Art
Cultura 20/10/2021

El nou Museu Munch, una torre que saluda la ciutat d'Oslo

El centre de l'artista és cinc cops més gran que l'anterior i trenca amb les convencions dels museus

5 min
El nou Museu Munch, de l'estudi de Juan Herreros

OsloLa donació que Edvard Munch va fer a la ciutat d'Oslo el 1940 va ser ingent, i al seu museu també s'hi poden veure altres col·leccions, com la de Rolf Stenersen, que va ser mecenes de Munch i que va donar unes 900 obres més. Es calcula que al llarg de la seva vida Munch va fer unes 40.000 obres d'art i que dos terços són al museu: prop de 1.200 pintures, 7.050 dibuixos i esbossos, 18.322 gravats i 14 escultures, sense comptar les fotografies ni uns 10.000 objectes personals, des de pinzells fins a mobles que al nou museu es poden veure en una reconstrucció amb projeccions de casa seva, que va ser enderrocada als anys 60. Per això el nou Museu Munch s’ha convertit un dels centres monogràfics d’un artista més gran del món .

"Aquest edifici és cinc vegades més gran que l'anterior, però l'aspecte més important és que ha sigut dissenyat per mostrar les seves obres que tenim a la col·lecció", diu el director del museu, Stein Olav Henrichsen. També és destacable que el nou edifici trenca amb la idea tradicional del que és un museu. Mentre que habitualment el percentatge d'espais expositius és d'un 60%, aquí és d'una mica més del 40% (26.313 metres quadrats), perquè volen anar molt més enllà de les exposicions, com fan cada vegada més les institucions museístiques. El propòsit és esdevenir una institució rellevant culturalment i socialment també amb performances, espectacles de dansa, projeccions de cinema, recerca, conferències i debats, que tindran lloc en una sala polivalent a la primera planta, i amb cinc espais més on es poden fer concerts. Per començar, l'horari serà molt ampli: de deu del matí a deu de la nit. Pel que fa a la plantilla, ha crescut encara més que l'edifici i s'ha multiplicat per set: ha passat de 57 treballadors a 350. "Hi ha hagut dos projectes en paral·lel, el de la institució i el de l'edifici", diu l'arquitecte Juan Herreros.

Els arquitectes Juan Herreros (esquerra) i Jens Richter, els autors del nou Museu Munch
El nou Museu Munch (a la dreta) i l'Òpera d'Oslo
L'Òpera d'Oslo (a l'esquerra) i el nou Museu Munch en una vista nocturna

El nou Museu Munch és una torre amb un punt brutalista de 13 plantes i 57,4 metres d'alçada. La inclinació dels últims pisos és, com diu Herreros, una "salutació respectuosa" a la ciutat. Una altra de les singularitats és que els ascensors i les escales estan col·locats a la façana principal, com una "plaça vertical" protegida per unes plaques ondulades d'acer reciclat. Hi ha onze sales d'exposicions, la més gran de les quals, a la tercera planta, té les mateixes dimensions que el museu anterior: 1.700 metres quadrats. I totes elles conviuen en igualtat de condicions amb les oficines, la biblioteca -que inclou la del mateix Munch-, els magatzems i els tallers de restauració. També és gegantina la sala de doble alçada on s'exposen versions dels treballs monumentals que Munch va fer per a la Universitat d'Oslo, entre els quals destaca El sol, de gairebé vuit metres, i que van entrar per una escletxa de la façana durant les obres. Herreros va guanyar el concurs del Museu Munch l'any 2009 i ha finalitzat les obres dotze anys després, superant la polèmica inicial per l'alçada –el museu tapa l'Òpera quan es mira la zona des del mirador del parc Ekeberg– i la ubicació de l'edifici, i l'aturada d'un any i mig del projecte quan va ser objecte de debat polític a l'Ajuntament d'Oslo. Tanmateix, l'edifici ha costat els 320 milions d'euros previstos. "A Noruega és molt impresentable tenir sobrecostos a les obres", adverteix Herreros.

"Podrem tenir un programa molt més ampli, i això vol dir que podrem tenir un programa expositiu molt més ampli i podrem fer més exposicions d'art contemporani, cosa que creiem que és molt important perquè ens permetrà mostrar veus d'aquí i d'ara però també del context global. També volem fer exposicions blockbuster, perquè amb la nostra gran col·lecció i les possibilitats que ens donen els nostres grans espais podem fer intercanvis d'obres d'art i exposicions amb altres museus", explica Henrichsen. Dedicaran prop del 50% dels espais a la col·lecció i la resta a exposicions temporals, com l'actual dedicada a la britànica Tracey Emin. "El museu és un manifest per l'art de Noruega", adverteix Henrichsen. L'entrada per als adults costarà uns 16,5 euros.

Les obres monumentals de Munch van arribar al nou museu per mar
Les obres monumental van ser introduÏdes dins el nou museu per una escletxa de la façana
Una de les obres monumentals d'Edvard Munch, 'El Sol', durant el muntatge del nou Museu Munch

Edvard Munch és un artista essencial per a la història i la identitat de Noruega, i alhora és un fenomen global, revifat fa pocs dies per una menció que se'n fa a la sèrie de Netflix El juego del calamar: I el 2019, en només tres mesos, 670.000 persones van visitar una exposició seva a Tòquio. En temps pandèmics, Henriksen calcula que poden rebre 500.000 visitants anuals i que quan torni la normalitat arribaran fàcilment al milió. Quan el projecte del museu es va debatre a l'Ajuntament d'Oslo fa una dècada, la seu anterior rebia 100.000 visitants, i en cinc anys van arribar als 300.000. Noruega té uns 5,3 milions d'habitants i, segons una enquesta, el 71% de la població assegura que vol visitar el museu durant el primer any.

"Fem servir Munch com una plataforma per debatre les qüestions importants", diu el director. Així que també pot ser una eina per vetllar per la diversitat d'Oslo, on un 60% dels ciutadans són fills d'immigrants, i un revulsiu contra l'auge de l'extrema dreta. "A Europa hi ha la tendència que molta gent se sent exclosa socialment i perd el respecte pel coneixement, la investigació i la reflexió, i també per les autoritats, els mitjans, la política i la universitat, i aleshores es desenvolupa un populisme radical, com ha passat a Polònia, Hongria i Lituània. Volem que aquest museu contribueixi a crear una societat millor i a afrontar els reptes importants, com les diferències socials i econòmiques i el medi ambient", explica Henrichsen. Per això volen cridar agents de diferents sectors més enllà del cultural, com el tecnològic, l'ambiental i el dels negocis, perquè col·laborin en la programació. "Tots els projectes han de ser polifacètics, no volem que prengui les decisions una sola persona", conclou.

stats