer una mala gestió i això pot tenir repercussions a l’àmbit cultural. El turisme pot servir per recuperar i mantenir patrimoni si s’hi destinen doblers, però també pot provocar una pèrdua d’autenticitat cultural des del moment en què es transforma la cultura tradicional per convertir-la en una simple representació teatral. Es pot arribar a produir una banalització”, assegura. En aquest sentit, una de les principals línies d’investigació del grup de recerca que lidera, consolidat fa només uns mesos, es destina precisament a avaluar els canvis d’usos de diferents llocs patrimonials en relació amb el turisme.

Qui també ha estudiat l’impacte del turisme en l’entorn cultural, amb una mirada constructiva i de futur, ha estat l’investigador Jose Manuel Benito Rodríguez, qui tot just acaba de dipositar la tesi El valor del patrimoni arqueològic com a recurs turístic a la UIB. Segons l’investigador, aquest és un àmbit que “encara es troba molt verd” tot i la seva potencialitat. “Es fa una gestió diferenciada de cadascun dels jaciments, i això dificulta la creació d’una xarxa que podria servir per identificar Mallorca com a pol d’atracció turística en relació també amb els jaciments arqueològics. N’hi ha alguns que pel seu compte han fet molta i molt bona feina”, afegeix, “però també hi ha moltes traves administratives”. “En tot cas, és clar que volem turisme cultural, però no el volem a qualsevol preu. Hem de preservar la investigació i la conservació, això és prioritari, i encara hem de veure si és compatible amb un augment de visitants”, diu.