Palma i el turisme, davant una possible capitalitat cultural

PalmaÉs una de les prioritats de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palma i ho és, diuen des de Cort, per diferents motius. “Perquè ens ho mereixem, perquè és una oportunitat per repensar la ciutat i per fer propostes de futur, i perquè pot ser una eina transformadora també a nivell turístic”, resumeix Javier Bonet, primer tinent de batle de Turisme, Cultura, Esports i Coordinació Municipal quan justifica que el seu equip treballi des de fa temps per presentar la candidatura de Palma com a Capital Europea de la Cultura per a l’any 2031. Fa poc més de dos mesos que s’ha posat en marxa el compte enrere per enviar les corresponents sol·licituds al Ministeri de Cultura –la convocatòria es tancarà a final d’any– i és, per tant, hora de posar fil a l’agulla a una iniciativa que n’hi ha que la valoren com una oportunitat per al sector cultural mentre que altres la qualifiquen de campanya promocional.

El títol de Capital Europea de la Cultura és una iniciativa amb què la Unió Europea distingeix cada any dues o tres ciutats. Ho fa des de l’any 1985, amb algunes excepcions com l’any 2000, quan en nomenà fins a nou. Actualment, ostenten aquest títol la ciutat alemanya de Chemnitz i també Nova Gorica, situada a la frontera entre Eslovènia i Itàlia. Els països que poden presentar candidatura per a l’any 2031 són Espanya i Malta i, a més de Palma, entre les ciutats espanyoles que hi optaran s’hi troben Granada, Las Palmas de Gran Canaria i Burgos, entre d’altres. “Hi ha rivals potents, a tenir en compte, però nosaltres feim feina per guanyar”, afirma Javier Bonet, qui assistirà a una primera trobada informativa sobre les candidatures el pròxim 6 de març a Sant Sebastià, la darrera ciutat espanyola en rebre aquest reconeixement l’any 2016. Què significa, en tot cas, aquesta distinció i què suposaria per a la ciutat de Palma aconseguir-la?

Més visitants

Per al regidor responsable de l’àrea de Cultura de Cort és, entre altres coses, una manera de redimir una espècie de deute històric amb la ciutat, que ell defensa que té el centre històric més gran d’Europa. “Tot i que tenim el centre històric més gran d’Europa i que, en patrimoni i arquitectura, és un espectacle, no hem rebut encara cap distinció a nivell europeu. Supòs que és perquè cap equip de govern ha apostat en aquest sentit, i jo pens que està bé no només saber que tenim tot això sinó que ens ho reconeguin”, explica.

Segons el portal de la Comissió Europea, alguns dels objectius d’atorgar el títol de Capital Europea de la Cultura són “augmentar el sentiment de pertinença dels ciutadans europeus a un espai cultural comú” i “fomentar la contribució de la cultura al desenvolupament de les ciutats”, si bé a la mateixa web s’hi destaca també que l’experiència fins ara ha demostrat que és també una “excel·lent oportunitat” per “augmentar el perfil internacional de les ciutats” i “impulsar-hi el turisme”.

En aquest sentit, gairebé tots els informes de valoració de les ciutats que han rebut aquest reconeixement en els darrers 15 anys constaten la dificultat de quantificar la petjada en el sector cultural que hi deixa, més enllà del nombre d’activitats organitzades i les percepcions, majoritàriament positives, dels mateixos participants. Del que sí que hi ha dades és de l’augment generalitzat de visitants que suposa aquest títol. Per posar només alguns exemples, el nombre de visitants internacionals que va rebre Plovdiv –ciutat búlgara que va ser Capital Europea de la Cultura juntament amb la italiana Matera l’any 2019– es va triplicar des que es va anunciar el reconeixement fins al mateix 2019.

Per altra banda, a la sueca Umea, Capital Europea de la Cultura l’any 2014, el nombre de nits reservades a allotjaments turístics va augmentar un 24% l’any del reconeixement, mentre que a Mons, ubicada a Bèlgica i reconeguda amb el títol europeu el 2015, el nombre de visitants s’hi va multiplicar per cinc. I la tendència es manté tant a ciutats ja de per si turístiques com Marsella –on augmentà un 17% el nombre de visitants el 2013, any del reconeixement– com a altres que no ho eren. A Novi Sad (Sèrbia) la xifra d’arribades augmentà un 130% entre 2016 i 2022, any en què va rebre la distinció. A més, a l’altra ciutat que va ser Capital Europea de la Cultura aquell mateix any, el municipi lituà de Kaunas, el preu de l’habitatge passà d’una mitjana de 1.500 euros el metre quadrat l’any 2018 fins a 2.436 el 2022, segons es desprèn de l’informe de valoració realitzat per les autoritats de la ciutat. Les inversions que es varen fer a totes elles van des dels 10 milions d’euros de Plovdiv als 104 que s’hi varen destinar a Ljouwert (Països Baixos) l’any 2018. Palma, segons el regidor, encara no pot donar xifres de la inversió que es preveu fer.

“Si feim un informe de totes les ciutats del món, hagin rebut o no aquest títol, el preu de l’habitatge hi haurà pujat en aquests darrers anys”, diu Javier Bonet, “bàsicament perquè hem duplicat la població mundial en vint anys. Es pot vincular al fet d’haver rebut aquest reconeixement, però jo crec que és un error”. Pel que fa a la repercussió en l’augment de turistes, el regidor esgrimeix que “no vindran més turistes pel fet que ens donin aquesta distinció” i afegeix que “el que tindrem serà un percentatge major de visitants amb interès en el món cultural en qualsevol de les seves formes”. “A Palma tot té un vessant turístic”, continua, “però aconseguir la Capital Europea de la Cultura pot ser una eina transformadora”. Tanmateix, per obtenir la distinció reclama la implicació no només del sector cultural, sinó “de tota la ciutadania”, tot i que reconeix que només un dels altres quatre partits polítics amb representació a l’Ajuntament ha donat inicialment suport a la iniciativa, referint-se a Vox. “Continuarem treballant per aconseguir que els altres tres s’hi sumin”, assegura.

La precarietat del sector

Pel que fa al sector cultural, tot i que Bonet afirma que la rebuda d’aquesta proposta ha estat “extraordinària”, entitats com l’Associació de Dramaturgs de les Illes Balears o l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) afirmen no haver-ne rebut encara cap comunicació oficial. Aquests darrers, de fet, asseguren que des del canvi de mandat i amb la introducció del bilingüisme als Ciutat de Palma “no hi ha hagut interlocució amb l’Ajuntament”. Esperen, això sí, que el Consistori “tingui en compte les associacions d’autors a l’hora de plantejar i imaginar la candidatura, especialment els autors en llengua catalana, que és la pròpia de la ciutat”.

Tampoc n’han estat informats fins ara, de manera oficial, els membres d’Illescena, associació d’empreses balears d’arts escèniques. “A priori no estam en contra de la presentació de la candidatura, però ens preocupa com es pretén fer”, asseguren. “El desconeixement de què pretén l’Ajuntament en relació amb la cultura no ens permet valorar si és una bona iniciativa, tot i que no la veim molt necessària. Ens preocupa que suposi obrir una porta a invertir doblers en una sèrie d’accions i conceptes de dubtosa utilitat social i cultural i en benefici de sectors, estructures i persones que no es defineixen precisament per una precarietat econòmica, com sí que ho fa el sector de les arts escèniques”.

Fonts de la mateixa associació subratllen que “la cultura elitista existeix i està reservada als turistes d’alt nivell adquisitiu, quan la primera beneficiada de la cultura hauria de ser la ciutadania” i assenyalen que “el reconeixement de Capital Europea de la Cultura és especialment útil per a ciutats més aviat desconegudes i petites”. Tot i això, reconeixen que en cas que Palma assolís el reconeixement podria servir per formar vincles amb altres ciutats d’Europa, cosa que podria tenir una repercussió positiva per a sectors com la dramatúrgia, el circ o la dansa, i que també serviria per tenir una major programació internacional, “idealment d’avantguarda i de qualitat”. Ara bé, deixen dit que la salut de la cultura escènica a Palma és actualment “molt precària” i que els pressuposts actuals de cultura són “insuficients”.

Pròximes passes

S’espera que durant les pròximes setmanes es presenti públicament l’equip multidisciplinari que ha començat ja a treballar per donar forma a la candidatura. Segons el regidor, “persones molt representatives de les diferents manifestacions artístiques de Palma”. Els doblers que es destinaran a la redacció d’aquest projecte provenen dels 150.000 euros pressupostats per part de l’Ajuntament per a la redacció d’estudis i projectes durant 2025, si bé encara hi ha detalls que s’han d’acabar de perfilar.

Entre altres coses, s’haurà d’escollir un lema i uns eixos centrals per a la candidatura, i hi tindran tant de pes tota la part patrimonial i arquitectònica de Ciutat com els projectes de futur que estan ara mateix sobre la taula. Entre ells, fonts de Cort destaquen la rehabilitació de les torres del Temple i Can Serra, el Centre d’Interpretació de la Ciutat que acollirà la plaça Major, a més d’altres de més actualitat com la recent adquisició de l’edifici de Gesa o la presentació que es va dur a terme fa només uns dies a Nova York, i que veuen com el punt de partida d’una nova etapa en la projecció internacional de Ciutat. El principal protagonista d’aquella acció va ser, per cert, el flamenc.

També s’inclouran en la candidatura diferents projectes de l’àmbit social i mediambiental, i en matèria de finançament el regidor assenyala tant fons europeus i propis com la possibilitat d’atreure inversors privats. “En tot cas, tots aquests projectes els durem a terme ens donin o no el títol, seria absurd fer tot això amb la mirada posada a una cosa que no sabem si rebrem. Ara bé, pensam que el simple fet de dedicar un temps a pensar i repensar la ciutat, i decidir què volem en matèria cultural ja serà molt positiu per a tots”, puntualitza. S’espera que durant 2026 hi hagi un primer sedàs entre les ciutats espanyoles que s’hi presenten i que sigui al llarg de 2027 quan es faci pública l’escollida per optar al títol de Capital Europea de la Cultura del 2031. Si no hi ha res de nou, les pròximes eleccions autonòmiques i municipals seran també llavors. u