El Panteó de París consulta per internet qui pot ser el proper candidat a ser-hi enterrat

ParísEl Panteó de París ha engegat aquest dilluns una consulta no vinculant per internet per saber qui són, segons el parer dels ciutadans, els francesos il·lustres que mereixen ser enterrats al temple laic de la República Francesa, on hi personalitats com Voltaire, Marie Curie o Victor Hugo.

"Els resultats d'aquesta consulta no tenen valor ni de referèndum ni de sondeig", ha assenyalat a la web del monument el president del Centre de Monuments Nacionals, Philippe Belaval, a qui el president de França, el socialista François Hollande, ha encarregat la missió de trobar nous candidats per descansar eternament en aquest mausoleu.

Es tracta d'un senzill formulari que es pot omplir anònimament i que pregunta, entre altres qüestions, per dos candidats a entrar al Panteó. La consulta, oberta a tothom que hi vulgui participar, es tancarà el proper 22 de setembre.

Un Olimp amb poques dones

Belaval, segons les instruccions del president, haurà de tenir en compte "la diversitat de gènere" a l'hora de dilucidar quin paper ha d'exercir en la "promoció dels valors de la República" aquest edifici, obra de l'arquitecte Soufflot. Per això, el passat dilluns un centenar de persones es van concentrar davant d'aquesta simbòlica construcció situada al barri llatí per reclamar més presència femenina allà on reposen 73 grans personatges de la història de França, entre les quals només hi ha dues dones: Marie Curie, guardonada dues vegades amb el Premi Nobel, i Sophie Berthelot, que acompanya el seu marit, el químic Marcellin.

Entre les favorites per guanyar-se una plaça en aquest Olimp republicà hi ha la militant per la independència femenina durant la Revolució Francesa Olympe de Gouges, la icona de la resistència contra l'esclavitud Solitude, i la històrica figura de la Comuna de París el 1871 Louise Michel.

També hi apareixen l'etnòloga Germaine Tillion, que va lluitar contra la pobresa i la tortura del poble algerià després de la guerra d'independència el 1954, i la filòsofa i feminista Simone de Beauvoir, que va escandalitzar el món amb la publicació el 1949 d''El segon sexe', una anàlisi sobre la dominació masculina.

Entre els homes susceptibles de reposar-hi eternament hi ha el filòsof, legislador i enciclopedista Diderot, el general Lafayette o el resistent de la Segona Guerra Mundial Pierre Brossolette.

L'últim 'il·lustre' a sumar-se a la llista va ser l'escriptor Alexandre Dumas. L'autor d''Els tres mosqueters' va ser premiat amb aquest honor el 2002, durant la presidència de Jacques Chirac. Nicolas Sarkozy va suggerir el 2012, durant el seu mandat presidencial, que es traslladessin al Panteó les restes de l'escriptor Albert Camus, però els familiars de l'autor de 'L'estrany' van impedir que prosperés la idea del polític conservador.