“No sé si podré envestir una altra novel·la”

PalmaEl darrer llibre de Gabriel Janer Manila, Galeria de solituds, podria ser també la darrera novel·la que publica. Ni l’autor ni l’editorial, Nova Editorial Moll, volen engrunar-se els dits amb l’afirmació, conscients de com ha estat de prolífic fins ara l’autor de Els alicorns i Han cremat el mar, entre molts d’altres. Tot i això, però, l’escriptor reconeix que no en té cap de començada, si bé afirma que té un relat entre mans de l’estil de Jaguar. On els adverbis moren de por, la seva anterior publicació. “Encara hi he de fer una mica més de feina, però no té res a veure amb això. No sé si en podré envestir cap altra, de novel·la”, assegura. El mateix llibre, de fet, té cert aire de comiat, de voler fer un repàs complet i final –i amb focs artificials, com si fos un final de festa– de la història recent de les Balears. “Som un dels pocs fragments que queden del paradís, on els camps eren benèvols i les terres, pròdigues, però els homes, insaciables”, s’hi pot llegir.

Janer Manila no és l’únic autor que ha parlat d’un possible punt final a la seva trajectòria literària en presentar les respectives publicacions més recents. Ho sol fer, mig de broma i mig de ver, la poetessa Antonina Canyelles –“ja tenc una edat i qualsevol poemari pot ser el darrer”, deia entre rialles fa només uns mesos a la presentació de Xampú xampany (Lapislàtzuli)– i també ho va deixar caure l’escriptora Antònia Vicens en presentar Crideu la mort errant, digueu-me on va (La Magrana). “Quan acab d’escriure un llibre sempre dic que serà el darrer perquè en surt esgotada”, afirmava Vicens en una entrevista amb l’ARA Balears, “però amb aquest en concret… Jo veig la vida des d’una escala que ja té 83 escalons, no sé si tindré forces per tornar a passar pel que he passat amb tots aquests personatges per fer una altra novel·la, la veritat”.

Altres darreres obres

“Em sent sol, sí, però em queda la novel·la que estic escrivint, encara que sé que mai no quedarà escrita, perquè el temps em marca, i s’acaba, s’acaba. O potser no”. Aquest fragment ocupava un dels darrers paràgrafs de Tallats de lluna (Edicions 62), la darrera novel·la que va publicar Maria Antònia Oliver. L’autora de Joana E. i Estudi en lila havia començat a escriure Tallats de lluna l’any 1995, però un trasplantament de cor i la mort del seu marit, Jaume Fuster, en varen interrompre l’escriptura, que no va acabar fins a l’any 2000. “A tots vosaltres, amics i amigues, gràcies perquè m’heu ajudat a viure i, alguns sabent-ho i d’altres sense saber-ho, heu fet que pogués tornar a escriure”, deia a l’agraïment amb què tancava aquesta darrera novel·la, si bé anys després, l’any 2007, publicaria un darrer llibre de contes: Colors de mar (Proa). També va ser un recull de relats, Crònica lasciva d’una decadència, el darrer llibre que va publicar Miquel Àngel Riera, mentre que la darrera obra publicada de Baltasar Porcel fou la novel·la Cada castell i totes les ombres.

Per la seva banda, el desaparegut Guillem Frontera publicà la seva darrera novel·la l’any 2019, La vida dels cossos, una història que ens situava a la dècada dels setanta per endinsar-nos en un triangle conformat per una dona, Paula Moncada, i els seus dos amics d’infantesa, Salvador i Bernat. Aquesta obra, que s’afegia a títols ja imprescindibles de l’autor, com Els carnissers, Tirannosaurus i Sicília sense morts, entre d’altres, l’obria una cita de Plaute: “En amor, res no és mal fet”.