Cultura 21/08/2020

80 obres d’art del Govern tenen la Casa Reial com a beneficiària

Les Balears no només varen perdre 1.300 peces del desaparegut Museu Saridakis, sinó que crearen una col·lecció per al gaudi exclusiu dels reis d’Espanya

Cristina Ros
4 min
Catàleg del Museu Saridakis

PalmaQuatre obres signades pel pintor barroc mallorquí Gabriel Femenia i Maura, dos olis d’Anckermann, un paisatge d’Antoni Ribas, fins a deu pintures de Tito Cittadini, tres obres d’Eliseu Meifrèn, una de Joan O’Neill, un oli sobre cartó d’Antoni Gelabert, dos quadres de Llorenç Cerdà, dos de l’eivissenc Narcís Puget, un oli de Joaquim Mir, dues peces d’Antoni Fuster, un Ramon Nadal i un Coll Bardolet són només algunes de les 80 obres propietat del Govern balear que estan penjades a les parets del palau de Marivent per a gaudi exclusiu dels reis d’Espanya en les seves vacances. Són 80 obres públiques de contemplació negada als ciutadans de les Balears i que substituïren una col·lecció de 1.300 obres que ocupaven l’antic Museu d’Art Saridakis, que la Diputació va deixar escapar després de tancar el museu llegat pel mecenes grec i fer, el 1972, el canvi d’ús a residència estival del cap d’Estat.

L’Inventari General de Béns i Drets de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB), publicat a la web del Servei de Patrimoni de la Conselleria d’Hisenda, té a l’apartat ‘Obres d’art’ fins a vuitanta referències (de la 1.125 a la 1.205) de pintures ubicades a l’avinguda de Joan Miró, 229, adreça que coincideix amb el portal de Marivent. A diferència de les escultures de Joan Miró que, en una col·laboració amb els hereus de l’artista, s’emplaçaren durant la legislatura passada als jardins del palau que es poden visitar quan els monarques no hi són, tots els quadres que pengen de les distintes dependències interiors de Marivent fa prop de quatre dècades que només poden ser contemplats per qui té accés al palau, tot i ser propietat pública. De fet, a les fitxes de l’esmentat inventari, aquestes obres d’art estan adscrites a la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat -administració que consta com a organitzadora d’aquest patrimoni-, i tot seguit s’apunta un únic “beneficiari”: la Casa Reial.

El valor de la taxació de les obres propietat de la CAIB amb la Casa Reial com a beneficiària és d’1,6 milions d’euros, suma total del valor que apareix a la fitxa de cadascuna de les vuitanta peces ubicades a Marivent. S’ha de tenir en compte, però, que aquest no és un valor actual, sinó que és el que ja figurava en les fitxes d’aquestes obres quan es varen incorporar al sistema d’inventari que es fa servir des de principis dels anys 2000. Així, com a exemple, un oli sobre tela de 62 x 84 cm, signat per Tito Cittadini i titulat, segons consta en la fitxa de la CAIB, Tres payeses con perro en el campo, consta amb un valor de taxació d’art de 75.000 euros. Ara bé, aquesta obra apareix com a registrada i capitalitzada el novembre del 2003, això quan no consta ni la data en què es va comprar ni tampoc la procedència. Aquesta valoració, com la de la resta de les obres, és anterior a la posada en marxa del sistema actual d’inventari, i no s’actualitza periòdicament, per la qual cosa el seu valor estimat podria haver canviat tant a l’alça com a la baixa.

Antic i incomplet

L’inventari d’obres d’art de la CAIB, entre les quals es troben les ubicades a Marivent, no està al dia i és del tot incomplet. En la majoria de fitxes hi falten dades determinants per a la valoració i el seu coneixement. De moltes, se n’ignora l’any de realització, altres són d’autor desconegut, algunes s’atribueixen a una escola espanyola, de moltes no se’n sap el títol i de gairebé cap se’n coneix la procedència. En l’apartat on s’hauria d’especificar la forma de l’adquisició, en la majoria dels casos s’escriu un simple “altres”, i a la casella destinada al valor de l’adquisició s’hi sol llegir un “0,00”, la mateixa xifra que apareix en l’import de la pòlissa d’assegurança. Segons va anunciar la delegada de Cultura, Catalina Solivellas, el seu departament té la intenció de col·laborar amb el Servei de Patrimoni per estudiar i registrar bé la col·lecció d’obres d’art de la CAIB per donar-ne continuïtat.

En tot cas, la manca de dades fa gairebé impossible avui saber quan i on va adquirir el Govern balear les obres que tenen com a beneficiària la Casa Reial. Segons fonts de Patrimoni, la majoria foren comprades els anys 80, després que el fillastre de Joan de Saridakis s’endugués fora de Mallorca les obres de l’extint museu públic que fou Marivent.

Un museu i 1.300 obres perdudes

Quan a Mallorca no hi havia cap museu públic dedicat a les anomenades ‘belles arts’, el 1966, Ana Marconi, viuda del propietari de Marivent, Joan de Saridakis, llegà a la Diputació Provincial de les Balears el palau i tots els béns, obres d’art, biblioteca i mobiliari que contenia perquè fos un museu i escola d’art. Així com ho havia deixat el mecenes, com es pot veure en un petit catàleg que està custodiat a la Biblioteca Artesana de la Misericòrdia de Palma, tot d’una s’obrí al públic, que podia contemplar les 1.300 obres d’art, entre pintura, escultura, gravat i ceràmica, i la resta de béns: “un fons el valor del qual oscil·lava entre els 3.000 milions de pessetes de l’època, segons l’hereu, i els 40, segons el Govern autonòmic -successor de la Diputació-, que intentava llevar importància a la pèrdua patrimonial al·legant que era d’“escàs valor”, segons publicà l’ARA Balears el 27 de juliol en una informació de Francesc M. Rotger.

Amb el llenguatge propi de l’època, el catàleg del Museu Saridakis diu que la pinacoteca “ofrece una cuidada selección de obras antiguas y modernas de los más destacados pintores de todos los tiempos. Aparte de las obras del propio Saridakis, en número de veintiocho, cabe destacar Las tentaciones de San Antonio de Guillermo Mesquida, Infante de la escuela de Pantoja, El General Palafox de Francisco de Goya [una atribició que no és versemblant, segons el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona Marià Carbonell], Cabeza de caballo de Delacroix, Muchacha en la playa de Sorolla, Gitana de Zuloaga, Niño de Picasso [tampoc versemblant, segons la mateixa font], Es pontàs de Bernareggi, Paisaje de Antonio Ribas....”, i així fins a un llarg seguit de pintures que inclouen noms com els de Joaquim Mir, Puigdengolas i Anglada Camarasa, entre molts altres. Són part de les 1.300 obres perdudes d’un museu públic tancat amb l’únic objectiu de cedir l’edifici a les vacances de la família reial espanyola i crear, després, una col·lecció d’art per al seu gaudi exclusiu.

stats